Encetem el més d'abril, el mes més literari de l'any pel seu famós dia del llibre que es celebra el 23 en companyia de Sant Jordi. Per tant dedicaré les pròximes cinc entrades a l'escriptor nord-americà Washington Irving que va nàixer un 3 d'abril de 1783 en la ciutat de Nova York. Les meues entrades ens portaran a cinc ciutats europees on l'escriptor va viatjar o va residir per la seua condició de diplomàtic del recentment independent país els Estats Units d'Amèrica.
Entre 1804 i 1806 va recórrer diversos països d'Europa, principalment França i Itàlia i curiosament va anar de Roma a Milà sense passar ni per Florència ni per Venècia que en aquella època ja es consideraven destí de visita obligada per al turista. Segurament en aquest viatge, el jove escriptor no arribaria a gaudir de l'espectacular façana neogòtica de la catedral de Milà, que es va acabar per ordre de Napoleó en 1805 per a la seua coronació. Les 135 agulles que sostenen 135 sants tampoc estaven finalitzades en aquella època.
De segur que Washington Irving quedaria sorprés per la magnificència de les naus gòtiques del duomo que mesuren 135 metres de longitud i més de deu mil metres quadrats és la cinquena església més gran del món.
Impressiona i molt el pis de marbre de tres colors, negre, blanc i taronja, que és una verdadera joia. També en el sol trobarem un meridià metàl·lic on s'ubiquen la representació dels dotze símbols del zodìac que són enlluernats en la seua data corresponent, per un raig de sol a migdia. Es tracta doncs d'un rellotge solar que marca els mesos.
Una de les escultures més originals que mai he vist obra de Marco da Agrate està ubicada en el creuer del duomo. Es tracta de l'apòstol sant Bartomeu que durant el seu martiri se li va arrencar tota la pell deixant a l'aire la seua musculatura. De lluny sembla un culturista amb els músculs i vasos sanguinis marcats, però la realitat és una altra més colpidora.
La plaça del Duomo és enorme i transitada per milers i milers de turistes cada dia, té forma rectangular i uns dèsset mil metres quadrats. Al seu centre es troba l'estàtua eqüestre del rei Víctor Manuel II i en un dels cantons està el palau reial.
I des de la plaça a través del que sembla un arc del triomf romà s'acceedeix a un dels monuments més famosos de la ciutat, la galeria de Víctor Manuel II, que era el segon amb aquest nom del regne de Sardenya i primer de la Itàlia reunificada.
Aquesta galeria va sr construïda entre 1865 i 1877 per Giusepe Mengoni i es compon de dues arcades perpendiculars amb volta de vidre es creuen creuant un octògon coronat per una impressionant cúpula també de vidre. Ací es poden trobar les firmes de moda i complements de més luxe com també restaurants de menjar ràpid.
I de la piazza del Duomo s'accedeix a la piazza della Scala travessant una de les dues arcades de la Galleria de Vittorio Emanuele II. En la piazza della Scala podem gaudir d'un monument dedicat al polifacètic científic i artista Leonardo da Vinci.
Però sense cap mena de dubte el monument més famós d'aquesta plaça és el Teatre de la Scala un dels més famosos del món per la representació de sessions d'òpera que comencen en desembre i que mai acaben passades la mitjanit.
El seu interior és visitable sempre que no hi haja assajos, jo no vaig tindre la sort de cara eixe dia i sobre ser diumenge de matí els músics estaven assajant i no vaig poder visitar la platea i l'escenari, així que em vaig conformar a accedir a un museu on es guarden instruments musicals i partitures amb història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada