L'entrada de hui serà a casa nostra per a conéixer de primera mà els arcs de mig punt format per una semicircunferència amn entre situar en la línia d'arrancada.Va ser molt popular en l'arquitectura i romana i que en la Corona d'Aragó va ser encara utilitzat en les portes de palaus d'estil gòtic. Hui viatgem a Culla, un dels pobles més bonics d'Espanya, conquerida als musulmans per Blasco d'Aragó en 1233, estigué en mans templeres i posteriorment va pertànyer a l'ordre de Montesa, essent la capital d'una àrea anomenada la setena de Culla.
Al cassre abadia podrem gaudir d'altres arcs de mig punt que formen part d'una porxada, ací també va estar l'ajutament i la llotja del Mustassaf, persona que s'encarragava de que les pesses de pessar i les varres de medir estigueren correctes.
I per a aquell comerciant que intentara estafar amb el pes o la mesura i per a qualsevol altre delinqüent, molt a prop estava la picota, una pedra on s'acaba lligat durant hores o fins i tot dies i al mateix temps ridiculitzat i maltractat per la gent que hi passava per davant.
I a l'interior del temple veurem un espai harmoniós sota la volta de cannó que genera la projecció dels arcs de mig punt. Cal fixar-se en el retaule de Sant Roc del segle XVI, una escultura gòtica del Salvador i una pica baptismal també gòtica.
I abans de pujar al castell templer passarem per davant, o millor dit per darrere de la porta Nova, altra porta de la muralla medieval també amb arc de mig punt construïda a l'any 1610 que donava accés ràpid al centre de la vila.
De l'imponent castell dels templers poc queda després de l'assolament que va patir en les guerres carlistes del segle XIX. Va ser aixecat pels musulmans al segle XI i ampliat i reformat durant els segles posteriors finas al XIV.
DEl castell no veurem gran cosa però com que està situat a més de mil cent metres d'alçada si que podrem gaudir d'unes meravelloses vistes de l'entorn del poble, muntanyes, boscos i bancals que ocupen oliveres centenàries i avellaners.
I per a acabar el dia abans de dinar i tastar la contundent cuina del Maestrat ens queda fer una vota pels carrers medievals del poble i rodejar l'antiga muralla per la ronda de sAnt Roc on encara verem algunes torrasses i llenços.

















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada