El saqueig de Tbilissi no va ser el primer ni l'últim que va patir la ciutat, abans ho havien fet perses, bizantins, selèucides, àrabs i després ho feren altres més fins i tot els russos.
La ciutat, després de l'era soviètica i un període de crisis econòmica, que mai acaba, intenta recuperar-se i molts són els llocs que s'estan rehabilitant encara que queda molta feina per fer i pocs són els diners per a fer-ho i recuperar el seu impressionant patrimoni. Cal dir que ho té tot per a convertir-se en focus d'atracció turística com ho són altes ciutats europees puix està rodejada de muntanyes, prop d'un llac, sota aigües termals sulfuroses, travessada pel riu Kura i amb gran centre històric.
Si se n'anem al centre de la ciutat i mirem les muntanyes que ens envoltem, de segur que ens crida l'atenció la imponent escultura d'una dona, Kartlis Deda, que representa la mare pàtria georgiana.
La torre de la televisió, sobretot amb la il·luminació que llueix durant la nit, és un altre punt de referència de la ciutat. Està ubicada en un parc d'oci per a xiquets conegut amb el nom de Mtatsminda i s'hi pot accedir amb un funicular.
Però el que realment corona la Tbilissi és la seua fortalesa, Narikhala, nom que ve del mongol i que significa fort menut. Sols conserva les muralles exteriors però cal pujar-hi i també gaudir-la de nit amb llums.
L'ascens a Narikhala és dur però suportable i allà dalt es pot gaudir de les millors vistes de la capital de Geòrgia.
A la fortalesa l'únic edifici en peu que es pot trobar és l'església de Sant Nicolau, d'arquitectura típica del país amb un interior renovat al segle XIX. Molt prop està els jardins botànics, un espai natural on cal deixar-se perdre's.
Baixant del castell està el barri àzeri, un poble ètnicament turc i de religió musulmana que habita principalment a l'Azerbaidjan i l'Iran. Són ells qui exploten les aigües sulfuroses en diversos banys ubicats al barri.
Es pot visitar també l'única mesquita que ha sobreviscut al segle XX. Va ser construïda al XVIII pels otomans, destruïda pels iranians, va ser finalment restaurada per un italià. El seu interior està ricament decorat amb tapisos i pintures.
Si ens desplacem uns quants metres per carrers restaurats hi arribarem al barri armeni on es troba la seua catedral del segle XIII, però incendiada i restaurada en nombroses ocasions.
La catedral Sioni va ser el temple més important de l'església ortodoxa georgiana fins l'any 2004, quan es va consagrar la catedral de la Trinitat. Va ser al seu interior quan els nobles de la ciutat van jurar lleialtat a l'imperi rus.
Just al costat s'ha restaurat un antic caravanserall, lloc on pernoctavent els comerciants durant la seua ruta, en el Museu d'Història de Tbilisi.
La comunitat jueva, encara pressent a la ciutat després de quasi un segle dominació soviètica, encara manté oberta la seua gran sinagoga, construïda en estil eclèctic entre 1895 i 1903.
Tbilissi és com el Jerusalem del Caucas, puix quasi totes les religions monoteistes es troben representades i per això un temple catòlic no podia faltar, el de l'Assumpció.
Però el monument religiós més antic de la ciutat és la basílica d'Anchiskhati, del segle VI i que rep el nom d'una icona duta des de Turquia al segle XVII.
Per a arribar ací hem travessat bucòlics carrers amb balconades que recorden Istanbul, alguns ja restaurats i altres que ho necessiten urgentment.
Al costat de la basílica es pot veure una boja torre de rellotge que assenyala on està el museu de la titella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada