A l'antic palau reial del castell de Praga hi ha unes finestres des d'on foren llançats en l'any 1618 tres personatges enviats pels Habsburg a la capital del regne de Bohèmia. La noblesa majoritàriament protestant no veu amb bons ulls al nou rei Ferran II d'Hagsburg fermament catòlic. Les pobres persones no van sofrir cap mal perque caigueren sota un muntó del fem que hi havia al fossat però més tard començaria la guerra dels trenta anys, una verdadera catàstrofe del continent Europeu.
A l'antic palau reial es poden visitar moltes coses més, a destacar l'escala dels cavallers una fantàstica construcció renaixentista que dóna al saló de Vladislau, el més gran del palau.
Visitat el palau eixirem al conegut com a tercer pati del castell on es troba la més monumental de les construccions, la catedral de Sant Guiu. Aquest enorme temple destaca pel seu absis gòtic i la monumental façana flanquejada per dos fastuoses torres d'agulla i un bonic rosetó.
L'interior de la catedral també et deixarà bocabadat, L'espaiosa nau amb volta gòtica és obra de l'arquitecte Peter Parler.
També al tercer pati es pot visitar la basílica i convent de Sant Jordi, l'edifici que queda en peu més antic del castell. Es va construir al segle X encara que van ser necessàries unes reformes al segle XII després d'un incendi.
L'interior de la basílica no té res a veure amb el de la catedral uix es tracta d'una nau d'estil romànic més austera amb restes de pintures medievals. L'antic monestir és hui un dia un museu de pintura.
Al segon pati, el més gran del castell hi ha una monumental font, una església i el palau reial nou, de l'època de la reina Maria Teresa on està el despatx del president.
I a través del passadís passarem al primer pati on estan les portes d'accés al castell i els soldats que faran el canvi de guàrdia que tant agrada als turistes.
Però no tot són patis al castell, el carreró de l'or que ja existia al segle XV i que a finals del segle XVI l'emperador Rodolf II donà permís als soldats per a construir-se la casa als seus 24 soldats. Per això les boniques cases de colors són tan menudes. Però guarden històries extraordinàries com són la pràctica clandestina de l'alquímia, les visions d'una vident morta per la Gestapo o les lletres de Kafka que va viure ací.
I del castell ningú se'n pot anar sense gaudir de les vistes de la ciutat vella de Praga que sens dubte és una de les més boniques d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada