Christ Church College d'Oxford, universitat, catedral i ser Harry Potter.

 Hui ens desplacem fins a la ciutat universitària per excel·lència d'Anglaterra per a descobrir una de les voltes més interessants que ha donat la història de l'arquitectura, la volta de ventall,  l'evolució més elegant de la volta gòtica de creueria.

La ciutat d'Oxford és una de les més monumentals d'Angleterra pleneta de prestigiosos "Colleges" la majoria d’origen medieval amb una elegant col.lecció d'edificis rematats en agulles cosa que li ha donat el sobrenom de "la ciutat d'agulles de somni".

Un dels "Colleges" més destacats i prestigiosos de la ciutat és el Christ Church que es va fundar al segle XVI pel cardenal Wolsey aprofitant l'espai que ocupava un convent d'agustins. Els convents varen ser suprimits per ordre d'Enric VIII. 

Els nombre d'estudiants que ha passat per les seues amb futur brillants és impressionant, tretze primers ministres del Regne Unit, dos menys que en tots els "Colleges" de Cambridge. Però jo valore més la presència de científics com Robert Hooke o Albert Einstein que accediren a Christ College a través del "Meadow Building" construït al segle XIX en estil gòtic venecià.

Un monumental claustre rep a tot visitant quan entra dins del Christ Church College. Encara que ocupa l'espai original del que va ser claustre del convent dels agustins, l'aspecte que llueix actualment és conseqüència de la reforma de l'any 1499. Idèntica és la visió actual i la dels monjos agustins de l'agulla del campanar de la catedral, la més antiga del Regne Unit construïda en pedra. Ja va camí dels vuit-cents anys.

I del claustre es passa a l'interior dels edificis pujant una escala que gràcies a les películes de la saga de Harry Potter s'ha fet coneguda arreu del món. Pujar aquesta escala és fer un viatge a Howgarts o al paradís per que si mires l'espectacular volta de ventall que la cobreix sembla que estas sota un palmeral.

El gran saló és un dels espais més espectacular d'aquest College, de fet va ser el més gran de tot Oxford fins l'any 1870. Aquest saló es va aixecar en la primera meitat del segle XVI en estil renaixentista i els seus murs estan decorats amb retrats d'alumnes ilustres i per descomptat el gran fundador Enric VIII. La llum entra a través de vitralls, alguna escena recorda el conte d'Alícia de Lewis Caroll inspirat en Alícia Libdell filla del rector del Christ Church College.

Del gran saló es passa a altre claustre més gran i més important en la vida de Christ Church Collega, es tracta del Tom Quad el pati més gran de la ciutat. La porta d'entrada des de l'exterior al patí està coronada per una torre coneguda com el Great Tom.

El Great Tom es una torre dissenyada per l'arquitecte barroc més prestigiós d'Anglaterra Christopher Wren, que va fer nombroses esglésies a Londres que ja visitàrem. La campana del Great Tom sona cent una vegades a les 9:05 pm per que encara toca les nou en punt hora d'Oxford abans de l'unificació horaria a l'hora Greenwich que es dugué a terme en les Illes Britàniques en l'any 1852. També fa el toc de queda per a que tots els estudiants tornen per la nit encara que hui en dia els estudiants poden tornar a l'hora que desitgen.

I en tot College no pot faltar la seua capellla que en aquest cas és la catedral de la diòccesi d'Oxford per ordre reial d'Enric VIII. S'aprofità el temple original del segle XII però es varen fer grans modificacions d'estil neogòtic en el segle XIX. La nau i el campanar encara conserven l'estil normand del segle XII.

Passat el transeepte en la capçalera de la nau central podem gaudir de nou de l'espectacularitat de la volta de ventall i al fons un discret altar major i donant llum a la nau cental dos vitralls i dalt un bonic rosetó.

Gamla Stan, el centre històric la joia d'Estocolm

 Hui se n'anem a la capital de Suècia per a conéixer un exemple de volta de creueria, molt típica en els inicis del gòtic que després evolucionà a altres tipus de volta més sotisficats que també visitarem les següents dues entrades. Gamla Stan, situat en una de les illes on es reparteix Estocolm, és el centre històric de la ciutat que pel seu estat de conservació està declarat patrimoni de la humanitat.

El monument més destacable d'aquesta zona pot ser siga la seua catedral d'origen medieval, feta de rajoles de fang. Storkyrkan que vol dir església gran és l'església més antiga i imortant de la ciutat. La seua façana és del segle XVIII i d'estil barroc.

Entrar al seu interior implica quedar-se bocabadat per l'altura de les seues tres naus fetes de maons. La nau central més alta té una impressionant volta estrellada les dues naus laterals es cobreixen amb una volta de creueria més senzilla.

A pesar de ser un temple protestant la decoració interior és realment interessant i trobum peces d'escultura que són impressionants com són la imatge de Sant Jordi considerada obra mestra de l'art medieval.

Del barroc cal destacar el banc reial designat per a la família reial i el púlpit. Són obra de l'artista Burchard Precht que va construir en fusta entre l'any 1698 i l'any 1702. Estan situades junt al pilar nord i el pilar sud de la nau.

I al costat de la catedral es troba des del segle XIII el palau reial. Es tracta d'un monumental edifici amb unes sis-centes habitacions. L'aspecte actual respon a l'estil barroc i és la seu de la cambra del tresor i el museu de les tres corones. Hi ha canvi de guàrdia a migdia.

 

Davant de la cateralral trobem un històric edifici, el Börshuset que originàriament era l'edifici de la borsa i que hui és el museu dels premis nobel. Ací es pot conéixer la història dels premis més prestigiosos del món.

Stortorge és la plaça més antiga i colorida de la ciutat d'Estocolm. Està ubicada just en el punt més alt de l'illa i la seua bellesa resideix en els històrics edificis de sostre a dues aigües construïts en el sele XVII.

I d'una plaça ampla i lluminosa anirem al carreró més estret i fosc de tota la ciutat es tracta del Marten Trotzigs Gränd. Un carreró de noranta centrímetres en ample en costera que ja que té trenta-nou graons des del seu inici al seu final.

La cultura vikinga va començar a desenvolupar-se al voltant del segle VI, una pedra rúnica pròpia de l'art viking es troba icrustada en un edifici del centre històric. Ningú sap con va arribar a aquest lloc ni quan es va fer.

Altra església molt bonica es troba en Gamla Stan, és l'eglésia dels alemanys, va ser aixecada al segle XV pel gremi dels alemanys de Santa Gertrudis. Desteca el seu campanar de més huitanta metres que es va acabar en el segle XIX.

I acabarem la visita de hui visitant el Riddarhuset o palau de la noblesa aixecat al segle XVII. La seua major del palau era utilitzada com a lloc de reunió de la Cambra del Nobles, hui en dia es fa cada tres anys.

Meliana, poble de l'Horta Nord de la ceràmica del segles XIX i XX

 Hui visitarem Meliana, un poble de més de deu mil habitants rodejat de bucòlica horta que després de la segona  revolució industrial es va fer famós per la ser el lloc producció del primer gres d'Espanya, en la fàbrica de La Ceràmica Nolla. 

La forma més cómoda i agradable d'arribar a la població és amb la línea de metro que uneix la ciutat de València amb Rafelbunyol. Només baixar en l'estació de Meliana quedarem impressionats per la façana de la Taulelleria Bernardo Vidal, un emprenedor d'Onda que fundà la fàbrica en l'any 1920.

I des de l'estació caminarem cap als carrers del centre històric, totalment plans, sense cap costera, com ocorre en els pobles de l'Horta. Poc apoc anirem descobrint el modernisme de poble de les cases noucentistes  de rics lauradors i decorades amb ceràmica.

I farem la primera parada en l'ajuntament del poble situat a la plaça major. Es tracta d'un edifici que respon a la tipologia de vivenda burgesa de l'any 1922, que seria reformada després per a acollir la casa del poble. A destacar l'afegida torre del rellotge que marca les hores de la població i emet el ban municipal.

Cal accedir al seu interior per a descobrir els impressionants paviments de mosaic de teseles monocromàtiques procedents de la fàbrica de Nolla, estan en un estat de conservació impecable. Aquestes teseles, de diferents colors permetien multitud de dissenys geomètrics i personalitzats. 

L'edifici més interessant a nivell monumental de Meliana segurament siga l'església parroquial dels Sants Joans. Es va aixecar en la segona meitat del segle XVI i renovar als segles XVII i XVIII. La discreta façana està coronada amb una fornícula amb el Cor de Jesús i té un bonic campanar en la part dreta.

Al seu interior gaudirem d'una espectacular volta de canó amb llunetes decorada al segle XVIII amb diversos elements d'algeps d'estil xurrigueresc. La volta de canó tan present en el romànic va desapareixer amb la moda del gòtic i va tornar amb força ja en les construccions del renaiximent i barroc. Es varen afegir les llunetes que són arcs que resulten de la interssecció de la pròpia volta amb els dos murs que la sostenen. Sovint es decoren amb pintures, esgrafiats o simplement,  com passa en aquesta església,són finestres que donen llum.

Cal destacar la impressionant soculada ceràmica del segle XVIII que recobreix el temple, una verdadera meravella que narra amb tot tipus de colors diverses escenes de la bíblia com és el sant sopar. L'altar major amb columnes salomòniques recobertes de pa d'or també és una preciositat.

Ja d'estil neoclàssic cal destacar l'ermita del Crist de la Providència, abans fora del poble i hui dins del recinte del poliesportiu municipal. Es va aixecar en l'any 1937, remodelar en els anys noranta del segle passat i té un típic calvari al seu voltant.

I del poble se n'anirem a l'horta, a buscar el palauet de Nolla que no està massa lluny. Resulta molt agradable passejar pels caminals en mig de camps de collita baixa regats per la històrica séquia de Montcada.

De camí al palauet passarem per l'antiga fàbrica de ceràmica Nolla. Aquest edifici respon a la tipologia de construcció industrial anglesa feta de rejoles de fang.amb estètica de castell amb alts fumerals fets també de rajoles.

I acabarem la ruta de hui en el Palau de Nolla, Palauet de Nolla que va ser la residència familiar del propietari de la fàbrica Miquel Nolla. Després va pertànyer a una família francesa que li donà el nom de Villa Ivonne i després es va convertir en magatzem. Hui en dia és de l'ajuntament que ha iniciat un procés de restauració per a recuperar les seues fabuloses pintures i soils de mosaic.

Arle, la ciutat romana de la Provença declarada patrimoni de la humanitat

 Comencem l'any 2024 i anirem de volta per a conéixer algunes voltes que cobreixen la part superior dels edificis històrics. El primer tipus de volta que anem a veure és la volta de canó que té forma cilíndrica i que va ser la més habitual en l'arquitectura romana i romànica. 

La millor ciutat de França per a descobrir com és una volta de canó és sense cap mena de dubte la ciutat Provençal d'Arle o Arlès que la UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat per la quantitat i qualitat dels seus edificis romans i romànics. Deixarem per a un altre dia els monuments romans i ens centrarem en l'arquitectura medieval de la ciutat. La primera parada serà la plaça de la República on destaca la façana romànica de l'església de Sant Tròfim.

Aquesta església  ocupa el solar d'una basílica del segle VI. Hui en dia està dedicada a un bisbe d'Arle i va ser catedral fins al segle XIX. A l'entrar dins ens trobarem amb una estreta i alta nau romànica de volta de canó que impressiona.

Com a catedral que va ser al seu temps cal dir que el temple també té, palau episcopal i el seu claustre que per a visitar-los s'ha d'eixir de l'església i accedir per altra porta de l'illa de cases on es toba la façana principal. El claustre romànic construit entre els segles XII i XIII era per a ús dels canonges quan se'ls va exigir que visquerem com a frares.

Aquestos canonges dormien en aquest espai i tenien cel·les par a dormir però el més destacat de tot és amb tota seguretat el refectori on menjaven, una gran sala amb volta de canó que encara es conserva i a la que es pot accedir pujant una majestuosa escala.

I tornant de nou a la plaça de la república anem a visitar altre dels seus grans monuments, l'església de Santa Anna. Va ser la parròquia de la gent rica que vivia al centre fins que la catedral es va convertir en temple parroquial. La seua arquitectura actual de la façana respon a la reconstrucció del segle XVII.

Hui ja no està dedicada al culte i va passar a mans de la ciutat per decret imperial després de la revolució francesa. Va ser museu lapidari i hui en dia el seu interior de nau gòtica de volta de creueria es dedica a exposicions.

I presidint la plaça de la República està l'edifici de l'ajuntament o l'hotel de ville que va ser oficialment acabat en l'any 1676. La seua façana barroca té tres alçades i al seu soterrani es poden visitar els famossos crypto pòrtics d'època romana que deixarem per a una altra ocasió.

De l'interior cal destacar el vestíbul de la planta baixa amb una gran volta rebaixada que es sosté sense pilars, considerada obra mestra de la cantereria francesa i també destaca la seua elegant escala que puja al saló plenari.

Ara ens deixarem perdre's pels carrers del centre històric de la ciutat amb tot el sabor medieval i que de segur tanta inspiració i calma li varen transmetre al pintor dels Païssos Baixos més afamat, Vicent Van Gogh, que estigué de repòs ací un any i quatre messos.

I de sobte arriben a la zona fluvial on un gran nombre de monuments aguaiten al Roine, el gran riu francés Rône. Les termes romanes de Constantin, que visitarem altre dia i l'església de l'antic convent de predicadors, un temple gòtic el més gran de la ciutat hui convertit en sala per a festes i exposicions.

I al costat del riu, molt prop del convent dels dominics també volgueren establir-se altres ordres religioses com va ser l'ordre militar de Malta, que ocupà aquest edifici del segle XV construit en el lloc geomètric on es junten el cardo romà i la curva que fa el gran riu.

Aquest majestuós edaifici abans conegut com el gran Priorat de l'ordre de Malta és hui el Museu Réattu en honor al pintor d'Arle,  Jacques Réattu que guanyà el gran premi de Roma en la primera meitat del segle XIX. Moltes de les seues obres s'exposen ací com la inacabada Mort d'Alcibiades 

Però les obres ací exposades més famoses pot ser siguen les dues pintures i cinquanta-set dibuixos del pintor espanyol més universal, Pablo Picasso. Varen ser un regal del pintor a la ciutat que havia acollit a Van Gogh i que celebrava corregudes de bous. El retrat de Lee Miller vestida d'arlesiana és una obra que el pintor va fer inspirant-se en la famosa fotógrafa en l'any 1937.