Segons el diccionari normatiu valencià una república és una forma d'organització d'un Estat en què la màxima autoritat o persona que n'ocupa la presidència és elegida pels ciutadans o pel parlament per un període determinat. Perquè hi haja República hi ha d'haver democràcia i un dels primers exemples que tenim en la història és la de les polis de la Grècia clàssica i en especial la d'Atenes que va nàixer al voltant del segle V abans de Crist.
El seu lloc exacte de naixement és el turó de Pnyx, on es reunien uns sis mil atenesos quaranta vegades a l'any per a escoltar discursos i prendre decisions polítiques. No era com ara, on les decisions sols les prenen els polítics elegits pel poble, però tampoc la democràcia d'Atenes era la situació ideal, on sols una part de la població formava part de l'Ekklesia o assemblea de ciutadans. Dones i forasters quedaven exclosos.
En aquesta zona, gaudirem de les espectaculars vistes a l'Acròpolis i coses encara visibles com el bema o plataforma on oradors com Pèricles i Demòstenes feren els seus discursos i el monument a Filopapo, construït al segle II abans de Crist en honor al cònsul romà Juli Antíoc Filopapo.
El centre de la vida social, política i comercial de l'Atenes clàssica era sense cap mena de dubte la seua Àgora que es va començar a desenterrar en la meitat del segle XIX i va implicar la demolició de més de tres-centes cases. L'únic edifici conservat en estat original és el temple d'Hefest, del segle V abans de Crist.
Un altre edifici destacable és la stoà d'Àtal, un regal que va fer el rei Àtal II de Pèrgam a la ciutat d'Atenes en l'any 160 aC. El que veiem hui és una reconstrucció de 1953 que aprofità els fonaments de la construcció original i els diners d'un Rockefeller.
Es tracta d'un gran porxo de columnes dòriques en la planta baixa i jòniques a la primera planta. En aquest lloc hi havia botigues que llogava el govern de la ciutat, hui en dia és un museu que recull peces arqueològiques desenterrades en la zona de l'Àgora.
Molt poc queda de l'odèon d'Agripa, un lloc destinat a la música que es va aixecar entre el 20 i el 10 aC per ordre del general romà Marc Vipsani Agripa. El més destacable són les escultures de tritó que decoraven la seua façana.
I ja d'època bizantina cal visitar l'església dels Sants Apòstols, un temple aixecat a finals del segle X on es comença a utilitzar la planta de creu inscrita que va ser tan popular fins a la fi de l'Imperi Bizantí.
Al seu interior encara es poden veure alguns frescos que daten del segle XVII i que varen ser complementats amb altres procedents d'esglésies pròximes.
I en direcció nord-oest està l'antic barri alfarer de kerameikós, que envoltava l'antiga necròpolis que data del segle XI aC que va ser descoberta durant les obres d'una carretera.
Al recinte podem trobar el Museu arqueològic del Ceràmic que exposa diferents esteles funeràries que marcaven el lloc de soterrament d'una persona.
Molt interessant resulta aquesta estela del segle IV aC que representa l'adéu amb apretó de mans, tan prohibit en temps de coronavirus.
Menys espectaculars i treballats però amb la mateixa funció que les esteles són els cips funeraris, que podien ser columnes o pilars i tenien poca alçada.
I una de les joies del museu és el bou que representa al déu Dionís i que s'aixecava sobre la tomba d'un tresorer. Hui en dia l'original està al museu i al lloc de soterrament s'ha col·locat un d'escaiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada