Kaipeda, la ciutat portuària més gran de Lituània i amb més cases d'entramats de fusta.

El següent país ocupat pel Tercer Reich que anem a visitar és Lituània, un país que ha format part de la medieval Orde Teutònica, a una coalició de nacions junt a Polònia i Ucraïna, a Prússia i a la Unió Soviètica fins aconseguir la seua independència en l'any 1990.

El nostre tour transcorrerà per la tranquil·la ciutat de Klaipeda, el port més important del país, ubicat ente el Bàltic i la llacuna de Curlàndia, una zona declara reserva de la biosfera. Recomanable del tot és agafar un vaixell que navegue per aquesta extensió d'aigua separada de la mar per una franja arenosa coberta de boscos i amb dunes impressionants a l'altre extrem, junt a la villa turística de Nida on ja estiguèrem fa uns anys.

En direcció cap al port trobarem també un pont giratori on dos operaris s'encarreguen de rodar-lo per a permetre el pas de vaixells menuts des de la mar i la llacuna fins al riu Danés, fins a la instal·lació d'aquest pont metàl·lic en l'any 1879 hi va haver un altre de fusta.

Per aquest riu va navegar el veler de fusta Meridianas per a deixar-lo amarrat al port i conveetir-se en el símbol de la ciutat. Aquest veler és un dels 91 que hagué de construir Finlàndia per a compensar a l'URSS per les pèrdues de la guerra segons un tractat firmat en 1944.

Al centre històric de la ciutat trobarem un teatre neoclàssic construit en l'any 1857 des d'on Adolf Hitler va justificar en un discurs l'anexió de la ciutat que en aquella època es deia Memel. El nom dw Klaipeda prové de l'era medieval quan tribus bàltiques s'establiren en la zona.

Davant del teatre hi ha una bonica font amb l'escultura d'una xiqueta. Aquesta xiqueta és coneguda amb el nom d'Aniké Tarava i és la protagonista d'un poema de Simon Dach. Aquest poeta en llengua alemanya va nàixer en Klaipeda quan la ciutat formava part de Prússia.

N'hi ha d'altres escultures interessants del barri dels artessans que cal anar descobrint i gaudint. Si trobes la del deshollinador, considerat afortunat, aquestos hòmens que lleven sutja de les xemeneies diuen que donen sort. 

El monument més antic de la ciutat és el castell de Memelburg, o més bé el poc que queda d'ell. Era una fortalesa aixecada pels cavalles de l'Orde Teutònica del que sols resta a diu de hui algunes galeries sota terra convertides en museu.

I per a mi el més interessant de la ciutat després de la seua extraordinària ubicació entre el Bàltic´el riu Danés i la llacuna de Curlàndia és sense cap mena de dubte les seues cases d'esil fachwerk, les cases d'entramats de fusta tan comunes en Alemanya.