La fortalesa de Petrovaradin, abraçada pel Danubi

Quan encara no fa ni una setmana que va entrar el nou horari d'hivern, tinc el plaer de presentar-vos una nova trilogia dedicada al temps i els seus instruments de mesura, els rellotges.
Hui viatgem a terres de Sèrbia per conèixer una de les més grans fortaleses d'Europa que molts l'anomenen el Gibraltar dels Balcans, no sé massa bé el perquè. Doncs aquest castell està coronat per una torre amb rellotges de dos metres de diàmetre.
Però el més curiós d'aquest rellotge és el fet de tindre les varetes canviades, és a dir, la de les hores és la llarga i la dels minuts la curta. El motiu era per a què els barquers del Danubi pogueren veure l'hora des de lluny, cosa que tampoc entenc.

La història del castell es remunta a un assentament celta que ocuparen després els romans i anomenarem Cusum. Els bizantins li posaren el nom de Petrikon, presumiblement en honor a Sant Pere. I al segle V va ser devastada pels huns.

Però el seu aspecte actual, més modern i militarment més avançat, és del segle XVIII quan aquest lloc va ser definitivament ocupat als turcs pels austríacs, gràcies a l'acció militar d'Eugeni de Savoia. Llavors, seguint els plànols de l'arquitecte francès el marquès Sebastià de Le Prestre de Vauban, es va construir el més important bastió defensiu dels Habsburg als Balcans.

 Per arribar al castell cal creuar el pont de Varadin, bombardejat per l'OTAN en la guerra de Kosovo en 1999.

 Des d'aquest pont es poden fer unes espectaculars fotografies del recinte fortificat de Petrovaradin, que va ser durant algun temps el més gran del vell continent.

Ja en Petrovaradin cal gaudir d'algun dels seus edificis més emblemàtics, com és l'església barroca de Sant Jordi que formava part d'un monestir dels jesuïtes de principis del segle XVIII.

Més moderna és la construcció de l'església ecumènica de cristiana. L'edifici és de meitat del segle XIX però abans hi havia una altra església més senzilla que s'ubicava sobre el que va ser el minaret d'una mesquita otomana que a la seua vegada va substituir a una capella cristiana medieval. Per tant aquest lloc està carregat de simbolisme, on el cristianisme ha triomfat sobre l'islam. Mira detingudament l'agulla que corona la cúpula, la creu està sobre la mitja lluna. Cal dir que el dia cinc d'agost a l'interior del temple es realitzen actes litúrgics catòlics, ortodoxos i protestants per commemorar la victòria d'Eugeni de Savoia contra els otomans.

Accedir a la part alta del castell és fàcil perquè hi ha diverses portes. Jo ho vaig fer per la porta de Varadin.

Però la porta de Belgrad és més bonica i amb més història per què va ser presó. Ací estigueren tancats escriptors com Ljuben Karavelov, però el més famós allotjat potser siga Josep Broz Tito, que va dirigir amb mà d'acer la comunista Iugoslàvia durant molts anys, oposant-se tant a la URSS com a occident.

Dalt del castell es pot realitzar una visita guiada per algun tram dels 16 Km de galeries subterrànies, conèixer el museu de la ciutat de Novi Sad , visitar els quasi noranta tallers d'artistes i artesans o simplement deixar-se perdre's pels seus sis bastions.

Però el millor de tot és gaudir de les vistes al Danubi, un riu que enganxa i que no pots parar de mirar.