El Buda gegant i monestir de Po lin de Lantau, a l'illa més gran de Hong Kong

Estem arribant a la fi d'aquest llarg viatge a través de les quatre nacions que conformen el Regne Unit i de les que varen ser colònies del vast Imperi Britànic. Hui ens traslladem a l'extrem orient, al territori de Hong Kong que a hores d'ara és una regió autònoma de la Xina però que durant més de cent cinquanta anys va ser territori britànic.

No massa lluny de l'aeroport en l'illa de Lantau es pot agafar un agradable funicular que et fa volar entre el cel, la mar i la muntanya, és el millor mitjà de transport per a arribar al gran Buda.

El telefèric et deixa en una espècie de poble comercial de Ngong Ping Village, ple de botigues i restaurats. La pujada al gran Buda es pot fer a peu al llarg d'una inacabable escala o si no hi ha molt de trànsit, en cotxe per una carretera que munta fins a un pàrquing al costat mateix del pedestal que el sosté.

L'escultura de Buda està feta en bronze, mesura 34 metres i és la més gran representació de buda assegut del món. Està valorada en seixanta milions de dòlars de Hong Kong.

Es pot entrar a l'interior de la base que representa una flor de lotus. Malgrat que no és massa interessant. El que realment et deixarà bocabadat és la seua Terrassa amb les vistes i les escultures de les sis deves fent ofrena.

Ara toca baixar els quasi dos-cents cinquanta escalons per a arribar al monestir de Po Lin, el més important de Hong Kong. Va ser construït a principis del segle XX i és un lloc molt visitat on els pelegrins fan les seues ofrenes d'incens a l'entrada.

Durant la meua visita va aparéixer una pelegrina especial, era una vaca al principi amigable i desorientada però que va acaba envestint a un turista oriental.

A l'interior dels jardins es troba un ornamentat temple amb unes figures de Buda daurades i un espectacular sostre de fusta pintant.

Ciutadella d'Amman, dels llocs habitats ininterrompudament més antics del món

Hui viatgem a l'extrem oriental del Mediterrani per conéixer un dels llocs arqueològics més complets del món que es troba en la capital de Jordània. Aquesta part del pròxim orient va pertànyer a l'Imperi Britànic entre la fi de la primera fins a la fi de la segona guerra mundial.

Aquesta zona arqueològica està a uns vuit-cents metres d'altura i sembla que ha estat habitada ininterrumpudament quasi set mil anys. Així que en una passejada a peu podem passar per davant de restes neolítiques, romanes, bizantines i àrabs.

De la prehistòria s'han trovat diversos enterraments del neolític com també algun que altre habitatge rupestre de segles abans que el lloc acabara rodejat de muralles.

Les ruïnes més espectaculars i bucòliques de tot el recinte són, a parer meu, les poques columnas i restes de fris que queden del temple romà d'Hèrcules, construït al segle II i que segons la grandària del trosset de mà del déu que es pot veure, ens dóna una idea de quan magnífic degué ser aquesta edificació religiosa.

De les restes romanes passem a les restes bizantines caminant un centenar de metres fins a arribar al que va ser una església construïda al segle VI, de la que encara es poden veure algunes de les columnes.

La joia arquitectònica de la Ciutadella és la monumental porta dels Omeia de l'any 720, sala d'audiències del gobernador musulmà d'Amman que aprofita una espectacular obra bizantina.

Els esforços més grans que s'estan duent a terme són en la restauració del Palau Omeia, les restes del saló de tron encara són prou vistoses.

També disposava d'una espectacular mesquita del que hui sols es pot veure l'esplanada que va ocupar i les restes d'un dels seus murs com també els fonaments de les columnes.

Entre altres coses que cal destacar d'aquest enorme Palau Omeia, està l'enorme cisterna, els banys i les restes de canonades fetes en fang.

El museu arqueològic de Jordània està ubicat ací i tenia una subseu a la zona de Jerusalem Est, després de l'ocupació per part d'Israel les seues peces deixaren de pertànyer al museu. De tota manera el que trobem ací és més que interesant anm peces babilòniques, perses, gregues, nabatees, romanes, bizantines i àrabs.

Des de la Ciutadella es pot gaudir d'unes boniques vistes del que és la massificada ciutat d'Amman amb més de quatre milions d'habitants.

I baixant de la Ciutadella i creuant una transitada avinguda es pot gaudir de la immensitat i opulència del teatre romà, construït al segle II quan la ciutat s'anomenava Philadelphia i formava part de la decàpolis, conjunt de deu ciutats frontera del sudest de l'imperi romà.

I just al costat es troba altre edifici romà, l'odeó, construït també al segle II. És un edifici molt més menut que es dedicava més als recitals poètics.

Stirling, l'antiga capital del Regne d'Escòcia

Escòcia és un dels quatre regnes constituents del Regne Unit i d'això ja fa més de tres segles, a pesar d'això el nacionalisme escocés va en augment i en el darrer referèndum d'independència  el 45 % dels votants van donar suport a la idea d'Escòcia com a nació independent.

Stirling és una ciutat de poc més de trenta mil habitants que va ser capital reial del regne d'Escòcia i fins i tot un rei, Jaume VI va ser coronat rei en la seua església principal. Nosaltres arribarem a la ciutat en un còmode tren des d'Edimburg, l'actual capital. I abans d'eixir de l'estació que ha fet cent anys,  gaudirem de la seua arquitectura.

També cal fixar-se en el pont modern que creua les vies, no és tan famós i antic com el de la batalla del pont d'Stirling on l'heroi nacional William Wallace, lluità contra els anglesos. L'històric pont està a 1 km de l'estació, el que creua les vies que tenim davant és una estructura metàl·lica de color blanc.

Per a honrar a William Wallace es va erigir una torre al segle XIX coneguda amb el nom de National Wallace Monument. Aquesta construcció va ser sufragrada gràcies a una campanya de recaptació de Fons on va participar el mateix Giuseppe Garibaldi amb l'anim de col·laborar en la Renaixença d'un sentiment nacionalista europeu. Cal recordar que Willian Wallace va ser interoretat per l'actor australià Mel Gibson en la pel·lícula de Braveheart. Aquesta torre està a més de 3 km de l'estació.

Eixiren de l'estació i ens deixarem perdre pels històrics carrers de la ciutat però sempre pujant cap a dalt en direcció del castell que visitarem altre dia.

L'edifici més impressionant de la ciutat després del seu castell és l'església de la Santa Creu, coneguda amb el nom de Holy Rude. Ací el fill de Maria Estuard va ser coronat com al rei Jaume VI quan encara no tenia l'any. Sols l'abadia de Westminster de Londres i la catedral de Gloucester i Holy Rude han sigut lloc de coronació en tota la Gran Bretanya.

Al costat de l'església hi ha una antiga presó que és la seu de l'oficina de turisme i que es pot visitar. També hi ha un antic hospital del segle XVII que durant el segle XIX es va remodelar per a acollir celebracions.

I continuant el camí d'ascens al castell ens pararem a observar la façana de la casa senyorial que mai es va acabar de construir coneguda amb el nom de Mar's Wark. Si s'haguera acabat de segur que seria un dels més bonics edificis renaixentistes de tota Escòcia.

La que sí que es va acabar és la mansió coneguda com a Argyll's Lodging, un imponent edifici del segle XVII que recorda els castells del Loira i que convé visitar per les seues sales perfectament decorades amb mobles i decoració de l'època.

I arribarem fins a quasi le portes del castell per a saludar a Robert the Bruce, o Robert I rei que alliberà Escòcia dels anglesos.

Làrnaca, ciutat històrica de la Grècia clàssica i capital turística de Xipre

L'illa de Xipre a passat per diverses mans, Imperi Bizantí, Venècia, Imperi Otomà i abans d'assolir la independància en 1960 va pertànyer a l'Imperi Britànic durant quasi un segle. D'aquella època de domini britànic encara queda alguna base militar i la coneixença de l'anglés per quasi tota la població de l'illa.

Hui coneixerem Làrnaca, la tercera ciutat més gran d'aquesta illa dividida en dos, Xipre i la República Turca del Nord de Xipre.  En aquesta ciutat es troba l'aeroport principal de Xipre, ja que el de la capital, Nicòssia va quedar en la zona turca.

Començarem la visita per l'extrem sud de la seua curta però animada platja. Allí està el seu castell medieval. D'origen bizantí i reformat i ampliat en el segle XIV, va ser ocupat pels alemanys en la primera guerra mundial. Hui és un museu i de vegades teatre.

Davant del castell es pot visitar la mesquita de Dzhami-Kemir, que va ser església de Santa Caterina en els segles XIII i XIV. Hui dóna servei religiós a la comunitat turco-xipriota de la ciutat.

I no massa lluny podrem gaudir del monument més espectacular de Làrnaca, la seua església de Sant Llàtzer. Segons la tradició el sant va viure i morir en aquest lloc després de ser ressucitat per Jesucrist. Les seues despulles es guarden en aquesta meravellosa església bizantina.

També al centre històric es pot veure la mesquita de Zuhuri que es va aixecar en el segle XIX i encara que el seu minaret sembla inacabat, si es va acabar però va caure en el segle XX.

Edificis històrics de l'activitat portuària anirem descobrint si caminem cap al nord del passeig marítim, un d'ells és hui la Galeria Municipal d'Art de Làrnaca.

Caminant terra endins està el museu arqueològic i les restes de l'antiga ciutat grega Kition, fundada al segle XIV abans de Crist pels grecs de Micenes.

L'església de Santa Maria de la ciutat d'or destaca pel seu bonic campanar de pedra i ocupa el solar d'un antic cementeri on aparegueren moltes peces d'or que donarem nom a l'església.

La mesquita Tuzla va ser església bizantina convertida en temple catòlic de la Santa Creu al segle XIII i posteriorment en mesquita durant l'ocupació otomana.

I per acabar ens acostarem a l'església de Sant Joan que va ser catedral al segle XVIII. Cal fixar-se en la seua esvelta torre  campanar del segle XIX i en l'iconoclast i cor de fusta del segle XVIII.