Butuceni, un poble paradís en Moldàvia

Una nit màgica del dijous de 9 de novembre al 10 de novembre de 1989, de forma inexplicable un grup de gent que havia viscut separada quasi trenta anys, encara que la separació física no era de més d'uns quants centenars de metres, es va poder abrarçar. Aquest fet era la caiguda del mur de Berlín i va desencadenar la desaparició del teló d'acer, la separació més cruel entre pobles que mai hi havia hagut al continent Europeu.

Així que aquesta setmana iniciem un viatge d'orient a occident per pobles encisadors als dos costats del teló d'acer. El punt de partida, serà Butuceni, un poble situat a la zona arqueològica moldava coneguda com a Old Orhei i declarada patrimoni de la humanitat. Una parada abans de baixar a la vall que dibuixa el riu Raut és obligatòria per a poder gaudir d'unes meravelloses vistes.



Abans d'entrar en el poble està el centre de recepció de visitants amb una xicoteta exposició de peces arqueològiques que si vas curt de temps pots deixar de visitar. Convé més entrar en una casa habilitada com a museu etnològic, amb totes les seues estances perfectament decorades amb utensilis propis de la vida rural d'aquesta zona. Entra en la llar, el celler i la cuina.

Per la part posterior del jardí de la casa s'inicia un agradable passeig d'ascens fins al monestir rupestre del segle XIII que encara està regentat per monjos que ja no hi viuen a les cel·les-cova.

L'entrada a aquest complex soterrani no és difícil de trobar, sols cal que busques la torre campanar de color blanc i sota ella està l'escala d'accés.

De seguida arribaràs al lloc més místic de tot Old Orhei, l'església rupestre d'aquest monestir. Cal recordar que és un temple cristià ortodox i el monjo que ven estampetes et farà posar un mocador al cap si eres dona.

La màgia d'aquest lloc continuarà si ixes a la xicoteta terrassa que hi ha a l'altra part de l'església, les vistes del riu Raut i el canyó que ha excavat et deixaran bocabadat.

No cal saber molta geologia per aprendre d'aquest lloc que milions d'anys estava cobert per les aigües d'un mar, la pedra d'aquest turó està plena de closques fossilitzades que cauen i els turistes posen monedes en el forat que deixen.

Ara si vols tindre sort la resta de la teua vida cal eixir del monestir i buscar una antiquíssima creu de pedra  no recorde ben bé quantes vegades o si cal fer algun cercle o triangle per a rebre la seua màgia o protecció.

A l'altra punta del turó es troba altre monestir no tan històric, ja que és del segle XX amb una bonica església pintada i les típiques cúpules daurades d'aquesta part del món.

Ara cal que tornes al poble i passeges pel seu únic i llarg carrer on moren la resta de carrerets transversals, tots ells per asfaltar. De segur que algun racó o casa amb pou et crida l'atenció.

I per a agafar forces para't en aquest lloc, Eco-resort Butuceni,  és un bonic restaurant decorat a l'estil rural de Moldàvia i on serveixen les millors pastes que acompanyades del xarop de raïm o de fruits rojos t'ajuden a recuperar forces.

Si pots comunicar-te amb el personal del restaurant demana que t'ensenyen el seu celler, de segur que quedes més que sorprés.