El monument més important és el seu castell, un dels més bonics i més grans d'Anglaterra. Però com que fa tres setmanes començarem una ruta per pobles bonics als dos costats del teló d'acer, hui ens centrarem en el poble i deixarem el seu majestuós castell per a una altra entrada.
Des de l'estació no és gens difícil arribar a la old square, la plaça on es troba la col·legiata de Santa Maria, sols cal enfilar-se cap a la seua enorme torre campanar que ens farà de brúixola.
La majestuosa torre és obra d'una reconstrucció duta a terme a principis del segle XVIII, després del devastador incendi de 1694 i mesura uns 40 metres, suficients per a destacar sobre totes les teulades de les cases del centre històric.
L'interior del temple és una verdadera meravella tant per les seues dimensions, com per la seua bellesa. No queda res de la primitiva església saxona perque en 1123 es va fer una reconstrucció del que encara es conserva la cripta normanda.
La nau principal de l'església data de la reconstrucció duta a terme en 1704 per l'arquitecte per sir William Wilson en un estil gòtic prou original.
L'única cosa que es va salvar d'aquell fatídic incendi llevat de la cripta normanda va ser la capella dels Beauchamp, una verdadera joia del gòtic.
A l'interior ens trobem amb la millor escultura de bronze d'Anglaterra sobre la tomba del tretzè comte Richard Beauchamp. És considerada una obra mestra de l'escultura del segle XV.
Però cal fixar-se també en les altres efígies funeràries, com és la del tercer comte de Warwick, Ambrose Dudley i la del primer compte de Leycester i la seua dona.
I a través d'una porta es pot eixir de l'església per a prendre un poc el sol en el cementeri adjacent, ja que en aquest país els cementeris tenen més de jardí que de cementeri.
El cementeri dóna a old street un carrer que sembla una plaça on es troba l'ajuntament i el Warwickshare Yeomanry museum, dedicat a un regiment militar que lluità en la primera guerra mundial.
Pels carrers del centre històric de Warwick encara queden en peu les típiques cases angleses d'estil tudor amb parets blanques i entramat de fusta.
L'altre edifici digne de visitar del centre històric és l'hospital de Lord Leycester, ubicat sobre l'antiga porta oest de la muralla.
Es conserva encara una antiga capella dedicada a Sant Jaume que data del segle XIV i que va ser manada construir per Thomas Beauchamp el dotzé comte.
Des de 1571 el conjunt d'edificis que abans eren seus gremials es converteix en hospital per a acollir a soldats jubilats o discapacitats i a les seues esposes. Tots els edificis giren entorn d'un bucòlic pati central.
Es poden visitar diverses sales amb un impressionant entramat de fusta que sostenen el sostre i que abans estaven dividides en cambres més menudes per a acollir soldats. La cuina del gran mestre em va sorprendre pel seu realisme, amb plats bruts restes d'un pollastre al forn, trossos de pa, etc. en realitat no es podia visitar i era tot real, el gran mestre havia fet un gran dinar i no havia llevat taula ni escurat.😂🤣🤣
De la porta de l'oest amb un agradable passeig s'arriba a la porta de l'est sobre la qual es va construir al segle XIV la capella de Sant Pere.
I ja als afores del poble està el Museu de Sant Joan dedicat a un regiment de fusilers amb més de tres-cents anys d'història. Es troba ubicat en una bonica mansió del segle XVII amb uns agradables jardins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada