Aquest rellotge forma part de la vida de tots nosaltres, perquè cada nit de cap d'any, en el cas d'haver-hi una televisió prop, tot espanyol compleix el ritual de menjar un gra de raïm després de sentir cadascuna de les dotze campanades que toca el rellotge a la fi del 31 de desembre.
En primer lloc cau una bola daurada i sonen unes campanades totes seguides, se senten els quarts i llavors comença la successió de dotze campanades. El procés no és gens fàcil, s'hi ha d'introduïr una quantitat important de fruit de vinya ràpidament que no dóna temps a mastegar i tragar, però crec que ningú mai ha mort d'això. Fa uns anys començaren a comercialitzar el raïm en conserva i sense pinyol, que suposadament havia de facilitar la tasca, però cal dir que no sap tant bo com comprar-lo fresc de la Vall del Vinalopó.
Aquesta bucòlica tradició ni ve d'època medieval ni és ancestral, més aviat té un origen econòmic i comercial, perquè farà poc més d'un segle calia donar eixida a un excedent de raïm i algú va tindre aquesta idea.
El rellotge va ser inaugurat per la reina Isabel II fa hui just 150 anys, per a commemorar l'aniversari de la seua primera proclamació i va ser un regal del prestigiós rellotger lleonés exiliat a Londres, José Rodríguez Losada.
L'enginy de José Luis Losada està instal·lat en un templet del de l'edifici de la reial casa de correus que va ser construït en la segona meitat del segle XVIII després de tombar un grup d'habitatges de dues plantes.
L'edifici va passar a ser el ministeri de Governació en 1847 i degut a la importància de la nova institució s'enderracaren més cases per a adequar l'espai. Amb la desamortització de Mendizábal es derrocaren els convents de Sant Felip i el de la Mare de Déu de les Victòries donant-li a la porta del Sol l'aspecte de plaça que té ara. Al número 1 estava l'històric hotel París amb el cartell publicitar de tio Pepe, l'edifici és hui propietat de la multinacional Apple.
A la zona de vianants de la plaça trobem l'escultuura del rei Carles III, popularment conegut com el millor alcalde de Madrid perquè durant el seu regnat es feren nombrossíssimes obres de millora de l'urbanisme de la ciutat.
L'altra escultura que ornamenta la porta del Sol és la de l'ós i l'arbocer. Són el símbol de la ciutat puix apareixen en el seu escut des del segle XII.
Però el lloc més fotografiat. pot ser siga el Km zero, el punt des d'on es mesuren les distàncies de totes les carreteres d'Espanya. I ara emprenem quatre trajectes d'un quilòmetre aproximadament des d'aquest punt de referència.
En direcció sud-est agafen la transitada carrera de Sant Jerònim per a arribar a la plaça de les Corts on s'ubica el Palau de les Corts. Aquest edifici va ser construït al segle XIX en estil neoclàssic i és la seu del Congrés dels Diputats. Per als espanyols sentir les paraules Congrés dels Diputats és vindre a la ment les escultures dels dos lleons que es troben a la porta i per a mi personalment l'escena de l'intent del cop d'estat de Tejero.
I molt a prop trobem la font de Neptú, obra de l'escultor Ventura Rodríguez que la va acabar en l'any 1786. Cada vegada que l'Atlético de Madrid guanya algun títol la seua afició ho celebra ací.
En direcció nordest des de Sol s'ha d'agafar l'arxiconegut carrer d'Alcalà que ens portara fins a la plaça Cibeles. Una font que representa una deessa romana que els grecs anomenaven Rea. El títols que guanya el Real Madrid són celebrats en aquest lloc.
En aquesta mateixa plaça podem trobar l'edifici el Banc d'Espanya, un dels més representatius de la ciutat, que va ser edificat entre el segle XIX i XX. La imatge de la seua façana sempre apareix a les notícies quan es parla de diners o de crisis. Si et queda alguna pesseta, és en aquesta institució l'únic lloc on te la podrien canviar a euros.
En direcció nord-est i eixint des de Sol, caminem pel carrer Preciados, sols autoritzat per a vianants i verdader paradís de les compres. En aquest carrer s'inaugurà el famós gran magatzem Galerias Preciados on ara es troba l'fnac i també hi ha un Corte inglés on es pot gaudir d'una experiència gurmet i bones vistes de Madrid a la seua terrassa.
El carrer preciados passa per la plaça Callao abans d'orientar-se cap a l'oest i és en aquesta plaça on ens podem detenir a fer una foto a altre dels cartells publicitaris més famosos de la ciutat, el de Schweppes. Està ubicat a l'edifici Capitol que va ser construït als anys 30 del segle passat per a ser hotel, bloc d'apartaments i cinema.
I per a acabar aquesta entrada sols ens queda recórrrer uns centenars de metres en direcció sud-oest pel carrer major de Madrid i gaudir d'una sensacional experiència culinària en el mercat de Sant Miquel. L'edifici realitzat en ferro i inaugurat en 1916 és hui un espai on part de les seues parades s'han convertit en un lloc on degustar la millor cuina nacional i internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada