Des de la desmembració de Iugoslàvia fins al nostres dies un frenètic ritme constructor s'ha apoderat de la zona que envolta el castell i el barri del Vell Basar, tractant de convertir Skopje en una digna i elegant capital europea imitant l'arquitectura grega més clàssica i gastant tones de marbre blanc i metall per a escultures.
La primera parada que farem en aquesta ruta per la ciutat nova serà en la catedral de Sant Climent d'Ohrid, construïda en 1972 i consagrada al sant patró de l'església macedònia ortodoxa en 1990. Es tracta del temple més gran de tot el país. Cal entrar per a veure el seu iclonoclast i les impressionants pintures del sostre.
Avançarem cap al centre històric on es troba el Vell Basar d'època otomana, que per cert visitarem en altra ocasió, i arribarem quasi als peus de la fortalesa Kale, on estan els edificis governamentals de la república.
La bandera oficial del país està omnipresent, per a ressaltar la identitat nacional, encara que la bandera va haver de canviar el seu disseny per que els grecs no deixaven als macedonis utilitzar l'estrela argéada de la dinastia que regnava en l'antic Regne de Macedònia fa més de dos mil anys.
Anirem seguint el curs del riu Vardar i passarem per sota d'una absurda autopista fins on s'erigeix l'escultura de Skanderberg, el príncep albanés que lluità contra els turcs i que molta gent no enten que la seua escultura estiga al centre d'Skopje.
I al costat es troben els banys otomans de Daut Pasha de la segona meitat del segle XV i hui seu de la Galeria Nacional d'Art de Macedònia. Es pot gaudir d'obres que van des d'icones bizantines del segle XIV i fins d'altres d'avantguarda del segle XX.
Seguirem el nostre camí fins a una bonica plaça plena d'escultures on comença el pont de pedra, construït al segle XV sobre fonaments romans durant el mandat del sultà Mehmet II.
En la plaça podem veure les escultures de Sant Ciril i Sant Metodi, els pares de l'alfabet ciríl·lic i evangelitzadors dels pobles eslaus i també la impressionant escultura de Felip II de Macedònia, el pare d'Aleixandre el Gran.
També hi ha una font dedicada a la mare d'Alexandre el Gran, el monument d'Olímpia on podem veure quatre dones que representen diferents etapes de la maternitat.
I abans de creuar el pont de pedra entrarem a l'església de Sant Demetri, encara que data del segle XIV, l'aspecte que presenta actualment respon a una reforma feta al segle XIX.
Ara si que ja toca travessar el riu Vardar pel pont més històric de la capital i apreciar des d'ell les vistes que ofereix d'altre pont, el pont de les arts, decorat amb 29 escultures de músics i artistes macedonis.
A l'altre costat del pont ens trobarem amb l'ostentosa plaça de Macedònia on no s'ha escatimat ni en marbre ni en escultures. Al mig està la colossal font d'Alexandre el Gran, encara que per no ferir de nou la sensibilitat dels grecs, es coneix oficialment com el guerrer.
L'escultura de l'emperador Justinià, no ofén a ningú, per que aquest home va nàixer no massa lluny de la ciutat i va governar tot l'Imperi Romà d'Orient, que incloïa Grècia, Macedònia i tota la regió dels Balcans.
En un carrer que desemboca la plaça està la porta de Macedònia, inaugurada en l'any 2012, mesura 21 metres d'alçada i té una superfície de 193 metres quadrats de marbre blanc, tot un monument a l'ostentació per commemorar els 20 anys d'independència.
Tornarem de nou a la plaça de Macedònia on una frase en l'idioma del país ens dóna la benviguda. Aquesta llengua parlada pels macedonis és una varietat dialectal del búlgar.
I en direcció sud arribarem a la casa memorial de Teresa de Calcuta, ubicada en l'església on va ser batejada la persona més coneguda nascuda en Skopje. Hui hi trobem un xicotet museu i una església.
I per acabar la ruta de hui ens fixarem en l'església ortodoxa de planta en forma de creu que està construint-se al costat de la casa memorial de la mare Teresa. Aquesta església està dedicada a Santa Helena i el seu fill Constantí, que els ortodoxos si consideren sant. L'edifici anava a ser construït en la plaça de Macedònia, centre neuràlgic de la capital però la minoria albanesa que representa el 30% de la població i que professa la fe islàmica, va demanar fer una mesquita. Llavors varen esclatar els disturbis i hui l'església està a 100 metres del lloc projectat inicialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada