Afortunadament el xiquet no caigué, el pare demanà disculpes públicament i els seus fans pogueren gaudir de la música del rei del pop al llarg de set anys més.
Començaren la nostra ruta per la Hauptbahnhof, l'estació principal de Berlín. Es tracta d'un colosal edifici de ferro, vidre i formigó que es va acabar de construir en l'any 2006, just abans del mundial de futbol. Està considerada l'estació més gran de la Unió Europea i a banda d'estació és també un centre comercial.
En direcció nord està l'antiga estació Hamburger Banhof, hui reconvertida en museu d'art contemporani. Un edifici blanc amb interior lluminós que conté obres d'Andy Warhol, Haring i Beuys, entre d'altres.
A pocs metres de la Hauptbahnhof es troba l'imponent edifici del Reichstag, el lloc de reunió del parlament alemany, des de temps de l'imperi, allà en el segle XIX. Va ser seriosament danyat en la segona guerra mundial i renovat per Norman Foster en els anys noranta del segle passat. Es pot visitar i pujar a la cúpula nova de vidre i així adonar-se del que és Berlín, una ciutat moderna instal·lada sobre les restes que quedaren de la segona gran guerra i la guerra freda.
Travessarem el riu Spree a través del Moltkebrücke, un elegant pont de finals del segle XIX que rep el nom d'un general de l'exèrcit prussià. Des del pont es pot divisar el modern edifici de la Casa de la Cultura.
I ara ens trobem en el Berlín occidental i travessarem un parc on Ronald Reagan va pronunciar el seu famós discurs pro-unificació alemanya en 1987 a l'esquena de la porta de Branderburg, el símbol de la separació del món en dos blocs.
Aquest meravellós edifici neoclàssic de finals del segle XVIII era una de les divuit portes d'entrada a la ciutat, encara que sembla més un arc del triomf. La quadriga que la corona va estar a París com a trofeu de Napoleó i va tornar vuit anys més tard a Berlín.
Ara travessarem la porta, cosa que abans sols podia fer la família reial, i entrarem a la plaça de París, on naix el carrer més popular de Berlín, unter den Linden que significa baix els til·lers, que són els abres dels laterals. En aquest carrer es troba el famós hotel Adlon, un glamourós hotel de 1907 que va ser hospital en la guerra i residència d'estudiants en l'època comunista fins que es va enderrocar. Afortunadament es va reconstruir en 1997 cinc anys abans del circ montat per Michael Jackson.
Si mirem a l'oest, notarem que la Victòria ens observa dalt la famosa columna Siegessaüle, un monument que commemora el triomf dels prussians contra els danesos en 1874.
Si intentem seguir el traçat de l'antic mur de Berlín i la muralla en direcció sud o esquerra s'arriba a l'imponent i silenciós monument que recorda les víctimes de l'holocaust jueu. És obre d'Eisenman i ocupa una superfície de 19000 metres quadrats.
Si tornem a la plaça París i caminem cap a l'est per unter den Linden arribarem a la Bebelplatz, la que s'havia de convertir en el fòrum de la Roma del segle XX, un somni de Hitler que no va arrivar a cuallar ni a nivell arquitectònic ni a nivell polític. Ací podem visitar la catedral catòlica de Santa Eduvigis.
A l'altra part del carrer unter den Linden està l'edifici neoclàssic de la Nova Guàrdia, inaugurat en 1818. Al seu interior es troba la flama eterna, que recorda les víctimes del feixisme i les dictadures. També hui una curiosa escultura d'una mare amb el fill mort als seus braços.
I tornarem a Bebelplats i en direcció sud, guiats per dues magnífiques cúpules veïnes arribarem al Gendarmenmarkt una de les places més monumentals. Ací trobem les catedrals francesa i alemanya que semblen bessones però no ho són.
I entre les dues s'aixeca la Konzerthaus, un auditori de música de la primera meitat del segle XIX que destaca per la seua espectacular façana i el seu interior profusament decorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada