La història d'aquest poble de pescadors, hui dedicat al turisme, es remunta a l'època dels cavallers teutons que governaren aquestes terres i Nida era el punt mitjà entre dos importants ciutats de l'Ordre Teutònica, Memel, hui Klaipeda i Konnigsberg, hui Kaliningrad. Després va passar a mans prussianes fins a integrar-se en l'Imperi Alemany en 1871. En acabar la primera guerra mundial va formar part de Lituània, fent frontera amb Alemanya.
En 1940 Lituània passà a ser una república soviètica més que els nazis ocuparen mesos després. A la fi de la segona guerra mundial els soviètics ocuparen Lituània i la part oriental de l'antiga Prússia, però després del col·lapse de la Unió Soviètica, Lituània s'independitzà en 1991. La part oriental de Prússia hui en dia encara pertany a Rússia, així que Nida és una ciutat que fa frontera amb Rússia i per creuar-la es pot fer amb un autobús de línia que passa cada dia, si es disposa del visat rus estampat en el passaport.
La forma més bonica per a arribar és en un ferri des de Klaipeda, que sura per les aigües verdes de la llacuna de Curlàndia i oferint als viatgers espectaculars vistes de dunes i boscos. També es pot fer en autobús a través d'una carretera que travessa espessos boscos.
Nida és un bucòlic poble de cases de fusta pintades de colors i envoltades de preciosos jardins de flors durant l'estiu.
Les cases estan decorades amb els coneguts com banderins de Curlàndia, que són unes peces de tallades en fusta que sembla que tenen un origen pagà.
Hui en dia el poble és un important centre d'estiueig obert a tots, però en època soviètica sols els alts càrrecs del partit comunista i les indústries podien vindre ací de vacances a gaudir de la seua platja i espectacular natura. Una cosa que cal fer és pujar a la duna gran, hi ha un camí de fusta a través d'un bonic bosc.
Una vegada dalt un fort vent i un rellotge solar donen la benvinguda a tot aquell que haja fet l'esforç en pujar que serà obsequiat amb unes bones vistes.
Altra activitat interessant és gaudir de les platges que estan banyades pel mar Bàltic. La temperatura de l'aigua no convida al bany però està molt animada i hi ha per a tots els gustos, nudista, top less o vestit.
En la llacuna millor no banyar-se, està plena d'algues però el que si que es pot fer és caminar pel passeig que la voreja i gaudir de la pau i les vistes.
Els amants de la cultura i l'art poden visitar una església evangèlica envoltada de bosc dalt d'una duna, un xicotet museu dedicat al treball de l'ambre i una altra església de construcció moderna.
I per a rematar el dia es pot tastar una de les especialitats locals, el peix fumat que es fuma en xicotetes cabines d'acer i vidre repartides per tot el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada