Hui faré la darrera entrada dedicada a països que eixiren beneficiats després de la caiguda de Napoleó i la reordenació fronterera que es va decidir en el Congrés de Viena. la darrera parada d'aquesta tournée ens porta a la capital de Bèlgica i de la Unió Europea. Bèlgica i els Països Baixos s'uniren després de l'ocupació Napoleònica en 1815, però quinze anys més tard els belgues s'independitzaren.
Anem a muntar una xicoteta muntanya totalment urbanitzada que es coneix amb el nom de Koekelberg, Si el traduïm del flamenc/holandés a la nostra llengua anem a caminar per la muntanya de galeta, tota una experiència. Per a fer-ho partirem des del canal Brusel·les-Charleroi on molt prop un museu d'art contemporani s'està construint, el KANAL-Centre Pompidou aprofitant unes antigues naus de Citroën.
Creuarem el canal Brussel·les.Charleroi per un dels ponts Sainctelette. Aquest canal es va excavar al segle XIX i s'ha ampliat en diverses ocasions. El seu recorregut és d'uns cinquanta quilòmetres i comunica el nord de França i sud de Bèlgica amb altres canals que des de Brussel·les arriben al port d'Anvers i la mar.
Començarem l'ascensió pel Boulevard de Leopold II que té a sota un túnel. I ens pararem a fer-se una foto amb una peculiar escultura de nom Der Vaartkapoen, Es tracta d'un policia que cau per culpa d'un home amagat en un albelló.
Després de dos quilòmetres s'arriba al Parc Elisabeth on podem trobar segons l'època de visita unes boniques plantacions de flors i també un conjunt d'arbres que entre ells tenen les rames enllaçades i que resulta prou curiós.
Tot el camí fet és llarg i es pot estalviar arribant en metro a l'estació de Simonis. Molt prop està la Belgian Chocolate Village Museum, que no vaig visitar i que en la seua web ofereix una visita per reproduccions en xocolate de diferents edificis arquitectònics i un hivernacle amb vegetació tropical.
El monument més espectacular de la zona i el més gran del món d'arquitectura art-decó és la basílica del Sagrat Cor que es va iniciar en l'any 1905 per a comemorar el setanta-cinqué aniversari de la independència de Bèlgica. La façana principal està rematada per dues torres a les quals es pot pujar.
El més impressionant del temple és la seua enorme cúpula de trenta-tres metres de diàmetre que s'aixeca sobre terra quasi noranta metres i que està coberta de bronze, Pero aquesta cúpula en el disseny original era en realitat un cimbori neogòtic.
La nau és molt gran amb cent quaranta metres de llargària i cent set metres mesura el creuer. La decoració està formada per peces del segle XIX i XX i no fa molt s'instal·laren noves vidrieres en el primer pis.
Un museu d'art sacre modern hi ha instal·lat en el primer pis al qual s'accedeix amb un ascensor. Les peces són realment curioses i des d'ací es té una bonica panoràmica del que és l'espectacular nau de la basílica.
Però el que cal fer és agafar l'ascensor i muntar sobre la terrassa que hi ha entre la cúpula i les torres de la façana principal per a gaudir de les millors vistes de la ciutat de Brussel·les amb el seu Atomium i bonic centre històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada