Els voltants de la City en Londres, una lliçò d'arquitectura anglesa

L'última parada de la ruta dels cavallers  és a la ciutat de Londres, perquè ací els cavallers van posseir, fins que varen ser expulsats en 1312, una església construïda entre els segles XII i XIII. Aquesta ruta  transcorre pels barris d'Strand, Inns of Court i Smithfields, descobrirem un bon grapat d'esglésies de quasi tots els estils arquitectònics.

La primera església que visitarem serà la de Sant Mary le Strand, que sorprén per trobar-se totalment exempta en una illa en mig del transitat carrer Strand. Aquest temple del segle XVIII, és obra de Gibbs, que va seguir l'estil marcat per Christofer Wren, l'arquitecte anglés  més famós després de l'incendi de 1666, encara que la decoració de la façana està inspirada en les esglésies barroques de Roma.

Seguint el carrer Strand en direcció est ens toparem amb el majestuós edifici del recorregut, the Royal Courts of Justice. Va ser acabat de construir en l'any 1882 en estil gòtic victorià i amb més de 1000 sales i 5,6 Km de corredors no cal dir que és la seu del tribunal més important del país. Cal fixar-se en el rellotge de la façana també d'estil victorià, una verdadera joia.

Just davant un animal alat sobre un pedestal captarà la nostra atenció, és un griu i no un drac i està ací perquè és el símbol de la City.

Girant cap a la dreta per la Middle Temple Lane arribarem a l'església del Temple, aixecada entre els segles XII i XIII i que passà a mans reials al segle XIV. El rei Eduard II la va cedir als cavallers hospitalaris que la llogaren a un col·legi d'advocats. És l'única església circular de Londres que es va fer famosa per eixir en la pel·lícula El codi da Vinci.

Si tornem al carrer Fleet, on estava l'edifici de la Cort Reial de Justícia, estarem passejant per la zona on es van imprimir els primers llibres d'Anglaterra, fins i tot Shakespeare la freqüentava i era client de la Mitre Old Tavern, que devia tenir una aspectoe similar al The George Strand pub.

Segint direcció est pel carrer Fleet ens espera l'església de Saint Bride, una de les millors esglésies de Wren, aquest científic que es va convertir en el millor arquitecte del país. Encara que va ser seriosament danyada en el bombardeig de 1940, cal fixar-se en el seu campanar de 69 metres, models per a tortades nupcials i visitar la seua cripta amb mosaics de l'època de la Londinium romana.

Ara en direcció nord pel carrer Farringdon arribarem a la capella de Santa Eteldreda, una joia gòtica del segle XIII que va formar part de la casa-palau que ací tenien els bisbes d'Ely. Va passar a mans privades i sols es conservà la cripta i el temple. Entrar ací en ple bullici de la City és trobar la pau i traslladar-se a l'època medieval.

En direcció nord-est agafant el carrer Smithfield ens toparem en les tres enormes naus de l'Smithfield market. En aquest ja es celebrava mercat de bestiar en el segle XII i era el lloc de les execucions.

I uns metres més endavant poder gaudir d'una de les esglésies més boniques de la ciutat, l'església de Sant Bartomeu el gran. S'accedeix al recinte a través d'un arc del segle XIII, que dóna pas a un bucòlic cementeri.

L'església va ser  fundada al segle XII i encara que la nau fou enderrocada per ordre d'Enric VIII, encara és possible gaudir d'elements originals com són els arcs d'estil normand.

L'església va ser fundada per un tal Rahere, bufó d'Enric I, després d'un malson on era alliberat d'un terrible monstre per la intercessió de Sant Bartomeu. Llavors es va fer monjo i va crear aquest cenobi que durà fins que Enric VIII el va clausurar. La seua tomba està en una capella lateral.