Toca fer la quarta parada del tour de ciutats Irvinguianes i hui tindrem el plaer de descobrir la ciutat de Birmingham que supera el milió d'habitants la segona més gran del país i segurament la més ètnica per què més d'un 30% de Brum, com l'anomenen carinyosament els seus ciutadans, no és de raça blanca.
Amb més quilòmetres de canals que Venècia va ser un dels llocs on es va forjar la revolució industrial entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Washington Iving la visità en l'any 1817 quan hi vivien la seua germana i cunyat. El conte "Rip vam Winkle" el va escriure mentre pernoctava en la casa d'aquestos. Nosaltres intentarem recórrer el poc que queda dels edificis que l'escriptor va conéixer i deixarem els seus canals i l'arquitectura moderna de la zona de les estacions per a una altra ocasió.
Molt prop de l'estació central i d'estil neoclàssic trobarem una seu del Midland Bank Limited, una entitat bancària que va finançar econòmicament moltes de les patents que es dugueren a terme en aquesta ciutat en plena era industrial.
Després farem una paradeta en la catedral anglicana de Sant Felip, construïda inicialment com a parròquia en l'any 1715 i esdevinguda catedral en 1905. D'estil barroc més italianitzant que el barroc desenvolupat per Christopher Wren, l'arquitecte de moda en l'època.
Està rodejada d'un agradable jardí que quan fa sol s'ompli de joves que tracten de captar els seus raigs com si foren sargantanes. Al seu interior trobarem una nau de saló amb boniques columnes i una bonica vidriera darrere de l'altar major.
La zona més monumental de la ciutat està molt a prop, es tracta de la Victoria Square on està el Town Hall que no és l'ajuntament és una sala de concerts creada en 1784 per a ser la seu del Birmingham Triennial Music Festival. El seu estil arquitectònic imita un temple grec corinti.
Un altre monument de la plaça és el Council House o ajuntament, es tracta d'un edifici de la segona meitat del segle XIX o cal destacar una torre amb rellotge victorià que es coneix amb el nom de Big Brum. Per darrere té un pont similar al pont dels sospirs de Venecià que el connecta amb la Galeria d'Art Feeney.
I de finals del segle XIX podem trobar la Victoria Square House, una antiga oficina de correus que ens pot recordar un poc a l'ajuntament de París per que és d'estil renaixentista francés. L'edifici va estar a punt de ser enderrocat en la dècada dels setanta del segle passat.
En direcció nord caminarem per a buscar la catedral catòlica de Sant i haurem de creuar una autopista i carrers no massa interessants tot i estar en el centre històric de la ciutat. Birmingham no és ni de bon tros una ciutat bonica,però com deia la meua mestra d'anglés Janey "it is not bad" després de mostrar ingrata sorpresa quan va saber que m'allotjaria allí dies. Però és el millor lloc per a conèixer el centre i nord d'Anglaterra en tren. Oxford, Chester, Lincoln, el castell de Warwick o Stradford upon Avon estan a l'abast per a anar i tornar des d'ací en tren. I en carrers lletjos apareixen curioses edificacions com aquesta de Constitution Hill.
La Saint Chad's catholic cathedral és un temple aixecat en 1841 amb donacions del setzé comte d'Srewbury, John Talbot. En l'any 1841 el Papa Pius XII la va declarar basílica, i hui en dia és una de les quatre basíliques catòliques que hi ha en Anglaterra.
A l'interior podrem gaudir d'una nau el doble d'alta que d'ampla que imita un poc l'estil d'esglésies de saló alemanyes amb columnes estretes helicoidals. El temple està dedicat a un sant bisbe del nord d'Anglaterra que va viure al segle VII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada