La segona parada del tour de presons i llocs de càstig per a delinqüents la farem en la ciutat més oriental d'Àustria, Hainburg an der Donau. Un lloc carregat de natura en ple parc nacional Danubi-Auen, a la voreta del riu blau d'Strauss i carregat d'història celta, romana, medieval, otomana i jueva. La ciutat romana d'origen celta de nom Carnuntum es troba a huit quilòmetres i la seua antiga porta d'accés principal, la Heidentor, es veu des de la carretera que de Viena a Bratislava.
La ciutat ha sigut un lloc de frontera, entre l'imperi romà i la terra dels bàrbars, entre l'occident i l'orient del teló d'acer, entre Àustria i Eslovàquia, així que l'accés des de Viena o Bratislava en tren, autobús i vaixell està assegurat. Jo vaig tindre la sort de visitar-la gràcies a la invitació de la professora del Gymnasium FG Lorcu de Bratislava, Eva Babejova que portà als seus meravellosos alumnes de Druha B d'excursió a la ciutat austríaca. El primer que varem visitar és el seu castell al qual s'accedeix per una senda molt agradable que travessa un bosc.
A mesura que es va ascendint en altura es pot anar gaudint d'unes espectaculars vistes de la centre històric i medieval de Hainburg i també del riu Danubi que voreja pel nord la ciutat i del parc nacional Donau-Auen.
El Heimemburg és un castell del segle XI, ampliat en la segona meitat del segle XII per Ricard I d'Anglaterra conegut per Ricard Cor de Lleó. La fortalesa té unes muralles de 2,5 quilòmetres de diàmetre, tres portes d'accés i diverses torres.
Al seu interior encara es conserva el pati d'armes, la torre de l'homenatge i la capella del castell on en l'any 1252 es varen celebrar les noces entre Ottokar de Bohèmia i Margalida d'Àustria. També s'ha habilitat un xicotet museu que explica la història del castell.
Després de gaudir del castell i de la passejada en plena natura cal visitar el centre històric de Hainburg baixant del castell i accedint al poble per la Freiungstrasse s'arriba a la Picota, el lloc destinat a humiliar a delinqüents. Aquestos acabaven encadenats a aquest pilar de la vergonya a la vista de tots i ser l'objectiu d'escopinyades, fruites i verdures en mal estat. La darrera humiliació pública es va fer en l'any 1756.
I en un jardí veí es troba el Karner, un edifici redó del segle XIII amb la porta d'accés orientada a ponent i un xicotet absis que mira cap a llevant. Consta de dues plantes, la planta baixa és un ossari i la planta alta és una capella.
I des del Karner buscarem la Hauptplatz o plaça major, orientats pel campanar amb cúpula de bombeta de ceba de l'església de Sant Felip i Sant Jaume. Es tracta d'un temple barroc del segle XVII, però que ja existia al segle XIII com a església dels comerciants.
Cal destacar la columna de la pesta, que no pot faltar en cap ciutat de l'antic Imperi Austrohongarés i que en aquest cas està dedicada a la Mare de Déu. Es va aixecar en l'any 1749 i està coronada per una imatge de Santa Maria i als seus peus es representen quatre sants, un d'ells Sant Florià patró dels bombers, apagant un foc.
Passejant pels carrers del centre històric trobarem moltes casses d'origen medieval i altres de segles posteriors que encara conserven l'elegància i l'ornamentació de quan l'Imperi Austrohongarés era una gran potència del continent europeu.
De la muralla que protegia la ciutat es conserven tres portes, la més impressionant i gran de les tres és la porta de Viena o Wienertor. Es va aixecar al segle XIII amb una estructura de pedra de vint metres i un sostre de fusta d'onze. Hui en dia és un xicotet museu de peces històriques.
La porta de muralla que guarda el fet històric més important és sense cap mena de dubte la Fischer Tor, o porta dels pescadors. També es coneguda amb el nom de la porta de la sang per que ací varen morir quasi tots els habitants de la ciutat, uns quatre mil, quan intentaven escapar dels otomans en l'assetjament de 1683.
Però la porta de la muralla de Hainburg més antiga és la porta d'Hongria que dóna nom a l'estació de tren propera, l'Ungartor Bahnhof. Es tracta d'una construcció de planta rectangular aixecada en l'any 1230.
Visitar Hainburg va ser per a mi una bonica experiència. Moltes Gràcies a Eva Babejova i a un dels millors grups d'alumnes que mai tindré, aquell Druha B del curs 2008-2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada