En un país sense reis com era els Estats Units, però molt amant dels contes de prínceps i princeses, una jove i bella actriu trobava al príncep europeu dels seus somnis i es convertia en princesa d'un diminut però glamurós estat de la Mediterrània.
La millor manera d'arribar a Mònaco, si no eres amant de la mar, és en avió fins a Niça, després ja tens l'opció de l'autobús amb un trajecte de mitja hora. Jo vaig voler acomplir un dels meus somnis i vaig gaudir d'un curt vol de 7 minuts en helicòpter, amb unes vistes meravelloses de la Riviera Francesa.
L'edifici del Museu Oceanogràfic de Mònaco et dóna la benvinguda i et convida que el visites. Aquest museu va ser dirigit durant anys pel famós Jacques Cousteau.
La Roché és el nucli més antic del que hui és l'urbanitzat país de Mònaco. Una plaça i uns quants bucòlics carrers i carrerons on és quasi imposible allotjar-se. En la resta del país és molt car, així que, si vols estalviar, el millor és fer-ho a la francesa vila de Beausoleil, on els seus carrers es fusionen amb els de Montcarles. I des d'allí començar un agradable passeig pel comercial barri de la Condomina i anar pujant a la Roché.
Un bucòlic mercat de nadal s'instal·la en aquesta zona, a més també es pot visitar l'església de Santa Devota, un boniquet edifici sota un enorme pont, necessari per a comunicar amb carretera el país amb França.
El camí de pujada a La Roché no és massa esgotador, encara que es trobe a 123 metres sobre el nivell de la mar i a més permet observar les muralles que protegien el castell que fa set-cents anys va conquerir el primer Grimaldi al qual va accedir disfressat de frare franciscà.
Ja dalt cal gaudir de les més meravelloses vistes que un país et pot donar, són sense dubte d'allò més espectaculars, sobretot a l'hora del crepuscle.
El palau dels Grimaldi és l'edifici més antic i més bonic de tot el nucli antic, és la residència dels prínceps de M'onaco des del segle XIII i s'ubica davant una enorme plaça on cabrien tots els monegascos.
Després caldrà perdre's pels bucòlics carrers que ixen de la plaça d'armes i gaudir del que encara s'intueix a com centre històric d'una xicoteta població Mediterrània. Recorda que estem en Mònaco, un dels països més densament poblats del món.
I cal visitar la seua catedral, un temple neoròmanic acabat de construir a principis del segle XX sota una església parroquial del segle XIII dedicada a sant Nicolau.
El seu interior de planta basilical consta de tres naus, amb una impressionant nau central flanquejada per arcs que imiten l'estil romànic.
L'absís esta decorat amb un mosaic daurat que imita les esglésies bizantines, a més també podem trobar retaules medievals en alguna de les capelles laterals.
I dues tombes de les moltes que hi ha passen desapercebudes, però són les del príncep Rainieri III i la seua muller Gratia Patricia Kelly.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada