Český Krumlov, el poble més bonic de la República Txeca

Hui fem l'última parada en la part oriental de teló d'acer i per això ens n'anirem a un dels pobles més bonics d'Europa i sense cap mena de dubte el més bonic de la República Txeca, Český Krumlov. De fet és patrimoni de la humanitat des de l'any 1992 pel seu excepcional centre històric i per la llarga llista de monuments que van de l'estil gòtic fins al barroc. I tot açò ubicat en un meandre que fa el riu Moldava, donant-li si cap més bellesa a tot el conjunt.

El poble està dividit en dues parts pel riu que en realitat es diu Vltava. La part del sud està coronada per la gòtica església de Sant Vit, la part nord per un monumental castell-palau.

Començarem la visita par la part sud que és la més accessible des de l'estació d'autobusos i gaudirem d'espectaculars vistes del castell, Státní hrad i de la zona nord.

Visitarem l'església de Sant Vito, però abans ens deixarem perdre per un entramat d'històrics carrers estrets amb cases d'origen medieval i façanes barroques que són una meravella.

L'església que es va començar en estil gòtic al segle XIII, encara que el seu campanar octogonal es va acabar a finals del segle XIX en estil neogòtic.

A l'interior trobarem una extensa nau central de dimensions catedralícies que mesura 44 metres. L'altar major està dedicat a Sant Vito i la mare de Déu i es va fer al segle XVII.

La plaça Svornosti és el centre neuràlgic del barri i està presidida per una font amb la columna de la pesta, coronada per una escultura de la Immaculada.

Ara passarem a l'altra part del poble travessant l'històric pont de Lazebnický, u  nom immemoritzable des d'on es gaudeixen unes vistes per a recordar tota la vida.

De seguida el que més ens sorprendrà és l'espectacular campanar barroc coronat amb una bulbosa cúpula de color verd. Pertany a l'església de Sant Jost, d'origen medieval i hui museu de marionetes, restaurant i tenda de roba.

Començarem l'ascens al recinte de castell, el segon més gran de la República Txeca, després del de Praga i que va ser la residència de la família nobiliària dels Rosenberg.

Al castell es poden trobar meravellosos patis i sales d'estil barroc, un museu de ceràmica als soterranis i fins i tot un teatre barroc amb molt poques modificacions posteriors que es comunica amb la resta del castell per un curiós pont.

Ara el que toca és gaudir de les vistes de l'altra part del riu, on estava l'església de Sant Vito i que ja hem visitat.

De tornada cap a l'estació d'autobusos passarem pel pont de fusta de nom Lávka pod Zámkem des d'on podrem traure unes bones fotos.

Queden encara moltes coses per veure, museus, esglésies, convents i fins i tot una sinagoga que va sobreviure a la segona guerra mundial, però tot això ho haureu de descobrir vosaltres.