Le vieux Montréal, un racó europeu en Canadà

La tercera parada per la francofonia ens porta a l'altra part de l'Atlàntic on els francesos començaren a establir-se a principis del segle XVII. En 1642 un grup de cinquanta desembarcaren en una illa formada pels rius Ottawa i Sant Llorenç i construïren un fort que es va anomenar Ville Marie de Montréal que hui amb més de quatre milions d'habitants és la quarta ciutat més poblada de parla francesa.

De l'estació subterrània Gare Centrale eixirem al carrer a conéixer la catedral de Santa Maria Reina del Món. Es va construir a finals del segle XIX com una imitació reduïda de la Basílica de Sant Pere de Roma però ací, coronant l'edifici trobem els sants patrons de les parròquies que hi havia a la ciutat en comptes dels dotze apòstols i Jesucrist.

A l'interior quedarem sorpresos pel baldaquí a escala reduïda del famosíssim baldaquí obra de Bernini que es pot veure en la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

En l'any 1763 la regió de Quebec passà a formar part de l'Imperi Britànic i l'anglicanisme es va estendre en aquesta regió, En la segona meitat del segle XIX es va aixecar en estil neogòtic la Christ Church Cathedral, després de l'incendi que va arrasar el temple anterior.

Molt prop, hi podem trobar altre temple neogòtic, el de Sant Jaume fet en l'any 1889 per a donar cabuda a la comunitat Església Unida del Canadà, la comunitat protestant més gran del país. L'edifici té una façana espectacular i va ser declarat monument nacional en 1996.

Canadà és terra d'immigrants  i des de l'any 1817 el nombre de catòlics irlandesos anava en continu ascens. Com que la seua llengua no era l'anglés i el temple de Notre-Damme-de-Bon-Secours es quedava xicotet, en 1843 es començaren les obres de la Basílica de Sant Patrici per a donar cabuda a una comunitat de més de sis mil fidels.

I visitats els llocs més emblemàtics del Centre Ville anirem cap al riu a descobrir l'encant el vell Mont-real un entramat de carrers on encara es potden veure edificis i habitatges que varen ser la llavor d'aquesta gran metròpolis que és hui en dia la ciutat de Mont-real.

El cor del centre històric és sense cap mena de dubte la plaça d'armes, allí podem trobar un grapat d'edificis  més vells de la ciutat com el Vell Seminari de Sant Sulpici, de la segona meitat del segle XVII o el Banc de Mont-real fundat en 1817, el banc més antic del Canadà.

Però la joia de la plaça i tot Mont-real és la Basílica de Notre-Dame, començada en 1672 i ampliada en 1708. L'edifici actual és una remodelació neogòtica de la primera meitat del segle XIX amb inspiració de la Catedral de Notre-Dame de Paris.

I si entrem dins gaudirem d'una decoració governada per un ample espectre de blaus i amb pintures i escultures que són un reflex dels 350 anys d'història de catolicisme. Un espectacle de música i llums enlluerna la nau cada dia  del qual no vaig poder gaudir.

I si caminem cap al nord al llarg de la Rue Notre-Dame est arribarem a l'Hôtel de Ville o Ajuntament, un edifici d'estil neorenaixentista francés de finals del segle XIX inspirat en l'Ajuntament de la ciutat francesa de Tours.

I just davant està el castell Ramezay, el primer edifici considerat monument històric de Quebec. Es tracta d'una residència de principis del segle XVIII destinada al governador de la ciutat Claude de Ramezay. En 1776 va rebre la visita de Benjamin Franklin per a intentar que els de Quebec s'uniren als Estats Units, altra opció era la compra.

A l'interior del castell trobem una interessant col·lecció de peces i obres d'art que conté cinc-cents d'història canadenca, dels primers pobladors natius, els primers europeus fins als nostres dies.

                                           

I si caminem cap al riu ens trobarem amb l'imponent edifici del mercat de Bonsecours coronat per una enorme cúpula. L'edifici va ser inaugurat en 1847 i hui en dia acull diferents botigues d'artesania i restaurants. Un bon lloc per a comprar el tradicional xarop d'auró.

Per aquesta zona encara trobarem algun bucòlic carrer amb cases de pedra del segle XVII i XVIII que ens faran pensar que estem en alguna xicoteta població del nord de França.

I el darrer monument que visitarem serà la capella de Notre-Dame-de-Bon-Secours fundada per una monja d'origen francés, Margalida de Bourgeoys, canonitzada en 1982. L'església actual és de 1711 i va donar servei religiós als irlandesos, abans de la construcció de la Basílica de Sant Patrici i també als mariners que li donaren el nom de Mare de Déu del Bon Auxili.

I si la climatologia ho permet començarem un agradable passeig pel port vell de la ciutat de Mont-Real, on han instil·lat una gran nòria.