Hui se n'anem a la capital de Suècia per a conéixer un exemple de volta de creueria, molt típica en els inicis del gòtic que després evolucionà a altres tipus de volta més sotisficats que també visitarem les següents dues entrades. Gamla Stan, situat en una de les illes on es reparteix Estocolm, és el centre històric de la ciutat que pel seu estat de conservació està declarat patrimoni de la humanitat.
El monument més destacable d'aquesta zona pot ser siga la seua catedral d'origen medieval, feta de rajoles de fang. Storkyrkan que vol dir església gran és l'església més antiga i imortant de la ciutat. La seua façana és del segle XVIII i d'estil barroc.
Entrar al seu interior implica quedar-se bocabadat per l'altura de les seues tres naus fetes de maons. La nau central més alta té una impressionant volta estrellada les dues naus laterals es cobreixen amb una volta de creueria més senzilla.
A pesar de ser un temple protestant la decoració interior és realment interessant i trobum peces d'escultura que són impressionants com són la imatge de Sant Jordi considerada obra mestra de l'art medieval.
Del barroc cal destacar el banc reial designat per a la família reial i el púlpit. Són obra de l'artista Burchard Precht que va construir en fusta entre l'any 1698 i l'any 1702. Estan situades junt al pilar nord i el pilar sud de la nau.
I al costat de la catedral es troba des del segle XIII el palau reial. Es tracta d'un monumental edifici amb unes sis-centes habitacions. L'aspecte actual respon a l'estil barroc i és la seu de la cambra del tresor i el museu de les tres corones. Hi ha canvi de guàrdia a migdia.
Davant de la cateralral trobem un històric edifici, el Börshuset que originàriament era l'edifici de la borsa i que hui és el museu dels premis nobel. Ací es pot conéixer la història dels premis més prestigiosos del món.
Stortorge és la plaça més antiga i colorida de la ciutat d'Estocolm. Està ubicada just en el punt més alt de l'illa i la seua bellesa resideix en els històrics edificis de sostre a dues aigües construïts en el sele XVII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada