Meliana, poble de l'Horta Nord de la ceràmica del segles XIX i XX

 Hui visitarem Meliana, un poble de més de deu mil habitants rodejat de bucòlica horta que després de la segona  revolució industrial es va fer famós per la ser el lloc producció del primer gres d'Espanya, en la fàbrica de La Ceràmica Nolla. 

La forma més cómoda i agradable d'arribar a la població és amb la línea de metro que uneix la ciutat de València amb Rafelbunyol. Només baixar en l'estació de Meliana quedarem impressionats per la façana de la Taulelleria Bernardo Vidal, un emprenedor d'Onda que fundà la fàbrica en l'any 1920.

I des de l'estació caminarem cap als carrers del centre històric, totalment plans, sense cap costera, com ocorre en els pobles de l'Horta. Poc apoc anirem descobrint el modernisme de poble de les cases noucentistes  de rics lauradors i decorades amb ceràmica.

I farem la primera parada en l'ajuntament del poble situat a la plaça major. Es tracta d'un edifici que respon a la tipologia de vivenda burgesa de l'any 1922, que seria reformada després per a acollir la casa del poble. A destacar l'afegida torre del rellotge que marca les hores de la població i emet el ban municipal.

Cal accedir al seu interior per a descobrir els impressionants paviments de mosaic de teseles monocromàtiques procedents de la fàbrica de Nolla, estan en un estat de conservació impecable. Aquestes teseles, de diferents colors permetien multitud de dissenys geomètrics i personalitzats. 

L'edifici més interessant a nivell monumental de Meliana segurament siga l'església parroquial dels Sants Joans. Es va aixecar en la segona meitat del segle XVI i renovar als segles XVII i XVIII. La discreta façana està coronada amb una fornícula amb el Cor de Jesús i té un bonic campanar en la part dreta.

Al seu interior gaudirem d'una espectacular volta de canó amb llunetes decorada al segle XVIII amb diversos elements d'algeps d'estil xurrigueresc. La volta de canó tan present en el romànic va desapareixer amb la moda del gòtic i va tornar amb força ja en les construccions del renaiximent i barroc. Es varen afegir les llunetes que són arcs que resulten de la interssecció de la pròpia volta amb els dos murs que la sostenen. Sovint es decoren amb pintures, esgrafiats o simplement,  com passa en aquesta església,són finestres que donen llum.

Cal destacar la impressionant soculada ceràmica del segle XVIII que recobreix el temple, una verdadera meravella que narra amb tot tipus de colors diverses escenes de la bíblia com és el sant sopar. L'altar major amb columnes salomòniques recobertes de pa d'or també és una preciositat.

Ja d'estil neoclàssic cal destacar l'ermita del Crist de la Providència, abans fora del poble i hui dins del recinte del poliesportiu municipal. Es va aixecar en l'any 1937, remodelar en els anys noranta del segle passat i té un típic calvari al seu voltant.

I del poble se n'anirem a l'horta, a buscar el palauet de Nolla que no està massa lluny. Resulta molt agradable passejar pels caminals en mig de camps de collita baixa regats per la històrica séquia de Montcada.

De camí al palauet passarem per l'antiga fàbrica de ceràmica Nolla. Aquest edifici respon a la tipologia de construcció industrial anglesa feta de rejoles de fang.amb estètica de castell amb alts fumerals fets també de rajoles.

I acabarem la ruta de hui en el Palau de Nolla, Palauet de Nolla que va ser la residència familiar del propietari de la fàbrica Miquel Nolla. Després va pertànyer a una família francesa que li donà el nom de Villa Ivonne i després es va convertir en magatzem. Hui en dia és de l'ajuntament que ha iniciat un procés de restauració per a recuperar les seues fabuloses pintures i soils de mosaic.