Kelvingrove Art Gallery and Museum, el museu més complet de Glasgow

 Tercera entrada dedicada a museus i hui ens acostem a la ciutat més poulosa d'Escòcia, Glasgow per a visitar el seu millor museu, el Kelvin Glove, obert en l'any 1901 en la ubicació actual, però la seua història comença ja al segle XIX quan ocupava una mansió del segle XVIII. L'edifici actual és d'estil neobarroc executat en pedra roja tan típica en les construccions d'aquesta ciutat.

L'edifici és espectacular vist des de fora, però a l'entrar dins ens espera altra grata sorpresa en el mateix hall d'entrada  que ens trasllada de seguida a un esplendorós palau del renaiximent que també té un espectacular orgue de tubs.

En la planta baixa a banda del hall central hi ha dos patis més, el de l'est està poblat per animals exòtics dissecats, el més popular és sir Roger un elefant de circ que té més de cent anys junt a altres com una girafa o un tigre siberià.

I sobre el cap d'aquestos animals hi ha penjat un avió de la segona guerra mundial, l'Spitfire LA198 que ara sembla que vol fer un safari aeri però durant la guerra es dedicava a atacar i les naus enemigues ja acabant-se aquesta horrible guerra.

En l'altre pati, el pati est, està decorat per un gran mostra de caps blancs que sembla que volen per damunt dels caps dels visitants. Es tracta d'una obra escultòrica de l'artista Sophie Cave realitzada en l'any 2006.

Al primer pis es troben diferents sales dedicades a la pintura, la joia del museu és un dels quadres més famosos del surrealisme, el Crist de Sant joan de la Creu, obra de Dalí que se li va ocorrer pintar una crucifix volant sobre un paisatge de llac amb tormenta i vist des de la part de dalt.

D'artistes locals hi ha una molt bona col·lecció dels coneguts com coloristes escocessos. Una de les  pintures més interessant d'aquesta col·lecció és obra de Francis Cadell i es coneix amb el nom interior-la persiana taronja. La dona és una model d'Edimburg de nom Bertha que va posar en diverses ocasions per al pintor colorista escocés.

Una obra del famós pintor holandés Van gogh  que va realitzar en l'any 1887 poden trobar també en aquest museu escocés. Es tracta del retrat d'Alenxander Reid, un marxant d'art i company d'habitació d'un germà del pintor.

No sols trobem pintura contemporanea al museu, del renaiximent també hi ha una representació, una de les sales coneguda com la capella renaixentista d'una família florentina del segle XV que ha vingut a parar ací. 

Però a més de pintura, animals dissecats i un avió de la segona guerra mundial podem trobar diverses peces d'interés etnològic com armadures medievals i d'un guerrer japonés i un curiós totem dels primers pobladors d'Amèrica del Nord.

I després de visitar el museu agafarem el carrer Kelvin way per creuar el riu Kelvin amb una espectacular vegetació de rivera. El Kelvin és un afluent del riu Clyde que travesa la ciutat de Glasgow i la comunica amb la mar.

I en direcció sud, en el carrer Argyle recuperarem forces en un històric pub de la ciutat, the Islay Inn, un agradable lloc on degustar la cuina escocesa i gaudir també d'una bona cervesa mentre s'escolta música en directe.

Els museus d'Astorga, des de l'imperi romà al modernisme del segle XX.

 La ciutat d'Astorga ha sigut sempre un important nus que comunica Galícia, Astúries amb la Meseta. Amb més de dos mil anys d'història era la capital minera del nord peninsular en temps dels romans i el seu patrimonia abasta des de l'era romana fins al modernisme. Hui el coneixerem visitant tres dels seus museus.

El primer museu está ubicat en la mateixa catedral de Santa Maria que amb quasi mil anys d'història poseeix un ric patrimoni que desconcerta trobar en un poble de poc més de deu mil habitants.  La façana principal és una meravella del gòtic lleonés i va ser aixecada en la darrera fase de remodelació en estil barroc.

A l'interior trobarem un espai rectangular dividit en tres naus altíssimes i amb molta llum natural. Les naus laterals tenen set altars que són tots una joia. L'altar major obra de Gaspar Becerra és una de les millors obres del renaiximent a Espanya.

El cor ubicat en la nau central data del segle XVI i està realitzat en  fusta fosca de noguera. Cada seient té el seu grup escultòric propi i al centre veurem un enorme faristol de quatre cares i amb forma de piràmide truncada.

El claustre de la catedral resulta més bé discret comparat amb l'espectacularitat de la façana i del propi temple però també convé passejar-lo, és d'estil neoclàssic i va reemplaçar altre d'era medieval. en el claustre hi ha una merovellosa escultura jadcent d'un bisbe i una reproducció de sarcòfag paleocristià del segle IV, l'original està al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

I ubicat en diferents estances de la catedral, com l'antiga escola, la capella de Sant Ildefons o la sala capitular entre altres. A destacar el púlpit de Gaspar Becerra, l'arqueta del segle X de Sant Genadi i multitud d'obres que van del romànic al barroc.

I del museu catedralici se n'anem al Museu del Palau Gaudí ubicat en el palau episcopal que dissenyà Gaudí a principis del segle XX per a reemplaçar l'antic palau devorat per les flames en un incendi dècades abans. És tracta d'un edifici modernista, un dels tres que el geni català dissenyara fora de Catalunya.

Del palau cal destacar per la seua exuberant decoració i lluminositat l'antiga capella del palau d'estil neogòtic  amb les seues espectaculars vidrieres historiades, i la decoració mural que decora els dos murs laterals.

També cal passejar-se per la galeria de darrere que ofereix unes vistes immillorables de l'arquitectura del propi palau i de l'absis de catedral de Santa Maria, dos verdaderes joies de l'arquitectura en una mateixa foto.

El palau epsicopal de Gaudí s'articula en quatre plantes amb diferents espais museístics. El soterrani està dedicat a les restes arqueològiquesamb col·leccions de monedes, d'epigrafia i de làpides ubicat en un espai molt gaudinià.

A la planta baixa trobarem un espai diàfan on s'ubica la major part de la col3lecció museística del museu on trobarem una mostra que va des l'era paleocristiana, passant pel romànic, gòtic i barroc, procedents de tota la diòcesis d'Astorga.

El despatx del bisbe és sense cap mena de dubte altra estança que cal visitar, la llum que deixen passar les seues vidrieres donenun ambient màgic al lloc que teenia el bisbe per a treballar i despatxar assumptes. El palau mai va ser habitat per cap bisbe.

Abandonarem el palau per a anar a visitar el tercer i darrer museu de hui però abans ens acomiadaren de les tres escultures de àngels que va dissenyar gaudó per a rematar les cobertes del sostre i que sostenen cadascun d'ells un atribut típic de bisbe.

I la segona entrada dedicada a museu l'acabarem en el Museu Romà d'Astorga que aprofita la volta d'un antic edifici del foro romà conegut com l'Ergàstula que significa pressó d'eclaus. Per tant no cal esperar un edifici massa bonic ni ornamentat però si amb molta història.

El museu repartit en l'ergàstula i un nou eifici adjacent compta amb una important col3lció de làpides funeràries però el que més me va sorprendre a mi varen ser les restes d'unes pintures pompeianes descobertes en la meitat del segle passat.

El museu de Perlan de Reykjavík, el museu de ciències naturals que mostra les meravelles naturals de Islàndia

 El pròxim dimecres 18 de maig es el dia dels museus i nosaltres el celebrrem encentant una tour de sis entrades que ens portarà a sis museus molt interessants situats i de temàtica variada en diferents països arreu del món. Hui ens desplacen a Reykjavík, la capital d'Islàndia per conéixer el museu Perlan, un espai museístic que tracta de donar a conéixer i fins i tot reproduir l'espectar patrimoni natural del país.

Situat sobre una muntanyeta de nom impronunciable, el museu de Perlan, que significa perla en islandés, és sense cap mena de dubte el millor museu de la ciutat ideal per a visitar amb xiquets i per a prendre ciències naturals i ecologia. Si vas a peu cal pujar per una senda que transcorre per un bucòlic bosc.

L'arquitectura en si ja és un lliçò d'ecologia per que aprofita quatre enormes dipòsits d'aigua calenta obtinguda d'aprofitar l'abundant energia tèrmica d'aquest país volcànic. Sota als quatre cilindres s'ha col·locat un impressionant cúpula de vidre. El museu va ser inaugurat en l'any 1991 i es tot un referent arquitectònic de la ciutat.

Un dels dipòsits s'ha convertit en planetari i lloc de projecció que aprofita la tecnologia més puntera per a mostrar paisatges de l'illa i mostrar i explicar un dels fenòmens naturals més captivadors que ocorren prop del cercle polar, l'aurora boreal. Però hi ha més zones de projecció al llarg del recorregut que mostren fauna i altres fenòmens naturals.

L'atracció estrela del museu és la reproducció d'una cova de gel, un recorregut d'un centenar de metres sota unes galeries de gel que es troben a quinze graus sota zero, per tant cal agafar l'abric quan es fa aquest recorregut.

També resulta molt curiosa la reproducció que s'ha fet d'uns coneguts penyasegats de la costa islandesa, els de Látrabjarg on viuen els frarets atlàntics, símbol nacional. Alguns animals dissecats també s'exposen prop com és el cas d'un ós polar, que viu a l'àrtic i rrara vegada xafa terres islandeses.

I a la planta alta es pot gaudir de dos restaurants i una cafeteria de preus desorbitts, com tot en Islàndia, sota l'imponent cúpula de vidre que corona l'edifici. També hi podem trobar la típica botiga de souvenirs.

Però el que cal fer per dalt de tot es pujar i eixir a la terrassa exterior que rodeja tot el museu per a gaudir de les merovelloses vistes a la ciutat de Reykjavík i les espectaculars muntanyes nevades que l'envolten.

Sant Joan de Peu de Port, l'encantador poble del Pirineu porta d'entrada del camí de Sant Jaume a la península.

 Tancarem les entrades dedicades als llocs on reos començaven a pagar pels seus delictes en un meravellós poble de la Baixa Navarra, en territori francés, oficialment Saint-Jean´Pied-de-Port i en euskera Dinibane Garazi.

El poble s'ubica en un lloc de pas que ja exisitia a la prehistòria i que els romans transformaren en calçada. A l'edat mitjana passà a ser part del camí de Sant Jaume i el lloc ideal per a descansar abans de travessar els Pirineus. Nosaltres travessarem el riu Nive o Eborri pel pont de Notre Dame.

I accedirem a l'interior de la localitat travessant el seu recinte enmurallat per la porta que també s'anomena de Notre Dame. Aquesta entrada encara conserva les portes de fusta originals, encara que la imatge de la Mare de Déu del seu nínxol és moderna. L'original se l'emportaren en temps de guerra per protegir-la i mai va tornar.

Després de passar per la porta està l'església de l'Assumpció que formava part d'un complex hospitalari que atenia a malats sense recursos i per descomptat peregrins. Es tracta d'un dels temples gòtics més interessants del País Basc Francés i segons la tradició es va aixecar per ordre del rei de Navarra Sanç el Fort per comemorar la victòria de Navas de Tolosa en l'any 1212.

Al seu interior gaudiren de tres naus separades per unes imponents columnes molt senzilles sense cap decoració que sostenen les dues galeries laterals.  Les vidrieres del absis són uma meravella i també hi ha un orgue del segle XIX.

L'altre monument destacable del centre històric de l'antiga capital de la Baixa Navarra és la pressó dels Bisbes, convertit hui en museu. El seu nom fa referència a dos realitats històriques que ha patit l'edifici, la presència de bisbes i l'ús com a pressó,

Caldrà entrar i baixar unes escales de fusta per a arribar al seu soterrani i així poder descobrir una gran sala de volta ogival, destinada a ser magatzem i en segle XVIII pressó, el motiu de l'entrada de hui que tanca la sèrie de pressons i llocs de càstic per a reos.

Les peces exposades no en són moltes però si resulten curioses, recreacions de  tratges de cavallers medievals i diverses peces arqueològiques sobretot interessants estels funeraris esculpits en pedra i amb formes de creu molt diverses.

Les muralles de Saint-Jean-Pied-de-Port es varen construir al segle XIII i a banda de la porta de Notre Dame, n'existeixen d'altres com la porta de França, el portó del carrer de l'església i la porta de Sant Jaume que és patrimoni de la humanitat.

PORTA DE SANT JAUME

I de la porta de Sant Jaume agafarem el camí per a muntar a la Ciutadella, un recinte fortificat que s'aixeca sobre el turó de Mendiguren. Es va construir en la primera meitat del segle XVI per a controlar la principal via d'accés a Espanya.

Des del turó de Mendiguren podrem gaudir d'unes meraveelloses vistes del centre històric de Donibane Garazi, considerat un dels més bònics de França i de la Vall creada pels rius Nive i Laurhibar que conflueixen ací.

I tornarem al poble descendint per un camí més abrupte que discorre per un típic i frondós bosc atlàntic, utilitzant uns empinats graons. En la primera meitat de l'estiu es pot gaudir de la floració de les fulles d'acant,