Fortalesa de Brest, monument a les víctimes de la Guerra Pàtria en Bielorússia

La segona ex-república soviètica que anem a visitar és Bielorússia que potser siga per a nosaltres el país més desconegut del vell continent. Les relacions diplomàtiques amb aquest país es feien a través de l'ambaixada de París per que no fa massa temps que aquest país té ambaixada a Madrid. L'estabilitat econòmica que viu gràcies en part a l'excel·lent relació amb Rusia d'on arriben importants inversions i el règim polític més pròxim a la dictadura de tota Europa, no afavoreix la migració de bielorussos cap als països de la Unió. Així que és complicat tenir alguna idea o estereotip del que és el poble bielorús. Jo amb quatre dies al país, amb una población que no parla anglés i amb un xòfer que sols deia el que era exclussivament necessari, no vaig aprendre res dels bielorussos.

Hui visitarem la fortalesa d'una ciutat molt important del país, Brest. La seua importància li ve bàsicament de la seua posició estratégica, just en la frontera amb Polònia país al que va pertànyer durant molt de temps. De fet la línia de tren que uneix Moscou amb Varsòvia passa per ací on es fan les operacions necessàries per a adaptar els ferrocarrils a l'ample de la via russa.

La fortalesa de Brest va ser la més gran de tota la Unió Soviètica, amb més de 4 quilòmetres quadrats i es va començar a construir en el segle XIX en les illes delimitades pels rius Buh Occidental, Mujavets i els seus canals.

L'entrada principal es fa a través d'una enorme porta fabricada en gris i trist formigó que té forma d'estrella i que ens transporta de seguida a l'era soviètica.

La fortalesa s'ha convertit en un espai per a la memòria dels herois que lluitaren contra l'ocupació dels nazis duran la Segona Guerra Mundial així que no és d'estranyar que ens trobem amb armament de l'època com aquestos tancs.

L'assedegat és una tètrica escultura que representa un home que intenta agafar l'aigua del riu per a beure. És un homenatge als darrers soldats que van resistir l'ocupació del castell pels nazis en 1941.

I si arribem a la plaça de cerimònies ens quedarem bocabadats per la magnificència dels monuments que allí trobarem. En primer lloc ens pararem a observar l'obelisc baioneta que mesura cent metres d'alçada i que és visible des de qualsevol racó de la fortalesa.

El monument al coratge és un gran bloc de ciment que mesura trenta-tres metres i ens conta la història heroica de la defensa de la fortalesa a través de diferents figures esculpides en el ciment.

Abans d'arribar als peus del monument al coratge està la flama eterna i una graderia on apareix el nom de totes les ciutats soviètiques que patiren i lluitaren durant la Segona Guerra Mundial.

I per darrere del monument al coratge s'ha recuperat l'antiga església ortodoxa de Sant Nicolau que es va aixecar en el segle XIX.

El lloc més bucòlic del castell de Brest és sense cap mena de dubte la porta de Kholm, que dóna a un braç del riu Mujavets. Aquesta porta d'estil neoclàssic feta amb rajoles al segle XIX va resistir estoicament l'atac de l'exèrcit Alemany i llueix orgullusament les ferides de guerra.

Al castell es pot visitar dos museus un d'ells dedicat a la guerra amb objectes de l'època, també hi ha un restaurant i botiga de souvenirs.

L'illa de Kant de Kaliningrad, renaixença de la destrucció de la guerra i el comunisme

A finals d'octubre de 2017, segons el calendari julià, ja que en l'Europa Occidental del calendari gregorià ja era novembre,  va tenir lloc una revolució en la Rússia imperial post tsarista que seria una passa més cap al naixement de l'URSS. Així que començaren un viatge de huit parades per a visitar huit de les quinze Repúbliques Soviètiques que hi arribà a haver.

La primera parada la farem en un tros de continent europeu que per molts anys li ha tocat estar físicament separat del país al qual pertany i no per què siga una illa. Quan era conegut amb el nom de Prússia Oriental, Polònia la separava de la resta de Prússia. Després de la Segona Guerra Mundial va ser ocupat per l'exèrcit roig i passà a mans soviètiques. Després del col·lapse de l'URSS i la independència de les Repúbliques Bàltiques, Lituània, Polònia i el Mar Bàltic la rodegen i separen de la Rússia mare.

Aquest trosset d'Europa  hui es coneix amb el nom de Kaliningrad en honor al polític Bolxevic Kalinin que res a veure tenia en aquesta terra. La seua capital es coneixia amb el nom alemany de Königsberg que significa Mont Reial, però després del destructor assalt de l'exèrcit roig i quaranta-cinc anys d'era soviètica és molt poc el que queda d'aquella ciutat germànica de la lliga hanseàtica que estava considerada com de les més boniques del Bàltic. De fet els ciutadans alemanys evacuats abans de l'arribada de l'exèrcit soviètic quan tornaren de visita, quan la guerra freda s'havia refredat no reconeixien la seua ciutat natal i ploraven desconsolats al veure un entramat de carrers amb edificis grisos d'estil soviètic.

Les coses estan canviant i Kaliningrad està en un procés de reconstrucció del seu esplendorós passat i a més els seus habitants es plantegen fins i tot canviar el nom. Uns bonics i colorits edificis d'estil alemany s'han construït a la vora del riu Prególia en el barri dels pescadors.

El far és l'edifici més destacable i al que es pot pujar, sols són 133 escalons, hi ha una cafeteria i una tenda de souvenirs i sobre tot les vistes a 131 metres de l'illa de Kant.

Creuarem pel pont del jubileu per conéixer dos edificis importants al sud de l'illa de Kant, aquest pont commemora el 750 aniversari de la fundació de la ciutat i aprofita els pilars de l'antic pont imperial. És l'únic pont per a vianants que té el riu.

El primer que visitarem d'aquest barri és l'església de la Sagrada Família. Es va aixecar a principis del segle XX per catòlics immigrants. Miraculosament es salvà del bombardeig britànic i l'assalt de l'exèrcit roig que l'utilitzà com a llatzeret primer i magatzem després. En els anys huitanta va ser restaurada i convertida en la seu de l'orquestra filharmònica de Kaliningrad.

A la voreta del riu i mirant l'illa de Kant es troba l'antic edifici de la Borsa de Königsberg, construïda entre 1870 i 1875 en estil neorrenaixentista. Va ser seriosament danyada per les bombes durant la Segona Guerra Mundial. Hui en dia es treballa per a convertir l'antiga Borsa en un museu de belles arts.

Passarem a l'illa de Kant a través de Prospekt Lenin i ens fixarem en el que hi ha a l'altra part del riu. Just davant tenim un monument dedicat a Sant Nicolau i per darrere una successió de vaixells que formen part del museu naval.

Ara anirem a visitar la catedral de l'antiga Königsberg. Hui en dia té dues capelles, una ortodoxa i altra luterana i també un museu. Aquest edifici es va començar a construir en el segle XIV i va quedar en estat ruïnós durant el bombardeig britànic. En 1990 s'inicià la seua reconstrucció.

Cal destacar que la nau central del que fou la catedral hui en dia serveix per a fer concerts i que tots els seients no s'encaren al lloc on està l'altar major, sinó que ho fan cap on està un impressionant orgue.

El darrer personatge il·lustre que es va soterrar a la catedral va ser el filòsof Emmanuel Kant. Que va nàixer, viure, sense allunyar-se mai més de 150 km, i morir en Kaliningrad. Després d'anys de comunisme que intentaren esborrar la seua memòria, hui la seua tomba es pot visitar en la part de darrere de la catedral i la universitat de la ciutat porta afegit el seu nom.

Anem a deixar l'illa de Kant travessant el pont de la mel i visitarem una peculiar església aixecada en 1933. Després de la guerra es va convertir en magatzem i fàbrica i en 1988 es va restaurar i es va destinar al culte ortodox.

S'enfilarem cap al nord creuant el pont de fusta i visitant el monument a la victòria que es va aixecar en 1974 per a commemorar els cinquanta anys de l'ocupació de la ciutat per part de l'exèrcit rus. Es tracta d'una ona de formigó on s'ha col·locat una autèntica barca que llança torpedes,

I acabarem el recorregut contemplat l'inacabat edifici del partit comunista que s'aixeca sobre el solar que va ocupar el castell de Königsberg, manat construir pel rei de Bohèmia Otokar II. Es conta d'ell que posseïa una riquíssima col·lecció de pintures i porcellana a més d'altres objectes d'art sumptuàries com la cambra d'ambre que els nazis portaren del Palau de Caterina la Gran de Sant Petersburg. acabà assolat com quasi tot en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial.

https://ferranlerma.blogspot.com/2016/03/el-palau-de-caterina-la-gran-i-el.html

Belfast, l'agradable capital d'Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és l'ultima nació constitutiva que ens queda per visitar d'aquest gran viatge de deu entrades que hem fet per les antigues colònies de l'Imperi Britànic i les quatre nacions que hui formen part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

La seua capital, Belfast, és una ciutat molt agradable de passejar i tranquil·la que cada vegada rep més turistes, però no sempre ha estat així. Des de 1968 fins a 1998 es va viure un conflicte polític armat entre unionistes amb el Regne Unit i republicans irlandesos o bé entre protestants i catòlics. La ciutat encara està dividida per quilòmetres de mur des d'aquella època.

Començaren la nostra quilomètrica passejada pel centre de la ciutat, en la catedral anglicana de Santa Anna que té en la seua façana la creu celta més gran del món.

Aquest temple es va completar en cent anys i es va obrir per al culte en 1904. Es tracta d'una església neorromànica gran i espaiosa on no s'ha escatimat en detalls per a decorar-la, utilitzant fustes d'arce de Canadà i un mosaic de més de cent cinquanta mil peces.

Anirem en direcció sudest a buscar el riu Lagan i a trovar-nos amb un dels grans símbols de la ciutat el seu gran peix. És una escultura d'un salmó de deu metres recobert amb cerámica que commemora la regeneració del riu en l'any 1999.

A un centenar de metres està el memorial Albert clock, una torre rellotge construïda en 1969 per honrar la memoria del Princep Albert, espòs de la reina Victoria.

Ens deixaren perdre's per un modern centre commercial, el Victoria Square, de més de setanta mil metres quadrats, amb una moderna cúpula acristalada. És diu que és un dels projectes més cars de l'Úlster.

Pel voltants d'aquest centre comercial hi ha diversos carrers peatonals que cal patejar per anar descobrint precioses pintures murals que no són les més importants de la ciutat. Aquestes més famoses les visitarem en altra ocasió.

Encara que no ho parega, en aquest zona de la ciutat hi han una sèrie de carrerons estrets, alguns del segle XVII, que es coneixen amb el nom de the Belfast entries.

El monument més important de la ciutat és el seu ajuntament que està en Donegall Square, d'on naixen els carrers més comercials. L'edifici destaca per la seua imponent cúpula de cinquanta-tres metres d'alçada.

Just davant de la façana principal està la Linen Hall Library. Es tracta de la biblioteca més antiga de Belfast fundada en l'any 1788.

Darrere de la façana sud de l'Ajuntament podem veure un curiós edifici que recorda un circ però és en realitat la Gran Òpera de Belfast que porta funcionant més de cent anys.

Per a després de l'òpera una copa i res millor que visitar un dels històrics pubs de la ciutat el Crown que serveix alcohol des de l'any 1880.

I a quinze minuts caminant en dirección sud s'arriba a la més prestigiosa univeersitat de l'Úlster, la Queen's University, ubicada en un edifici d'estil tudor construït en 1849.