Làrnaca, ciutat històrica de la Grècia clàssica i capital turística de Xipre

L'illa de Xipre a passat per diverses mans, Imperi Bizantí, Venècia, Imperi Otomà i abans d'assolir la independància en 1960 va pertànyer a l'Imperi Britànic durant quasi un segle. D'aquella època de domini britànic encara queda alguna base militar i la coneixença de l'anglés per quasi tota la població de l'illa.

Hui coneixerem Làrnaca, la tercera ciutat més gran d'aquesta illa dividida en dos, Xipre i la República Turca del Nord de Xipre.  En aquesta ciutat es troba l'aeroport principal de Xipre, ja que el de la capital, Nicòssia va quedar en la zona turca.

Començarem la visita per l'extrem sud de la seua curta però animada platja. Allí està el seu castell medieval. D'origen bizantí i reformat i ampliat en el segle XIV, va ser ocupat pels alemanys en la primera guerra mundial. Hui és un museu i de vegades teatre.

Davant del castell es pot visitar la mesquita de Dzhami-Kemir, que va ser església de Santa Caterina en els segles XIII i XIV. Hui dóna servei religiós a la comunitat turco-xipriota de la ciutat.

I no massa lluny podrem gaudir del monument més espectacular de Làrnaca, la seua església de Sant Llàtzer. Segons la tradició el sant va viure i morir en aquest lloc després de ser ressucitat per Jesucrist. Les seues despulles es guarden en aquesta meravellosa església bizantina.

També al centre històric es pot veure la mesquita de Zuhuri que es va aixecar en el segle XIX i encara que el seu minaret sembla inacabat, si es va acabar però va caure en el segle XX.

Edificis històrics de l'activitat portuària anirem descobrint si caminem cap al nord del passeig marítim, un d'ells és hui la Galeria Municipal d'Art de Làrnaca.

Caminant terra endins està el museu arqueològic i les restes de l'antiga ciutat grega Kition, fundada al segle XIV abans de Crist pels grecs de Micenes.

L'església de Santa Maria de la ciutat d'or destaca pel seu bonic campanar de pedra i ocupa el solar d'un antic cementeri on aparegueren moltes peces d'or que donarem nom a l'església.

La mesquita Tuzla va ser església bizantina convertida en temple catòlic de la Santa Creu al segle XIII i posteriorment en mesquita durant l'ocupació otomana.

I per acabar ens acostarem a l'església de Sant Joan que va ser catedral al segle XVIII. Cal fixar-se en la seua esvelta torre  campanar del segle XIX i en l'iconoclast i cor de fusta del segle XVIII.