Český Krumlov, el poble més bonic de la República Txeca

Hui fem l'última parada en la part oriental de teló d'acer i per això ens n'anirem a un dels pobles més bonics d'Europa i sense cap mena de dubte el més bonic de la República Txeca, Český Krumlov. De fet és patrimoni de la humanitat des de l'any 1992 pel seu excepcional centre històric i per la llarga llista de monuments que van de l'estil gòtic fins al barroc. I tot açò ubicat en un meandre que fa el riu Moldava, donant-li si cap més bellesa a tot el conjunt.

El poble està dividit en dues parts pel riu que en realitat es diu Vltava. La part del sud està coronada per la gòtica església de Sant Vit, la part nord per un monumental castell-palau.

Començarem la visita par la part sud que és la més accessible des de l'estació d'autobusos i gaudirem d'espectaculars vistes del castell, Státní hrad i de la zona nord.

Visitarem l'església de Sant Vito, però abans ens deixarem perdre per un entramat d'històrics carrers estrets amb cases d'origen medieval i façanes barroques que són una meravella.

L'església que es va començar en estil gòtic al segle XIII, encara que el seu campanar octogonal es va acabar a finals del segle XIX en estil neogòtic.

A l'interior trobarem una extensa nau central de dimensions catedralícies que mesura 44 metres. L'altar major està dedicat a Sant Vito i la mare de Déu i es va fer al segle XVII.

La plaça Svornosti és el centre neuràlgic del barri i està presidida per una font amb la columna de la pesta, coronada per una escultura de la Immaculada.

Ara passarem a l'altra part del poble travessant l'històric pont de Lazebnický, u  nom immemoritzable des d'on es gaudeixen unes vistes per a recordar tota la vida.

De seguida el que més ens sorprendrà és l'espectacular campanar barroc coronat amb una bulbosa cúpula de color verd. Pertany a l'església de Sant Jost, d'origen medieval i hui museu de marionetes, restaurant i tenda de roba.

Començarem l'ascens al recinte de castell, el segon més gran de la República Txeca, després del de Praga i que va ser la residència de la família nobiliària dels Rosenberg.

Al castell es poden trobar meravellosos patis i sales d'estil barroc, un museu de ceràmica als soterranis i fins i tot un teatre barroc amb molt poques modificacions posteriors que es comunica amb la resta del castell per un curiós pont.

Ara el que toca és gaudir de les vistes de l'altra part del riu, on estava l'església de Sant Vito i que ja hem visitat.

De tornada cap a l'estació d'autobusos passarem pel pont de fusta de nom Lávka pod Zámkem des d'on podrem traure unes bones fotos.

Queden encara moltes coses per veure, museus, esglésies, convents i fins i tot una sinagoga que va sobreviure a la segona guerra mundial, però tot això ho haureu de descobrir vosaltres.

Szentendre, encantador poble serbi d'Hongria

Hongria no sols és Budapest i a uns 20 km d'aquesta imponent capital europea es troba un encantador poble de nom Szentendre que es podria traduir com a Sant Andreu. La millor forma d'arribar a aquest idíl·lic lloc és amb vaixell a través del Danubi, gaudint de l'espectacularitat de la monumental Budapest, dels boscos de ribera i de la bonica estampa que ofereix el poble des del riu.

El poble va nàixer al segle IX com a assentament del poble magiar quan es va establir en el que hui és Hongria, però l'arquitectura i l'ambient que es respira quan es passeja pels seus carrers és més propi d'un poble serbi. La raó és que els serbis durant una de les seues grans migracions entre els segles XVII i XVIII s'establiren ací fugint del poder otomà.

Només arribar a la Fö Tér, o plaça major, ens adonarem de seguida que els serbis van deixar la seua empremta, de fet l'església Blagovestenska, o de l'anunciació, respon al prototip d'esglésies ortodoxes amb iconoclast i frescos murals d'icones.

Just darrere d'aquesta església del segle XVIII estava la vella escola sèrbia que va ser la seu del Museu Ferenczy i molt prop el prestigiós museu Kovács Margit de ceràmica. Szentendre hui en dia és un poble d'artistes amb multitud de galeries i també souvenirs per a turistes. Abans era de comerciants que aixecaren les seues acolorides cases i una creu de pedra al segle XVIII en la mateixa Fö Tér o plaça major.

No massa juny si ens deixem perdre per un dels carrers amb cases baixes i pintades de diferents colors que ix de la plaça trobem l'històric edifici de l'ajuntament, que en hongarés es diu Városháza.

I si pugem cap al xicotet turó que domina el centre històric arribem a l'església catòlica de Sant Joan o església del castell, per què es va construir en el solar que ocupava un castell romà. Començada en estil gòtic va patir diverses reformes en estil barroc i durant el segle XIX.

Des d'aquesta zona alta de la ciutat es pot gaudir d'una bonica vista de les teulades de les històriques cases del centre i també desconnectar de l'ambient massa turístic dels carrers comercials.

Per a tornar de nou al carrer principal de nom Bogdányi la millor opció és triar algun bucòlic carrer empinat i estret d'escales.

És necessari desviar-se pel carrer Alkotmányi per a arribar a una de les joies arquitectòniques de Szentendre la catedral de Belgrad, la seu de l'església sèrbia en Hongria amb un imponent campanar de la segona meitat del segle XVIII.

A l'interior podem trobar un excel·lent i magnífic iconoclast com també meravelloses pintures murals i diversos mobles de fustes també pintats.

 En un edifici adjacent es troba el museu de l'església de Sèrbia amb una interessant col·lecció d'icones, orfebreria i objectes litúrgics propis d'una església ortodoxa, la majoria dels segles XVII, XVIII i XIX.

I abans de tornar a Budapest, una compra d'alguna de les creacions dels artistes locals o sempre que el temps i la temperatura ho permeten, per què no deixar-se banayr per les aigües del Danubi en la platja fluvial?

Butuceni, un poble paradís en Moldàvia

Una nit màgica del dijous de 9 de novembre al 10 de novembre de 1989, de forma inexplicable un grup de gent que havia viscut separada quasi trenta anys, encara que la separació física no era de més d'uns quants centenars de metres, es va poder abrarçar. Aquest fet era la caiguda del mur de Berlín i va desencadenar la desaparició del teló d'acer, la separació més cruel entre pobles que mai hi havia hagut al continent Europeu.

Així que aquesta setmana iniciem un viatge d'orient a occident per pobles encisadors als dos costats del teló d'acer. El punt de partida, serà Butuceni, un poble situat a la zona arqueològica moldava coneguda com a Old Orhei i declarada patrimoni de la humanitat. Una parada abans de baixar a la vall que dibuixa el riu Raut és obligatòria per a poder gaudir d'unes meravelloses vistes.



Abans d'entrar en el poble està el centre de recepció de visitants amb una xicoteta exposició de peces arqueològiques que si vas curt de temps pots deixar de visitar. Convé més entrar en una casa habilitada com a museu etnològic, amb totes les seues estances perfectament decorades amb utensilis propis de la vida rural d'aquesta zona. Entra en la llar, el celler i la cuina.

Per la part posterior del jardí de la casa s'inicia un agradable passeig d'ascens fins al monestir rupestre del segle XIII que encara està regentat per monjos que ja no hi viuen a les cel·les-cova.

L'entrada a aquest complex soterrani no és difícil de trobar, sols cal que busques la torre campanar de color blanc i sota ella està l'escala d'accés.

De seguida arribaràs al lloc més místic de tot Old Orhei, l'església rupestre d'aquest monestir. Cal recordar que és un temple cristià ortodox i el monjo que ven estampetes et farà posar un mocador al cap si eres dona.

La màgia d'aquest lloc continuarà si ixes a la xicoteta terrassa que hi ha a l'altra part de l'església, les vistes del riu Raut i el canyó que ha excavat et deixaran bocabadat.

No cal saber molta geologia per aprendre d'aquest lloc que milions d'anys estava cobert per les aigües d'un mar, la pedra d'aquest turó està plena de closques fossilitzades que cauen i els turistes posen monedes en el forat que deixen.

Ara si vols tindre sort la resta de la teua vida cal eixir del monestir i buscar una antiquíssima creu de pedra  no recorde ben bé quantes vegades o si cal fer algun cercle o triangle per a rebre la seua màgia o protecció.

A l'altra punta del turó es troba altre monestir no tan històric, ja que és del segle XX amb una bonica església pintada i les típiques cúpules daurades d'aquesta part del món.

Ara cal que tornes al poble i passeges pel seu únic i llarg carrer on moren la resta de carrerets transversals, tots ells per asfaltar. De segur que algun racó o casa amb pou et crida l'atenció.

I per a agafar forces para't en aquest lloc, Eco-resort Butuceni,  és un bonic restaurant decorat a l'estil rural de Moldàvia i on serveixen les millors pastes que acompanyades del xarop de raïm o de fruits rojos t'ajuden a recuperar forces.

Si pots comunicar-te amb el personal del restaurant demana que t'ensenyen el seu celler, de segur que quedes més que sorprés.