L'originària ciutat grega de Bizanci ja tenia muralles des del segle VII aC, però en temps de Constantí I, quan era la capital de l'imperi romà d'orient es creà el primer cinturó conegut com muralla costantina. Al segle V es va aixecar un segon cinturó, la muralla teodosina que media 6,5 Km i estava flanquejada per 92 torres. Començava vora mar, al castell de Yedikule i acabava a l'estuari del Corn d'Or,
Les muralles tenien fama d'inexpugnables encara que a l'any 1453 el sultà Mehmet II entrara triomfant per la porta de Chasirius, la segona més important després de la porta d'Or. Aquesta porta està ubicada just sobre el sisé turó d'una ciutat de set turons, com Roma. És per tant el punt més alt d'Istanbul a 77 metres sota el nivell de la mar.
La meua arribada al barri de Edirnekapi, va ser del tot accidental. La meua intenció era visitar els frescos de la bizantina església de Sant Salvador de Khora i sense documentar-me massa i mogut per la intuïció vaig agafar un autobús.
El primer problema va ser que el conductor no venia bitllets i per tant m'havia convertit en un polissó, cosa que no en feia molta gràcia en un país on no coneixia l'idioma. Afortunadament un senyor major va oferir-me el seu títol de viatges i vaig ticar un bitllet. Li vaig donar a tot el que tenia solt, que de segur, era menys del que costava el billet.
El segon problema era que no sabia bé on baixar per què no coneixia la ruta de l'autobús, sols havia deduït que anava en direcció a la zona de la ciutat on estava l'església. Però un senyal en va dir que havia d'abandonar l'autobús ja, unes torres de la muralla teodosina en mostraren que la ciutat medieval s'havia acabat i començava la zona extramurs.
Ja baix de l'autobús havia de fer cara al tercer problema, que era saber on em trobava exactament i com podia arribar al museu de Khora. Afortunadament, molt prop de la muralla vaig trobar un imponent edifici, exactament una mesquita, que de segur que si esbrinava el seu nom, el podia localitzar al plànol. Així que en vaig acostar a la porta i vaig veure la inscripció. Mesquita de Mihrimah. Aquest edifici del segle XVI va ser construït pel més prestigiós arquitecte de l'època, Sinan, i porta el nom de la filla de Solimà el magnífic.
No massa lluny estan les restes del palau de Tekfur una residència imperial que sembla ser de finals de l'era bizantina.
Finalment al plànol vaig trobar la mesquita assenyalada i resultà ser que el museu de Khora estava a un centenar de metres. Aquesta església es va construir al segle V i es va convertir en mesquita després de l'ocupació otomana. L'aspecte actual és del segle XI i va ser model de construcció per a les posteriors esglésies bizantines. Hui en dia és un museu del qual paga la pena visitar.
Si entrem pel nàrtex, a l'interior de la porxada ens rep un impressionant mosaic del Crist Pantocràtor sostenint una bíblia.
La cúpula sud de l'interior del nàrtex també està decorada amb un mosaic de Crist pantocràtor rodejat per figures que representen els seus avantpassats.
L'interior no es massa gran, comparat amb moltes de les esglésies que es construïren en la ciutat durant els anys posteriors.
L'estat de conservació dels seus frescos és magnífíc gràcies a romandre tapats en calç durant segles, ja que la religió no islàmica no permetia la representació de figures humanes. Jo em vaig quedar impactat amb els que decoren l'absis.
La cúpula de paraccleison té uns interessants frescos que representen a la mare de Déu rodejada de sants.
El meu primer objectiu havia estat complert, el segon era arribar i visitar la catedral ortodoxa de Sant Jordi, la seu de les seus de totes les esglésies ortodoxes del món. Més que res és un títol simbòlic perquè en realitat cada església autocefàlia nomena els seus bisbes i pren decisions sense consultar el patriarca de Constantinoble que sols s'ocupa de la xicoteta comunitat ortodoxa que encara roman a Istanbul i no a emigrat a Grècia.
El camí no estava massa clar al meu plànol perquè eren tot carrers estrets i enrevessats plens de botigues, així que no vaig poder visitar l'església de Pammakaristos que durant cent anys fou la seu del patriarcat grec. A finals del segle XVI es va convertir en mesquita i actualment torna a ser un museu depenent del de santa Sofia i conserva valuosos frescos i mosaics.
Perdut per aquesta part de la ciutat vaig acabar no sé com pujant al cinqué turó de la ciutat que està coronat pel col·legi i l'església de Santa Maria dels Mongols. L'església mai ha sigut convertit en mesquita però ha patit més modificacions que sí que ho han sigut convertides. Com que és una zona que ha patit diversos atemptats terroristes contra la comunitat grega sempre està tot tancat i emmurallat.
Arribar a la catedral de Sant Jordi que era el meu segon objectiu va ser del tot impossible. Els carrers dels voltants estaven deserts i a totes les terrasses dels edificis es podien veure policies tombats en terra amb fossell en mà. Mai vaig saber que passava, si amenaça d'atemptat o si era part del dispositiu de seguretat per la visita d'un alt càrrec nord-americà. Així que deixe per a un altre viatge a Istambul la visita del Vaticà dels ortodoxos, una catedral del segle XVIII.
La meua visita per aquesta part de la ciutat va acabar amb un agradable passeig vora el Corn d'Or amb espectaculars vistes al barri de Galata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada