Pels districtes d'Extramurs i l'Olivereta de València, arquitectura industrial dels dos segles passats.

 Un cinc de març de 1644 es funda en València la primera presó exclusivament per a dones de la Corona d'Aragó. Així que hui encentem un recorregut per diverses ciutats per a conéixer diferents edificis que han sigut presó en algun moment de la història. La primera parada la farem en el Cap i Casal i passejarem pels districtes d'Extramurs i l'Olivereta per veure ni menys ni més que tres edificis que han sigut presó.

El primer d'ells és un dels millors monuments de la ciutat, les Torres de Quart. Es tracta d'una porta d'accés de la murulla cristina que es va aixecar en el segle XV. Era l'entrada natural dels que venien de ponent i que donava pas al carrer Quart que s'ajunta amb el de Cavallers, l'antic decumanus de la Valentia romana i arriba a la plaça de la Mare de Déu, el centre polític i religiós de la ciutat des d'època romana. 

Les Torres de Quart tenen moltes històries a contar, als seus peus han dormit molts viatgers que per arribar tard han trobat les portes de les muralles tancades i "s'han quedat a la lluna de València", expressió que hui en dia s'utilitza per a dir que s'ha estat a punt d'aconseguir alguna cosa. També diem que si algú es deixa la porta oberta que si és de Madrid. En aquesta ciutat no tancaven les portes de la muralla per que era quasi impossible un atac sobtat de pirates i tropes invasores. Aqusta porta hi ha resitit els atacs invasors com podem contemplar en els forats de bola de canó que deixà l'artilleria francesa durant la guerra del francés.

La porta hui està oberta a tothom durant el dia, si fas tarde et quedaràs a la Lluna de València, i l'accés és de franc els diumenges i festius. És molt recomanable entrar i gaudir tant de la seua arquitectura com de les vistes de la ciutat vella que des d'ací es poden obtenir.

Les Torres de Quart varen ser la primera presó de dones de la Corona d'Aragó, o casa Galera, com recull l'ordre reial de Felip III que ordenava la creació de centres de reclusió exclusius per a dones. Des de fora les torres són imponents i semblen infranquejables, des de dins la cosa canvia, estan obertes per a evitar ser utilitzades de bastió si alguna vegada eren ocupades per l'exèrcit enemic.

I pel carrer Quart direcció oest arribem a l'església de Sant Sebastià i Sant Miquel. És l'únic vestigi que queda del convent de Sant Francesc de Paula. L'edifici és un temple barroc del segle XVIII amb una bonica cúpula. A l'interior trobarem un impressionant sòcol de ceràmica i capelles profusament decorades, com la del Beat Gaspar Bono, nascut no massa lluny de l'església i molt venerat pels veïns de Ciutat Vella.

Ara agafarem l'Avinguda Ferran el Catòlic en direcció sud fins a arribar al Col·legi Jesús i Maria que s'ubica en l'antic Convent del Socor. La seua fundació  va ser en l'any 1501 i es deu al cavaller Joan d'Eixarch complint la seua promesa de fundar un convent després de que el vaixell en el que viatjava cap a Itàlia no s'enfonsara en plena tempesta. La llegenda diu que ja sa i estalvi en Roma, se li va aparéixer la Mare de Déu i li va donar un quadre de l'advocació mariana de la Verge del Socor. El quadre original va desaparéixer en un incendi durant la invasió francesa.

Continuarem caminant cap al sud per Ferran el Catòlic i pel carrer Sanchis Siviera trencarem cap a ponent fins a arribar a l'antic Mercat d'Abastos, un edifici d'arquitectura industrial dels anys 40 del segle passat dedicat a l'abastiment de productes als comerciants per a la posterior venda. Hui en dia és comissaria de policia, biblioteca i institut de secundària. La piscina climatitzada ha tancat ja pels preus de l'energia, primera víctima de la guerra d’Ucraïna a les nostres terres.

Ara caminarem cap al nord per l'avinguda Pérez Galdós fins a l'avinguda Sant Josep de la Muntanya i allí ens detindrem per a visitar l'església del Col·legi del Immaculat Cor de Maria. Aquest temple neogòtic es va aixecar en 1925 i està dedicat a Sant Josep. Custòdia les restes de la Mare Petra, la fundadora, que vren ser trobades en un camp de tarongers de Puçol i va camí de ser santa.

I caminant fins al que va ser riu Túria fins a la fi del segle XX trobem un antic escorxador dels darrers anys del segle XIX d'estil classicista i eclèctic. Hui en dia és un complex esportiu i la part posterior té un gran fumeral de rajola, testimoni d'antiga activitat industrial. Aquestos fumerals estan protegits en tot el nostre territori.

Just davant de l'entrada principal s'aixequen dos dels monuments més desconeguts de la ciutat, els prètils de pedra que delimiten el marge del riu Túria i un monument dedicat a Isis d'època romana. Es tracta d'una làpida de color fosc i damunt d'ella una altra de color més clar amb la representació del corn de l'abundància, escut de la Valentia romana.

Seguirem la nostra ruta caminant cap a ponent pel passeig de la Petxina fins a arribar a l'antiga presó de dones, un edifici de 1925 que funcionà com a tal fins als anys noranta del segle passat. Hui en dia s'ha convertit en el Col·legi 9 d'Octubre i de segur que per alguns xiquets continua essent una presó.

Per la part de darrere està el carrer Castany Tobeñas que és molt més tranquil per a passejar i així poder arribar fins a l'antiga Alqueria de Julià. Cal destacar la seua porta barroca i la torre des d'on el mariscal Suchet de l'exèrcit francés va dirigir l'atac a la ciutat.

L'edifici ha sigut destinat a molts usos, no fa molts anys era col·legi de primària, hui en dia s'ha rehabilitat i s'ha destinat a ser seu de les bandes de música del País Valencià. Al seu interior encara trobem elements artístics interessants com un arc carpanel i un panell ceràmic de l'Ecce Homo. Tinc pendent la visita guiada que fan cada dijous.

I la fi del carrer Castany Tobeñas es troba el tercer centre presidiari que visitarem hui, la presó model, un majestuós edifici de la fi del segle XIX i convertit en oficines de la Generalitat Valenciana. Ací es va rodar la pel·lícula dirigida per Berlanga "Todos a la cárcel" i de segur que molts funcionaris i usuaris de la burocràcia autonòmica hui en dia pateixen ací la sensació de sentir-se presoners.