L'oratori de Sant Josep en Montreal, l'església més gran de Canadà

 Per a continuar la nostra ruta per regions amb un fort sentiment nacionalista sense estat viatjarem hui a la regió francòfona de Quebec que va celebrar el seu darrer referèndum per a decidir la seua separació de la resta de Canadà en 1995. De quasi cinc milions de vots, l'opció del no a la independència guanyà per sols uns cinquanta-cinc mil vots amb una participació del noranta-tes per cent mai vista abans. 

Hui anem a conèixer l'església més gran de Canadà que es troba sobre el Mont-reial de la ciutat més populosa de la regió de Quebec, Montreal. La nostra primera parada serà l'església de Notre-dame-des-neiges o església de la Mare de Déu de les Neus, una històrica parròquia construïda en l'any 1939 al costat del cementeri més gran del país.

Un interior de tres naus, la central d'arcs de diafragma gòtics senzills, i poca decoració ens farà pensar que estem en un protestant, però d'això res, Notre-dame-des-neiges és el lloc de culte per catòlics francòfons i hispans.

Anirem caminant cap al Mont-reial però abans de muntar-lo farem parada en la gran plaça anomenada Chemin Frère André, que porta el nom del fundador de l'oratori, Sant André Bessette. En la plaça podem veure una escultura de Sant Josep, el titular de l'oratori que hui ja és basílica menor.

En aquesta mateixa plaça sorpren per la
seua magnitud i arquitectura el Camp de jour du collège de Notre-Dame, un centre educatiu per a xiquets i adolescents. Els pavellons originals són de la segona meitat del segle XIX i imiten l'arquitectura renaixentista dels castells francesos.

Pujarem a l'oratori i al Mont-reial per una xicoteta costera, però abans de fer-ho ens quedarem una estona gaudint de l'espectacular cúpula verda de coure oxidat, una de les més grans del món que des de terra s'aixeca quasi cent metres.

De l'interior el primer que farem serà visitar la seua enorme cripta un lloc destinat a l'oració on està soterrat el sant fundador i on trobem l'escultura de Sant Josep de Natzaret, coronada canònicament ja fa més de cent anys per bula del papa Pio X.

Una cova o gruta també s'hi pot visitar. Aquest espai excavat en la roca del Mont-reial era on originàriament Sant André Bessette rebia als primers devots i malalts ja fa més de cent-vint anys. De cova ha passat a ser l'església més gran del Canadà.

Sobre la cripta s'aixeca l'església amb una arquitectura d'avantguarda i formigó dels anys cinquanta del segle passat que res té a veure amb l'aspecte exterior inspirat en el renaixement italià. La nau mesura més de cent metres de llarg i té un modern altar major presidit per un calvari amb Crist crucificat, sa mare i Sant Joan Evangelista.

A l'exterior veurem un modern i xicotet campanar que per dimensions no fa justícia amb les de l'oratori però si que resulta original, és l'únic en el seu estil en tot el Canadà. Està totalment exempt del temple i té més de seixanta campanes foses en França.

Museu Canadenc de la Història de Gatineau, el més visitat del país.

 Hui ens traslladen Canadà per conéixer el museu més visitat del país, el Museu Canadenc de la Història que està ubicat en la ciutat de Gatineau, el límit sud de la regió francòfona de Québec, però a un tir de pedra, literal de la capital del país Ottawa, en la regií angófona d'Ontario. Des de la Galeria Nacional de Canadà ubicada en Ottawa, Ontario sols s'ha de creuar el riu Ottaa pel pont d'Alexandra per a arribar al Museu Canadenc de la Història de Gatineau, Québec.

L'origen del museu es remunta a l'any 1856 per tant es pot considerar una de les institucions més antigues de Nordamèrica. L'edfici actual és molt més modern i s'articula en quatre sales que tracta de recollir ni més ni menys els vint mil anys de presència humana en Canadà.

Des de les portes del mateix museu es pot gaudir d'unes bones vistes del parlamanet canadenc, l'edifici més emblemàtic de la veïna ciutat d'Ottawa, que junt amb Gatineau i altres municipis pròxims formen un àrea metropolitana de més d'un mil·lió d'habitants. De fet Gatienau té un cens de quasi tres-cents mil empadronaments.

La galeria gran, que està en la planta baixa té una cristalera de mes de cent metres i en la pared oposada hi ha una fotografia d'un bosc que es considera la fotografia més gran del món. Davant de la foto hi podem gaudir de centenars de tótems de fusta dels primers pobles indígenes del país, algunes enormes fets amb vigues de sequoia.

Una enorme cúpula s'aixeca a la fi de la galeria a una alçada de set pisos i amb un diametre de dinou metres. Està decorada amb les pintures de l'artista indígena i activista de la tribu Chippewayn Alex Janvier.

Altres obres pictòriques de caràcter indígina es troben exposades en aquesta gran sala on es representa l'estreta relació dels primers pobladors amb la natura i ens trasllada a una època on l'home blanc no havia començat a trencar-la.

Una important col·leció de màscares i altres tipus d'objectes utilitzats pels xamans en els seus rituals es poden trobar exposats en vitrines. Alguns d'aquestos objectes són realment sorprenents i es traslladen a escenes cinematogràfiques del western.

Però el que em va fer sentir-me en mig d'un poblat indi de pel·licula de l'oest va se la tenda de campanya tipi. La canoa em va recordar els dibuixos animats que veia de xicotet, "el bosque de Tallac on eixien dos ossos de nom Jackie i Nuca.

Le vieux Montréal, un racó europeu en Canadà

La tercera parada per la francofonia ens porta a l'altra part de l'Atlàntic on els francesos començaren a establir-se a principis del segle XVII. En 1642 un grup de cinquanta desembarcaren en una illa formada pels rius Ottawa i Sant Llorenç i construïren un fort que es va anomenar Ville Marie de Montréal que hui amb més de quatre milions d'habitants és la quarta ciutat més poblada de parla francesa.

De l'estació subterrània Gare Centrale eixirem al carrer a conéixer la catedral de Santa Maria Reina del Món. Es va construir a finals del segle XIX com una imitació reduïda de la Basílica de Sant Pere de Roma però ací, coronant l'edifici trobem els sants patrons de les parròquies que hi havia a la ciutat en comptes dels dotze apòstols i Jesucrist.

A l'interior quedarem sorpresos pel baldaquí a escala reduïda del famosíssim baldaquí obra de Bernini que es pot veure en la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

En l'any 1763 la regió de Quebec passà a formar part de l'Imperi Britànic i l'anglicanisme es va estendre en aquesta regió, En la segona meitat del segle XIX es va aixecar en estil neogòtic la Christ Church Cathedral, després de l'incendi que va arrasar el temple anterior.

Molt prop, hi podem trobar altre temple neogòtic, el de Sant Jaume fet en l'any 1889 per a donar cabuda a la comunitat Església Unida del Canadà, la comunitat protestant més gran del país. L'edifici té una façana espectacular i va ser declarat monument nacional en 1996.

Canadà és terra d'immigrants  i des de l'any 1817 el nombre de catòlics irlandesos anava en continu ascens. Com que la seua llengua no era l'anglés i el temple de Notre-Damme-de-Bon-Secours es quedava xicotet, en 1843 es començaren les obres de la Basílica de Sant Patrici per a donar cabuda a una comunitat de més de sis mil fidels.

I visitats els llocs més emblemàtics del Centre Ville anirem cap al riu a descobrir l'encant el vell Mont-real un entramat de carrers on encara es potden veure edificis i habitatges que varen ser la llavor d'aquesta gran metròpolis que és hui en dia la ciutat de Mont-real.

El cor del centre històric és sense cap mena de dubte la plaça d'armes, allí podem trobar un grapat d'edificis  més vells de la ciutat com el Vell Seminari de Sant Sulpici, de la segona meitat del segle XVII o el Banc de Mont-real fundat en 1817, el banc més antic del Canadà.

Però la joia de la plaça i tot Mont-real és la Basílica de Notre-Dame, començada en 1672 i ampliada en 1708. L'edifici actual és una remodelació neogòtica de la primera meitat del segle XIX amb inspiració de la Catedral de Notre-Dame de Paris.

I si entrem dins gaudirem d'una decoració governada per un ample espectre de blaus i amb pintures i escultures que són un reflex dels 350 anys d'història de catolicisme. Un espectacle de música i llums enlluerna la nau cada dia  del qual no vaig poder gaudir.

I si caminem cap al nord al llarg de la Rue Notre-Dame est arribarem a l'Hôtel de Ville o Ajuntament, un edifici d'estil neorenaixentista francés de finals del segle XIX inspirat en l'Ajuntament de la ciutat francesa de Tours.

I just davant està el castell Ramezay, el primer edifici considerat monument històric de Quebec. Es tracta d'una residència de principis del segle XVIII destinada al governador de la ciutat Claude de Ramezay. En 1776 va rebre la visita de Benjamin Franklin per a intentar que els de Quebec s'uniren als Estats Units, altra opció era la compra.

A l'interior del castell trobem una interessant col·lecció de peces i obres d'art que conté cinc-cents d'història canadenca, dels primers pobladors natius, els primers europeus fins als nostres dies.

                                           

I si caminem cap al riu ens trobarem amb l'imponent edifici del mercat de Bonsecours coronat per una enorme cúpula. L'edifici va ser inaugurat en 1847 i hui en dia acull diferents botigues d'artesania i restaurants. Un bon lloc per a comprar el tradicional xarop d'auró.

Per aquesta zona encara trobarem algun bucòlic carrer amb cases de pedra del segle XVII i XVIII que ens faran pensar que estem en alguna xicoteta població del nord de França.

I el darrer monument que visitarem serà la capella de Notre-Dame-de-Bon-Secours fundada per una monja d'origen francés, Margalida de Bourgeoys, canonitzada en 1982. L'església actual és de 1711 i va donar servei religiós als irlandesos, abans de la construcció de la Basílica de Sant Patrici i també als mariners que li donaren el nom de Mare de Déu del Bon Auxili.

I si la climatologia ho permet començarem un agradable passeig pel port vell de la ciutat de Mont-Real, on han instil·lat una gran nòria.