El poble es troba quasi tot emmurallat i a més està coronat per les restes d'un enorme castell andalusí. El que farem primer és bordejar les seues muralles i conéixer alguna de les seues portes com per exemple la de Sant Bartomeu.
La porta té forma de colze, cosa que dificultava als invasors, flanquejar-la i entrar a la ciutat. Si es passava la primera entrada els atacants quedaven atrapats en un reduït espai on podien ser atacats des de dalt amb aigua o oli calent.
La porta més especial és la porta de les eres, d'època islàmica, és un arc de ferradura i està considerat el millor exponent de l'escassa arquitectura andalusina que queda a la província de Conca.
L'altra porta que no et pots perdre és la porta de la Mare de Déu, del segle X. Rep aquest nom per estar al costat de l'ermita que es va construir en el lloc on va aparéixer la imatge de la Virgen de la Zarza al segle XV.
I ara entrarem dins del poble per a deixar-nos perdre per un entramat de carrers irregulars i gaudir de típiques construccions serranes com per exemple aquest passadís que comunica dues cases.
La plaça major és la típica plaça porticada d'arquitectura castellana on es reunia la gent del poble i on es feia mercat.
En ella podem gaudir de les senzilles i belles línies de l'església de Sant Julià, que es va construir al segle XVII com a capella d'un seminari.
Però l'església principal de la població és la parròquia de Santiago, l'única que queda en peu de les tres parròquies que va arribar a tindre el poble. Data del segle XII o XIII però tota l'obra que es pot veure és dels segles XVII i XVIII.
La tradició popular diu que un xicotet arc que es troba en l'entrada d'un carreró és l'arc de l'entrada a la sinagoga d'una comunitat jueva instal·lada a la ciutat al segle XIII.
I de la història anem a viure un poc les tradicions de Cañete a través dels seus paisatges il·lustrats de l'artista Luis Zafrilla. Pujarem els nivells d'adrenalina corrent al seu popular "encierro".
Gaudirem de la música i el folklore de la comarca apropant-nos i formant part d'una rondalla que de segur que ens alegra el dia.
I sentirem el fervor i la religiosat amb els que els habitants de Cañete honren a la seua patrona, la Virgen de la Zarza amb una processó,
I per a finalitzat la ruta de hui donarem un passeig pel paratge natural del Póstigo, als peus de la muralla, i sentirem la remor de les aigües del riu Tinte. Allí tornarem al passat a través de les escultures del moliner fent farina i les dones llavant la roba.
Recuperarem forces al restaurant la muralla on tastarem els seus típics plats, l'ajoarriero, el morteruelo i el revuelto de níscalos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada