Heidelberg i el seu castell, les ruïnes més bucòliques d'Alemanya

 Hui viatgem al sud d'Alemanya per a conéixer una ciutat amb la universitat alemanya més antiga i coronat per les ruïnes d'un castell considerades les més boniques del país. Heidelberg està situada en la vall formada per riu Neckar que besa el seu cuidat i preciós centre històric.

Entrarem a la ciutat pel camí més senyorial que és a través de l'Alte Brücke, un pont de pedra roja molt comuna en tots els edificis de la ciutat i que es va aixecar en el segle XVIII. És el més antic de la ciutat i va ser reconstruït després de la Segona Guerra Mundial.

L'amo i senyor d'aquest pont és el Brückenaffe, una estàtua d'una mona que es remunta al segle XV, però que va desaparéixer en la Guerra del Palatinat, dos segles més tard. Ja al segle XX es va recol·locar una altra de bronze que com l'original mostra el cul cap a Magúncia, la ciutat de prínceps electors rivals. La mona porta un espill en la mà que si toques et donarà prosperitat.

I per fi anem  endinsar-nos en el meravellós centre històric de la ciutat de Heidelberg travessant una de les portes de muralla més boniques, l'Stadttor. Es tracta d'una porta flanquejada per dues torres medievals que mesuren vint-i-huit metres d'alçada.

Continuant caminant en línia recta després de travessar la porta del pont arribem a un dels monuments més interessants de la ciutat, l'església del Sant Espirit. Es tracta d'una edificació del segle XIII i que ha patit diverses remodelacions. El seu campanar i absis són una verdadera meravella.

Els canonges d'aquesta col·legiata eren també professors de la Universitat de Heidelberg, la més antiga del país. La planta del temple és gòtica de saló amb unes galeries laterals que estaven destinades a guardar llibres.

L'absis de l'església dóna a la plaça del mercat, lloc de comerç des de temps medievals, en aquesta plaça es troba l'ajuntament i una bonica font amb una columna coronada amb la figura d'Hèrcules. Simbolitza l'esforç dels ciutadans per reconstruir la ciutat després de la Guerra del Palatinat. També hi descobrim la Haus zum Ritter, un dels millors palaus urbans renaixentistes del centre històric, que va pertànyer a una rica família de comerciants.

Al costat d'aquesta plaça naix altra plaça de nom Kornmarkt que també és molt bonica i ofereix unes precioses vistes del castell palatí de la ciutat de Heidelberg. Al mig d'ella s'aixeca la columna de la Mare de Déu.

Pel carrer conegut amb llengua local Zwingerstrasse en direcció est s'arriba a l'altre monumental temple de la ciutat, la catòlica església dels jesuïtes. La seua façana imita el model barroc de l'església mare de la Companyia en Roma.

I finalment ens dirigirem cap a Kornmarkt per a agafar el funicular o Bergbahn i estalviar-nos un costós camí de pujada cap al castell on estava la presó, motiu de l'entrada de hui i per descomptat moltíssimes coses més.

L'origen del castell és del segleXIII, però als segles XVI i XVII va patir diverses ampliacions i remodelacions per a adaptar-se als gustos artístics dels seus propietaris que el convertiren el conjunt palatí més bonic del renaixement al nord dels Alps. La guerra dels Trenta Anys el va deixar en un estat ruïnós. El pati d'armes llueix encara les façana renaixentista del palau de Friedrich i la Brunnenhalle, una lògia gòtica.

En el castell està ubicat el Museu Alemany de la Farmàcia, una col·lecció de material de vidre, instruments de laboratori i de pots ceràmics, dels millors del món. Heidelberg està molt lligat a la química, Robert Bunsen, millorador d'una mistera de laboratori i un gran exponent de l'espectroscopia va viure en aquesta ciutat i en col·laboració amb al seu amic que també habità en la ciutat, Gustav Kirchhoff descobriren el cesi i el rubidi.

Les vistes de la ciutat vella de Heidelberg i del riu Neckar són immillorables des de la gran terrassa del castell. Des d'ací es distingeix la imponent església de l'Esperit Sant, la dels jesuïtes i el Pont Vell amb els seus nou arcs de pedra roja.

Però el que tothom recorda per sempre després de visitar el castell és l'immens barril de vi. Té una capacitat per a dos-cents vint-i-dos mil litres i com que mesura set per huit i mig metres al seu damunt té habilitada una plataforma de fusta com a pista de ball. Tres barrils es varen construir abans, el d'ara és de la segona meitat del segle XVIII.