Kaipeda, la ciutat portuària més gran de Lituània i amb més cases d'entramats de fusta.

El següent país ocupat pel Tercer Reich que anem a visitar és Lituània, un país que ha format part de la medieval Orde Teutònica, a una coalició de nacions junt a Polònia i Ucraïna, a Prússia i a la Unió Soviètica fins aconseguir la seua independència en l'any 1990.

El nostre tour transcorrerà per la tranquil·la ciutat de Klaipeda, el port més important del país, ubicat ente el Bàltic i la llacuna de Curlàndia, una zona declara reserva de la biosfera. Recomanable del tot és agafar un vaixell que navegue per aquesta extensió d'aigua separada de la mar per una franja arenosa coberta de boscos i amb dunes impressionants a l'altre extrem, junt a la villa turística de Nida on ja estiguèrem fa uns anys.

En direcció cap al port trobarem també un pont giratori on dos operaris s'encarreguen de rodar-lo per a permetre el pas de vaixells menuts des de la mar i la llacuna fins al riu Danés, fins a la instal·lació d'aquest pont metàl·lic en l'any 1879 hi va haver un altre de fusta.

Per aquest riu va navegar el veler de fusta Meridianas per a deixar-lo amarrat al port i conveetir-se en el símbol de la ciutat. Aquest veler és un dels 91 que hagué de construir Finlàndia per a compensar a l'URSS per les pèrdues de la guerra segons un tractat firmat en 1944.

Al centre històric de la ciutat trobarem un teatre neoclàssic construit en l'any 1857 des d'on Adolf Hitler va justificar en un discurs l'anexió de la ciutat que en aquella època es deia Memel. El nom dw Klaipeda prové de l'era medieval quan tribus bàltiques s'establiren en la zona.

Davant del teatre hi ha una bonica font amb l'escultura d'una xiqueta. Aquesta xiqueta és coneguda amb el nom d'Aniké Tarava i és la protagonista d'un poema de Simon Dach. Aquest poeta en llengua alemanya va nàixer en Klaipeda quan la ciutat formava part de Prússia.

N'hi ha d'altres escultures interessants del barri dels artessans que cal anar descobrint i gaudint. Si trobes la del deshollinador, considerat afortunat, aquestos hòmens que lleven sutja de les xemeneies diuen que donen sort. 

El monument més antic de la ciutat és el castell de Memelburg, o més bé el poc que queda d'ell. Era una fortalesa aixecada pels cavalles de l'Orde Teutònica del que sols resta a diu de hui algunes galeries sota terra convertides en museu.

I per a mi el més interessant de la ciutat després de la seua extraordinària ubicació entre el Bàltic´el riu Danés i la llacuna de Curlàndia és sense cap mena de dubte les seues cases d'esil fachwerk, les cases d'entramats de fusta tan comunes en Alemanya.

Benassal, salut, benestar i història en l'interior de Castelló.

 Hui ens quedem a casa per a conéixer un lloc que va ser objectiu de l'aviació nazi, encara que la Segona Guerra Mundial no havia començat i que erem un dels pocs països simpatitzants del Tercer Reich. Se n'anem hui a Benassal que amb altres pobles de la comarca com Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes i Vilafranca van patir bombardejos de la Legió Cóndor, un experiment dels nous avions Stuka de l'exèrcit nazi. Dels trenta-huit morts, quinze van morir a Benassal.

La nostra visita comença en el castell de la Mola, d'origen musulmà bressol del poble de Benassal i palau del primer senyor del poble al segle XIII. Ha sigut també casa de la vila, escola on va exercir l'escriptor i gramàtic Carles Salvador. Hui en dia a la Mola hi ha un xicotet museu dedicat a ell, el museu arqueològic i l'oficina de turisme.

Molt prop de la Mola està el Forn de Dalt, un edifici del segle XIV que va donar servei per que la gent del poble poguera coure els seus pans i pastes i així va ser fins als anys setanta del segle passat. Afortunadament, l'edifici ha estat restaurat i hui en dia es pot visitar i acull actes culturals.

Del forn anirem al centre neuràlgic de la població, la plaça de l'Ajuntament on a banda de l'ajuntament podem trobar un monument dedicat a Carles Salvador, l'església de l'Assumpció i la peculiar Piqueta. Es tracta d'una font que aprofita el cap d'una escultura que sembla ibera encara que els experts no acaben de posar-se d'acord.

En la façana de l'església de l'Assumpció hi ha un panell metàl·lic que commemora el 750é aniversari de la carta pobla de Benassal. És obra de l'escultor José Gonzalvo on l'artista ha volgut representar els símbols més representatius del poble, els seus sants patrons, la flor de llis que li va concedir Felip V per donar-li suport en la guerra de successió i l'aigua, l'aigua de la Font d'en Segures  declarada medicinal en 1928.

De l'església original fundada per l'orde de Montesa al segle XIV queda ben poc després del bombardeig de 1938, sols el campanar que aprofita una torre defensiva i l'arcada interior. Cal entrar a la capella de la comunió per gaudir del sant sopar escultòric obra de José Gonzalvo.

Prop de l'església, en el carrer Sánchez Cotanda es troba un palau amb dues portades barroques, una és l'entrada al palau i l'altra és l'entrada a la capella del palau, dedicada a la Mare de Déu del Pilar. El palau és de propietat privada i en estiu la família dels propietaris hi resideix en ell.

Més cap al sud està la torre de la presó de planta quadrada que va ser la comissaria de policia durant la guerra i la postguerra. Hui en dia acull una xicoteta exposició de l'atac que va patir la comarca per part de la Legió Cóndor de l'aviació de Hitler.

I ja fora del poble i del nucli urbà ja enmig del camp podem trobar un antic llavador de grans dimensions i en perfecte estat de conservació. Encara que ja no es poden sentir la parlota de les dones quan anaven a llavar la roba és agradable sentir el renou de l'aigua.

I tornarem a entrar en el poble i caminarem en direcció al ponent per a acabar de descobrir diversos trams de la muralla medieval i torres com són la torre d'en Garcés o del Planet i la torre Redona. Aquestes muralles declarades bé d'interés cultural s'aixecaren entre els segles XIII i XIV.

I eixint altra vegada del poble arribarem a l'ermita de la mare de Déu de Loreto, es tracta d'una curiosa construcció amb espadanya del segle XVII on també hi ha una creu gòtica de pedra i un calvari. Tot gràcies a l'aportació econòmica d'un matrimoni.

El castell de Chenonceau, imprescindible visita en els castells del Loira

 Hui ens n'anem cap al país veí de França, que en bona part va patir la invasió de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, la frontera entre la França ocupada i la França lliure de Vichy la va marcar el riu Loira. Segles abans aquest gran riu francés era la línia divisòria entre els dos bàndols de la guerra dels cent anys, el Regne de França i els anglesos. Aquesta guerra centenària va fer que en la regió del Loira es construïren més de mig centenar de castells i fortaleses. La que visitarem hui, el castell de Chenonceau està en el pòdium dels més visitats de la ruta dels castells del Loira.

La majoria d'aquestos castells, perderen el seu paper defensiu i varen ser renovats en estil renaixentista seguint les passes del rei Francesc I, que passava llargues temporades de cacera en altre castell de la regió, fins i tot es va dur d'Itàlia a un dels més afamats genis, Leonardo da Vinci. El castell de Chenonceau també va ser remodelat al gust renaixentista, però encara conserva la torre de l'homenatge de la fortalesa medieval.

L'estructura del castell és d'allò més original, en realitat és un pont sobre el riu Cher, un afluent del riu Loira. Aquest palau renaixentista es coneix com el castell de les dames, per que va ser residència de tres personatges femenins de gran pes en la història de França, La primera, Diana de Poitiers, amant del rei Enric II, la segona, Caterina de Médicis la dona d'aquest rei i regent del Regne de França en morir aquest i la tercera Lluïsa de Lorena Vaudémont, la dona del rei Enric III. Però durant l'ocupació nazi el castell va ser el pont cap a la llibertat de molts jueus que fugien per ací a la França lliure.

El castell té un bosc al darrere i dos jardins per davant, un manat construir per l'amant del rei Diana de Poitiers, i l'altre fet per ordre de l'esposa del rei Caterina de Médecis, quan s'apoderà de la fortalesa al faltar en seu espòs i fer fora a l'amant. Aquest jardí de Caterina no va poder superar en bellesa el de l'antiga propietària Diana.

Jardí de Diana

Jardí de Caterina

A l'interior del castell descobrirem moltes sales nobles, com l'habitació de Caterina de Médicis, però cal destacar la impressionant galeria que durant la Primera Guerra Mundial es va convertir en hospital militar. 

A la segona planta cal visitar una habitació una mica tètrica i fúnebre per la seua decoració i foscor. Segons diuen així ho va manar la reina Lluisa quan va faltar el seu marit el rei Enric i  des d'aleshores encara guarda el dol.

A l'exterior del castell es poden visitar més coses, s'ha habilitat un xicotet museu amb diversos objectes de quan aquesta bonica construcció es va convertir en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial. També cal visitar una antiga farmàcia.

En les antigues quadres hi ha un xicotet museu del carruatge i molt prop encara es pot veure una antiga granja del segle XVIII que conserva tot l'encant i un curiós jardí botànic amb multitud d'espècies vegetals.