Dresden, la ciutat barroca de l'Alemanya Oriental

 Washington Irving va passar l'hivern de 1822 en la ciutat alemanya de Dresden on va conéixer a la família reial i fins i tot es va enamorar d'una xica de díhuit anys que el va refusar. En aquella època la ciutat lluia tota la seua esplendor barroca que havia assolit en els dos segles anteriors i encara faltaven cent vint-i-tres anys però que tot es comvertira en simples enderrocs. Entre el 12 i 13 de febrer la ciutat seria bombardejada pels alliats amb quasi quatre mil tones de bombes. Gràcies a Déu la ciutat s'ha anat reconstruint a poc a poc i hui en dia és una de les ciutats més boniques del país.

Des de Berlín es pot organitzar una visita d'un dia a aquesta meravellosa ciutat. En dues hores aproximadament i sense fer canvis es pot arribar a l'estació de Dresden-Neuestadt, que es troba a dos quilòmetres del centre.

De camí cap al centre s'aturarem en la Dreikönigkirchen del segle XV, barroqitzada al segle XVIII, assolada en el bombardeig de 1945 i reconstruïda en 1977. Aquesta església està dedicada als tres Reis de l'Orient.

Del seu pobre interior cal destacar l'altar major conegut amb el nom d'altar de Thomae per que és obra de Johan Benjamin Thomae de 1741. I sobretot cal fixar-se en l'escultura de la dansa de la mort, un relleu renaixentista de 1534 obra de Christoph Walter.

Des de l'església seguiren les vies del tramvia del Hauptstrasse fins a arribar al Goldener Reiter, el genet daurat, una escultura del príncep elector de Saxònia, rei de Polònia i Gran duc de Lituània August el Fort.

I finalment arribem a la voreta del riu Elba que naix en la República Txeca i desemboca al mar del Nord en la ciutat d'Hamburg. Des d'aquest costat del riu es pot gaudir d'una bonica panoràmica del centre històric de Dresden.

Creuarem el riu pel pont Augustusbrücke on ens espera la catedral catòlica de la ciutat coneguda amb el nom de Hofkirche. La seua imponent torre major domina sobre qualsevol altra edificació del centre i resulta curiós que un temple catòlic destaque més que cap altre en la Saxònia protestant. el motiu és que August el Fort va haver de convertir-se al catolicisme per a poder regnar en Polònia i Lituània.

Per darrer aguaita la Residenzschloss, el palau reial de la família Wettin que té una dilatada història que va del segle XV fins a principis del segle XX i encara queda molt per a ser restaurat, però la part restaurada acull exposicions temporals.

I no podem abandonar la plaça del teatre on ens trobem sense deixar d'admirar la Sächsische Staatsoper que té com a sobrenom Semperoper en honor al seu arquitecte creador. Es va construir a finals del segle XIX en estil neorenaixentista.

I per darrere de l'Òpera Nacional de Saxònia es troba l'edifici més famós de la ciutat de Dresden, el conegut amb el nom de Zwinger que significa entre murs. Un espai que quedava entre antigues fortificacions es va convertir en un enorme jardí rodejat de boniques galeries decorades amb centenars d'escultures.

Tornarem vorejant el riu sobre l'Òpera i la Hofkirch fins a arribar a un majestuós edifici de principis segle XX, la Casa de l'Estat Saxó que hui en dia és la seu del Tribunal Regional Superior de Dresden i de l'Oficina Estatal per a la Conservació de Monuments de Saxònia.

Per darrere hi ha un bonic carrer el Langer Gang o passeig llarg que està decorat amb un panell ceràmic de més de cent metres de llarg on es representa una processó de governants saxons mitjançant una successió de més de vint-i-quatre mil taulells de principis del segle XX. Es coneix amb el nom de Fürstenzug.

I seguint aquest carrer arribarem a una plaça on es troba la Frauenkirche, una església protestant barroca construïda entre 1726 i 1743. Destaca per la seua impressionant cúpula, la més gran del país que s'hagué de refer després del bombardeig de 1945.

La plaça del mercat nou on està la Frauenkirche acull una  escultura de Martí Luter, el pare de la reforma protestant de l'església cristiana. Aquesta va ser erigida en l'any 1895 i es obra de l'escultor Ernst Riestchel.

I ara se n'anirem cap a l'estació travessant el riu pel pont Albertbrücke i anar a buscar la lleteria més bonica del món, la Molkerei Geebrüder Pfund. Un establiment de 1892 decorat a fina ceràmica i que va sobreviure al bombardeig i al socialisme, de fet va passar a mans de l'estat en 1972. Finalment amb la reunificació passà a mans del besnét del fundador.