Arle, la ciutat romana de la Provença declarada patrimoni de la humanitat

 Comencem l'any 2024 i anirem de volta per a conéixer algunes voltes que cobreixen la part superior dels edificis històrics. El primer tipus de volta que anem a veure és la volta de canó que té forma cilíndrica i que va ser la més habitual en l'arquitectura romana i romànica. 

La millor ciutat de França per a descobrir com és una volta de canó és sense cap mena de dubte la ciutat Provençal d'Arle o Arlès que la UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat per la quantitat i qualitat dels seus edificis romans i romànics. Deixarem per a un altre dia els monuments romans i ens centrarem en l'arquitectura medieval de la ciutat. La primera parada serà la plaça de la República on destaca la façana romànica de l'església de Sant Tròfim.

Aquesta església  ocupa el solar d'una basílica del segle VI. Hui en dia està dedicada a un bisbe d'Arle i va ser catedral fins al segle XIX. A l'entrar dins ens trobarem amb una estreta i alta nau romànica de volta de canó que impressiona.

Com a catedral que va ser al seu temps cal dir que el temple també té, palau episcopal i el seu claustre que per a visitar-los s'ha d'eixir de l'església i accedir per altra porta de l'illa de cases on es toba la façana principal. El claustre romànic construit entre els segles XII i XIII era per a ús dels canonges quan se'ls va exigir que visquerem com a frares.

Aquestos canonges dormien en aquest espai i tenien cel·les par a dormir però el més destacat de tot és amb tota seguretat el refectori on menjaven, una gran sala amb volta de canó que encara es conserva i a la que es pot accedir pujant una majestuosa escala.

I tornant de nou a la plaça de la república anem a visitar altre dels seus grans monuments, l'església de Santa Anna. Va ser la parròquia de la gent rica que vivia al centre fins que la catedral es va convertir en temple parroquial. La seua arquitectura actual de la façana respon a la reconstrucció del segle XVII.

Hui ja no està dedicada al culte i va passar a mans de la ciutat per decret imperial després de la revolució francesa. Va ser museu lapidari i hui en dia el seu interior de nau gòtica de volta de creueria es dedica a exposicions.

I presidint la plaça de la República està l'edifici de l'ajuntament o l'hotel de ville que va ser oficialment acabat en l'any 1676. La seua façana barroca té tres alçades i al seu soterrani es poden visitar els famossos crypto pòrtics d'època romana que deixarem per a una altra ocasió.

De l'interior cal destacar el vestíbul de la planta baixa amb una gran volta rebaixada que es sosté sense pilars, considerada obra mestra de la cantereria francesa i també destaca la seua elegant escala que puja al saló plenari.

Ara ens deixarem perdre's pels carrers del centre històric de la ciutat amb tot el sabor medieval i que de segur tanta inspiració i calma li varen transmetre al pintor dels Païssos Baixos més afamat, Vicent Van Gogh, que estigué de repòs ací un any i quatre messos.

I de sobte arriben a la zona fluvial on un gran nombre de monuments aguaiten al Roine, el gran riu francés Rône. Les termes romanes de Constantin, que visitarem altre dia i l'església de l'antic convent de predicadors, un temple gòtic el més gran de la ciutat hui convertit en sala per a festes i exposicions.

I al costat del riu, molt prop del convent dels dominics també volgueren establir-se altres ordres religioses com va ser l'ordre militar de Malta, que ocupà aquest edifici del segle XV construit en el lloc geomètric on es junten el cardo romà i la curva que fa el gran riu.

Aquest majestuós edaifici abans conegut com el gran Priorat de l'ordre de Malta és hui el Museu Réattu en honor al pintor d'Arle,  Jacques Réattu que guanyà el gran premi de Roma en la primera meitat del segle XIX. Moltes de les seues obres s'exposen ací com la inacabada Mort d'Alcibiades 

Però les obres ací exposades més famoses pot ser siguen les dues pintures i cinquanta-set dibuixos del pintor espanyol més universal, Pablo Picasso. Varen ser un regal del pintor a la ciutat que havia acollit a Van Gogh i que celebrava corregudes de bous. El retrat de Lee Miller vestida d'arlesiana és una obra que el pintor va fer inspirant-se en la famosa fotógrafa en l'any 1937.