L'origen de la construcció es remonta a l'època islàmica, convertint-se en un alcàsser que controlava el pas des del Mediterrani a la Meseta castellana. Jaume I conquerí Xàtiva i el seu castell en 1244 però va permetre viure en el de Montesa als musulmans.
Després d'una revolta dels musulmans originada en aquest castell el rei Pere el Gran l'hagué de conquerir incorporant-lo a la Corona d'Aragó.
Jaume II el just, després de ser dissolta l'arxipoderosa ordre militar dels Templaris, al Regne de València en creà una de nova per a protegir al rei i al regne, i la seu casa mare s'ubicà en el propi castell, així l'ordre passà a nomenar-se Ordre de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, en l'any 1317. El castell es va convertir en un monestir per tant la seua arquitectura combina els dos tipus de construccions.
El darrer maestre de l'ordre fou Pere Lluis Garceran de Borja, el germanastre de Sant Francesc de Borja. El castell-monestir vaser la seua pressó durant deu anys ja que va ser acusat de vida poc decorosa i sodomia per un amant proxeneta de nom Marti de Castro. Després de complir amb la justícia les fortes disputes dins l'ordre propiciaren que l'ordre passara a mans del rei en l'any 1587 incrementant el seu patrimoni. També s'evità així que la poderosa família Borja emparentara amb la realesa portuguesa.
Al monasteri continuaren vivint monjos fins que dos terratrèmols acabaren en la vida de molt d'ells i amb la magnificència d'un dels monuments valencians més autèntics en l'any 1748.
http://dalcasser.wordpress.com/2013/03/23/el-gran-terratremol-de-montesa/
El derruit castell fou cantera per a la construcció de cases en el poble de Montesa, però en 1925 fou declarat monument nacional i a finals del segle passat començaren les restauracions i reconstruccions.
Al castell s'accedeix a través d'un pont de pedra i que et trasllada d'immediat a l'època medieval
El seu pati d'armes recorda més un monasteri que un establiment militar.
Les escases restes del claustre encara transmeten la pau i tranquilitat necessària per a la reflexió.
La sala capitular, el lloc de reunió i de presa de decissions ha sigut recentment reconstruida.
Des del castell les vistes del poble amb la seua església de l'Assumpció son espectaculars.
El museu parroquial ubicat en una casa del segle XVIII conserva totes aquelles peces artístiques que es pogueren recuperar del desastrós terratrèmol. L'església és del segle XVIII i l'ajuntament amb un menut porxe data del segle XVII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada