Brighton, la platja preferida dels reis d'Anglaterra

 Hui 31 de juliol i en olena canícula cal anar a la platja i si pot ser atlàntica d'aigües fredes millor que millor. Se n'anem a la ciutat de Brighton que amb més de mil cinc -cents anys d'història es va convertir en un destí popular d'estiueig gràcies al rei Jordi IV a la fi del segle XVIII. 

L'atracció turística de la platja de Brighton és el seu conegut Brighton Pier, un moll que s'endinsa en la mar més de mig quilòmetre, un dels més llargs del món i que té més d'un segle d'història ja que es va inaugurar en l'any 1899.

El moll està ple de tot tipus de restauraants on es pot trobar menjar per a tot tipus de paladars, també hi ha moltes atraccions per a entretenir-se, però la millor cosa que es pot fer es gaudir de les vistes que ofereix de la ciutat de Brighton i la seua platja.

Caminant en direcció oest pel passeig marítim s'arriba al popular carrer Middle Street plena de botigues i una construcció sorprenent, la sinagoga de Middle Street, oberta al culte en l'any 1875 en estil neobizantí i neorromànic.

Si tornem al passeig marítim i mirem cap a dins de la mar veurem les restes del que va ser el Brigton West Pier. Es va construir en l'any 1866 i es va tancar en 1875. La força de la mar i de les tronades l'han convertit en unes bucòliques ruïnes separades ja de la costa.

I més cap a l'oest podem veure una metàl·lica torre de cent huitanta-tres metres de nom i360. Es tracta d'un observatori i mirador de la ciutat i la mar que es va obrir al pùblic en l'any 2015 i és un disseny dels mateixos arquitectes de la famosa nòria la London Eye.

I de la platja se n'anem cap a l'interior a visitar els edificis més històrics i monumentals de la ciutat. En un agradable jardí està des de fa mil anys l'església de Sant Nicolau, la constrrucció més antiga de Brighton .

Al carrer West Street es pot gaudir d'una típica construcció victoriana que no pot faltar en cap ciutat de l'imperi britànic es tracta de la torre del rellotge del jubileu, aixecada en l'any 1888 per a comemorar els cinquanté any de regnat de la reina Victòria. 

I la nostra visita de hui acabarà en un palau magnífic que ens transporta cap a les orientals terres de l'Ïndia. Aquest palau conegut amb el nom de Royal Pavillon va ser resiència reial del príncep després rei Jordi IV que venia a Brighton per recomanació mèdica per a curar la inflamació dels ganglis del coll,

L'interior del palau està ple de sales d'estil neoclàssic francés i d'estil orientalitzant anomenat chinoiserie i d'altres inpirades en les ruïnes de l'antiga Roma. Les que més sorprenen són l'enorme cuina i el saló de banquets.

Koločep, l'illa paradisiaca més al sud de Croàcia

 Hui agafarem un vaixell des de Dubrovnik per a gaudir de sol, platja i història en l'illa més septentrional habitada de Croàcia. Per a arribar es pot fer amb un ferri que et porta en trenta minuts donat que és la més  pròxima de les illes Elephiti al port de Dubrovnik. L'altra opció és anr d'excursió en un vaixell de fusta que et portará a més a les illes de Lopud i Sipan,

Koločep és anomenada pels seus habitants de la zona amb el nom d'origen italià Caamotta i el seu port està ubicat en una badia on es troba la població de Donje Celo i la platja més famosa i visitada pels turistes que venen a gaudir de les aigües blaves i cristal·lines.

Nosaltres deixarem el bany en l'Adriàtic per a després per què abans anirem a conéixer part del seu patrimoni arquitectònic d'aquesta xicoteta illa que tingué set esglésies preromàniiques. La primera que veurem serà la de Sant Antoni, del segle XV.

Aquesta capella de culte catòlic té un menut espai interior on podem trobar diverses pintres i tapissos i sobretot la pintura de l'altar major obra d'Ivan Ugrinovic de l'escola de Dubrovnik del segle XV. Des d'aquet indret s'obtenen bones vistes de la badia.

La següent parada serà en unes restes arquològiques que no recorde massa bé de que eren i una imponent torre de pedra seca tant que ens recorda les construcions de les casses dels pobles de la Mediterrània i que es va construir per a protegir dels atacs de pirates turcs.

No massa lluny està el cementeri d'aquesta illa habitada per més d'un centenar de persones, En el cementeri podem visitar l'església de Sant Nicolau, A aquesta església del segle XI d'estil dalmàtic preromànic se li va afegir espadanya amb campana al segle XVI.

I per a acabar la ruta cultural per l'illa de Koločep ho farem en l'església e l'Assumpció en Donje Celo prop de la platja, datada en el segle XIII i ab un preciós timpà de pedra on està la Mare de Déu i dos àngels que l'acompanyen al cel.

I mentre esperem al vaixell ens refrescarem en les aigües de l'Adriàtic i descansarem en la sorra blanca de la platja de Donje Celo, ens ho mereixem després de la passejada, a peu per descomptat, per que a l'illa no circulen cotxes.

La platja de Reynisfjara, la perla negra del sud d'Islàndia

 Segon dia de platja de l'estiu, abandonem les càlides aigües de la Mediterrània i se n'anem a les gelades aigües de l'oceà Atlàntic per a conéixer una de les platges més boniques i originals de les latituds més septentrionals del nostre planeta. Ací han vingut a filmar els de "juego de tronos".

Hui visitem la platja de Reynisfjara, situada a uns cent vuitanta quilòmetres de la capital d'Islàndia, Reykjavik en el xicotet poble de Vik i Mýrdal. Es tracta d'una platja esculpida i dissenyada per la força d'un volcà. La seua sorra negra li dóna molt d'encant però cal anar alerta per què les marees i l'onatge la fan especialment perillosa.

El més destacable de la platja són sense cap mena de dubte els alts i esvelts illots no massa lluny de la voreta que ací reben el nom de Reynisdrangar. Segons una de les moltíssimes llegendes de la cultura popular islandesa, aquestes roques són en realitat trolls fosilitzats que s'encabotaren tant en arrastrar els vaixells cap a terra que la llum de l'albà els va petrificar.

Altre dels atractius de la platja és la cova de Hasalfneshellir, que per als que tenen més espirit explorador se'ls recomana que ho fassen en marea baixa i de forma ràpida perque quan hi puja la marea és impossible eixir. Des de dins de la cova es fan fotos percioses de la mar.

I per davant de la cova podem trobar una de les formacions geològiques més interessants del món. Es tracta de roques basàltiques formades per columnes hexagonals que en idioma local s'anomenen Halsanef. Sembla que un matemàtic un capritxós va jugar en la lava volcànica.

La cova es troba als peus d'un imponent penyasegat de nom Reynisfjall que ha retés la sorra procedent d'un riu per a formar la plana fluvial i la platja que visitem hui. L'alçada de la muntanya supera els tres-cents metres.

Les aigües d'un rierol han format una llacuna prou gran i bonica que ocupa part d'questa plana fluvial entre el penyasegat Reynisfjall i altre que es veu mirant en direcció oposta al trolls petrificats i que té de nom Dirholaey.

I allà lluny està el penyasegat Dirholaey que en islandés significa l'illa del forat de la porta. En realitat no és una illa, és una roca unida a terra que mesura cent cinquanta metres de llarg i es caracteritza per tindre dos arcs que per sota podrien sr atravesats per vaixells.