Varenna, preciositat al llac de Como

En el que portem de juliol s'hem passejat per la muntanya i s'hem refrescat al riu i ara el que toca és de gaudir de les precioses estampes que ofereix un poble ubicat al costat del llac de Como i rodejat pels Alps. Se n'anem a una de les poblacions més boniques d'Itàlia, Varenna.

Per a arribar des de Milà no és gaire difícil amb tren, costa hora i mitja i et deixa en l'estació que es troba a 1 Km del poble, encara que sol haver-hi un taxi que et porta per 10 euros.

El poble ja existia al segle VIII on vivien diverses famílies que es dedicaven a la pesca. Ara el poble viu del turisme i tot l'entramat urbà s'articula a partir d'una bonica plaça, la de Sant Jordi.

A la plaça podem trobar una xicoteta  ermita d'estil neoclàssic dedicada a la Mare de Déu just al costat de l'hotel del Sole que té sis habitacions.

Però el monument més important del poble és sense cap tipus de dubte l'església de Sant Jordi que es va consagrar al segle XIV.

Si entrem dins ens trobarem amb una església de planta basilical d'estil gòtic típic de la regió de Lombardia.

Però el que cal buscar són els interessants frescos del segle XV  que encara es conserven i envaeixen les nues parets, arcs i columnes de l'església.

Sense eixir pròpiament de la plaça podem trobar altre temple d'estil romànic, molt senzill, el de Sant Joan, construït al segle XI. A l'interior en l'absis poden veure un pantocràtor molt bonic pintat al segle XIV.

No sols esglésies per visitar té el poble, el castell de Vezio està dalt d'una muntanya no massa lluny. I a més diverses villes romàntiques estan vora llac. La villa Monastero hui en dia és museu i jardí botànic, però al segle XII va ser un monestir de l'ordre del Císter.

I després del recorregut monumental cal deixar-se caure cap al llac pels bonics i estrets carrerons que ixen des de la plaça i la carretera.

I ja al costat del llac, perquè no tastar un bon café italià gaudint de les vistes de Riva Grande mentre esperem el vaixell que ens passejarà i durà a altres boniques poblacions de la ribera del llac de Como?

El canyó del Matka, un paradís fluvial de Macedònia

A 15 quilòmetres de la capital de l'antiga república iugoslava de Macedònia es troba un congost esculpit pel riu Matka ideal per a fugir de les altes temperatures que en estiu es donen en els Balcans.

Hi ha un servei d'autobús que comunica la ciutat amb el més vell llac artificial creat al país encara que també es pot anar en cotxe i aparcar a uns centenars de metres. Després cal caminar per un camí excavat en la mateixa muntanya que transcorre bordejant el riu que resulta molt agradable de fer.

Ens trobarem de seguida amb el pantà que abasteix d'aigua a la capital de Macedònia, Skopje, encara que no sembla molt gran.

I a poques passes ens toparem amb el llac Matka, convertit en un espai d'oci i per a la pràctica d'esports aquàtics amb restaurant i fins i tot hotel.

Una antiga església del segle XIV es troba ací, la de Sant Andreu. Conserva interessants frescos d'icones ortodoxes que cal visitar.

El camí es pot continuar a peu seguint el curs del riu o bé es pot fer en barca i gaudir de la bellesa de la mateixa natura amb un trajecte que sol durar una hora.

Ens trobarem a la vora del riu certes construccions palafítiques que no tenen massa d'història, sols serveixen per a pescar.

A més ens creuarem en gent que gaudeix de les aigües del riu practicant esport sobre una taula o sobre una canoa.

Per fi arribarem a la cova Vrelo que es pot visitar i gaudir de les seues estructures geològiques esculpides per l'aigua durant milers d'anys.

Al seu interior hi ha dos llacs un de 15 i altre de 35 metres de longitud i encara que la cova no siga ni de bon troç espectacular la seua fama li ve de tindre una profunditat sota el riu que es desconeix i quemolts consideren la més gran del món.

Cañete, muntanya, història i tradicions en la Serrania de Conca

L'estiu ja ha començat i el període vacacional per a molts també per tant des de hui i fins a la fi del mes d'agost vos aniré proposat destinacions d'allò més variades per a gaudir com cal d'uns dies de vacances. Hui toca Cañete, un poble de muntanya ideal per a fugir de les aglomeracions de la costa i a més sempre podràs dir que a la nit dormies tapat amb flassada.

El poble es troba quasi tot emmurallat i a més està coronat per les restes d'un enorme castell andalusí. El que farem primer és bordejar les seues muralles i conéixer alguna de les seues portes com per exemple la de Sant Bartomeu.

La porta té forma de colze, cosa que dificultava als invasors, flanquejar-la i entrar a la ciutat. Si es passava la primera entrada els atacants quedaven atrapats en un reduït espai on podien ser atacats des de dalt amb aigua o oli calent.

La porta més especial és la porta de les eres, d'època islàmica, és un arc de ferradura i està considerat el millor exponent de l'escassa arquitectura andalusina que queda a la província de Conca.

L'altra porta que no et pots perdre és la porta de la Mare de Déu, del segle X. Rep aquest nom per estar al costat de l'ermita que es va construir en el lloc on va aparéixer la imatge de la Virgen de la Zarza al segle XV.

I ara entrarem dins del poble per a deixar-nos perdre per un entramat de carrers irregulars i gaudir de típiques construccions serranes com per exemple aquest passadís que comunica dues cases.

La plaça major és la típica plaça porticada d'arquitectura castellana on es reunia la gent del poble i on es feia mercat.

En ella podem gaudir de les senzilles i belles línies de l'església de Sant Julià, que es va construir al segle XVII com a capella d'un seminari.

Però l'església principal de la població és la parròquia de Santiago, l'única que queda en peu de les tres parròquies que va arribar a tindre el poble. Data del segle XII o XIII però tota l'obra que es pot veure és dels segles XVII i XVIII.

La tradició popular diu que un xicotet arc que es troba en l'entrada d'un carreró és l'arc de l'entrada a la sinagoga d'una comunitat jueva instal·lada a la ciutat al segle XIII.

I de la història anem a viure un poc les tradicions de Cañete a través dels seus paisatges il·lustrats de l'artista Luis Zafrilla. Pujarem els nivells d'adrenalina corrent al seu popular "encierro".

Gaudirem de la música i el folklore de la comarca apropant-nos i formant part d'una rondalla que de segur que ens alegra el dia.

I sentirem el fervor i la religiosat amb els que els habitants de Cañete honren a la seua patrona, la Virgen de la Zarza amb una processó,

I per a finalitzat la ruta de hui donarem un passeig pel paratge natural del Póstigo, als peus de la muralla, i sentirem la remor de les aigües del riu Tinte. Allí tornarem al passat a través de les escultures del moliner fent farina i les dones llavant la roba.

Recuperarem forces al restaurant la muralla on tastarem els seus típics plats, l'ajoarriero, el morteruelo i el revuelto de níscalos.