Novi Sad, la bella capital de la Voivodina sèrbia

 Voivodina és l'única regió autònoma de Sèrbia, si considerem a Kosovo un estat sobirà i independent. Aquest estatus d'autonomia va ser suprimit per l'expresident Iugoslau Milosevic i no es va recuperar fins a la seua caiguda en l'any 2000. 

Aquest territori de majoria sèrbia ortodoxa té una important població hongaresa, romanesa i rutena amb un passat fortament lligat al dissolt Imperi Austrohongarés, de fet l'aspecte de la seua capital, Novi Sad respon més al d'una ciutat centreeuropea que a una ciutat dels Balcans. Hui visitarem una de les ciutats més boniques de Sèrbia començant el nostre trajecte per la seua ben conservada sinagoga.

El seu solar ja havia està ocupat per antigues sinagogues des del segle XVIII, l'edifici actual és de la primera dècada del segle XX quan la població jueva era de quatre mil. Després de l'ocupació nazi sols uns mil sobreviviren a l'holocaust i molts d'ells emigraren després a Israel. Hui encara hi ha una població de quatre-cents i la sinagoga és més un centre cultural i de concerts i no s'utilitza per a cerimònies religioses. Cal destacar els vitralls que decoren el rosetó i la part superior de les portes d'accés.

A pocs metres, en una bonica plaça es troba la catedral catòlica del Dolç Nom de Maria, un temple d'estil neogòtic de la segona meitat del segle XIX. El que més destaca des de fora és l'alçada de més de setanta metres de l'agulla del seu campanar.

Aquesta església catòlica ocupa el solar d'altra construïda a principis del segle XVIII. Al seu interior trobarem un temple de tres naus, el més gran de la ciutat. els murs laterals i l'absis estan decorats amb uns bonics vitralls, poc habituals en les esglésies ortodoxes de la ciutat, que donen molta llum. 

Enfrontat amb la catedral està l'ajuntament de la ciutat, un edifici neorrenaixentista monumental de 1895. La seua façana està decorada amb escultures mitològiques i coronada amb una imponent torre amb una campana que avisava la població dels incendis. Matilda, que era el nom de la campana, va ser fosa en temps de guerra.

La catedral ortodoxa dedicada a Sant Jordi es troba en altra plaça darrere de la catedral catòlica. L'edificació barroca del segle XVIII va ser incendiada en les revolucions nacionalistes de 1848 contra els Habsburg, el temple actual és de la segona meitat del segle XIX i no es va acabar fins a l'any 1905.

Al costat d'aquest edifici està l'anomenat palau episcopal ortodox on té la seua residència el bisbe de la diòcesi ortodoxa de Backa des del segle XVIII. Un bombardeig realitzat des del veí castell de Petrovaradin, que ja visitaren fa anys, el va destruir. Hui en dia s'aixeca aquest bonic edifici de 1901 d'estil bizantí serbi.

I en una cantonada propera en un carrer de nom  impronunciable es troba un bonic edifici dels darrers anys del segle XIX. Es va fer en estil neobarroc per a ser la seu bancària de les grans fortunes de la ciutat. La construcció rep el nom del carrer i el número on s'ubica, Grčkoškolska 2.

El que més capta l'atenció de tots els que passegen per ací és l'enorme cúpula coronada per l'escultura de bronze del deu grec del comerç Hermes, obra de l'escultor Jordi Jovanovic, nascut a Novi Sad en l'any 1861. Va ser membre de l'Acadèmia Sèrbia de les Arts.

Però Novi Sad és molt més, està plena d'esglésies cristianes de totes les confessions, de jardins, de riu Danubi i d'agradables carrers per a vianants per on passejar, que s'omplin de gent quan fa bon solet sobretot diumenge després de les misses.