La platja de Reynisfjara, la perla negra del sud d'Islàndia

 Segon dia de platja de l'estiu, abandonem les càlides aigües de la Mediterrània i se n'anem a les gelades aigües de l'oceà Atlàntic per a conéixer una de les platges més boniques i originals de les latituds més septentrionals del nostre planeta. Ací han vingut a filmar els de "juego de tronos".

Hui visitem la platja de Reynisfjara, situada a uns cent vuitanta quilòmetres de la capital d'Islàndia, Reykjavik en el xicotet poble de Vik i Mýrdal. Es tracta d'una platja esculpida i dissenyada per la força d'un volcà. La seua sorra negra li dóna molt d'encant però cal anar alerta per què les marees i l'onatge la fan especialment perillosa.

El més destacable de la platja són sense cap mena de dubte els alts i esvelts illots no massa lluny de la voreta que ací reben el nom de Reynisdrangar. Segons una de les moltíssimes llegendes de la cultura popular islandesa, aquestes roques són en realitat trolls fosilitzats que s'encabotaren tant en arrastrar els vaixells cap a terra que la llum de l'albà els va petrificar.

Altre dels atractius de la platja és la cova de Hasalfneshellir, que per als que tenen més espirit explorador se'ls recomana que ho fassen en marea baixa i de forma ràpida perque quan hi puja la marea és impossible eixir. Des de dins de la cova es fan fotos percioses de la mar.

I per davant de la cova podem trobar una de les formacions geològiques més interessants del món. Es tracta de roques basàltiques formades per columnes hexagonals que en idioma local s'anomenen Halsanef. Sembla que un matemàtic un capritxós va jugar en la lava volcànica.

La cova es troba als peus d'un imponent penyasegat de nom Reynisfjall que ha retés la sorra procedent d'un riu per a formar la plana fluvial i la platja que visitem hui. L'alçada de la muntanya supera els tres-cents metres.

Les aigües d'un rierol han format una llacuna prou gran i bonica que ocupa part d'questa plana fluvial entre el penyasegat Reynisfjall i altre que es veu mirant en direcció oposta al trolls petrificats i que té de nom Dirholaey.

I allà lluny està el penyasegat Dirholaey que en islandés significa l'illa del forat de la porta. En realitat no és una illa, és una roca unida a terra que mesura cent cinquanta metres de llarg i es caracteritza per tindre dos arcs que per sota podrien sr atravesats per vaixells.