Berna, la capital suïssa captivadora

El títol que la UNESCO otorga a determinats indrets del nostre món per a preservar-los durant segles i segles es coneix com a "Patrimoni de la Humanitat". Aquest títol em resulta d'allò més evocador per que aquestes poques paraules estan diguent que el lloc és realment especial i així ho ha decidit un grup de persones expertes en temes d'art, història, cultura i medi ambient. Però a mi el que més m'emociona d'aquesta combinació de mots és que m'indueix a pensar que tots els habitants del món som iguals amb els mateixos drets i que si un lloc és patrimoni de la humanitat el podem gaudir tots, sense cap tipus de distinció. Així que hui començaré un nova trilogia dedicada a espais especials que tota persona nascuda en aquest món pot visitar i gaudir.

Berna va ser fundada en el 1191 i en l'any 1353 passà a formar part de la Confederació Suïssa. Al segle XV era ja una de les ciutats més importans del Nord dels Alps i per això el seu patrimoni arquitectònic medieval és dels més interessants del centre d'Europa cosa que va fer que la UNESCO declarara el seu centre històric patrimoni de la humanitat.

Si arribes amb els excel·lents i puntuals trens de la xarxa ferroviària de Suïssa el primer monument que et cridarà l'atenció caminant de l'estació al centre històric és el Zytglogge. Una torre medieval amb un rellotge que data del segle XVI.  La torre va ser pressó de porstitutes i molt abans funcionà com a porta occidental de la muralla.

Així que una vegada has travessat la torre et trobes en el centre històric de la ciutat, peatonal i comercial en qualsevol època de l'any. Si el fred, la neu o la pluja apreten pots transitar resguardan-te baix els sis quilòmetres d'arcades que hi ha per l'antiga ciutat medieval.

Ressulta d'allò més curiòs veure que moltes de les botigues del centre estan per davall de terra, amb una escala d'entrada un poc perillosa.

Et sorprendrà la quantitat de xicotetes fonts que hi ha al mig dels carrers i places principals, totes elles de pedra policromada. Aquesta coneguda con zähringer brunnen representa un òs, símbol de la ciutat,amb armadura portant l'estandart del fundador, Berthold von Zähringer.

L'edifici més imponent de la ciutat és el Münster, o siga la catedral, que es va començar al segle XV i s'acabà dos-cents anys després. La torre campanar és la més alta del país amb els seus cent metres i en ella encara hi resideixen campaners.

Es possible pujar a la torre i la veritat és que seria imperdonable si no ho feres perque les vistes de la ciutat són meravelloses.

El timpà de la porta principal és una xoia de l'escultura gòtica. Representa el judici final. A l'esquerra els redimits i a la dreta els condemnats.

El segon monument en importància de la ciutat és el Rathaus o ajuntament. Es tracta d'un edifici gòtic del sege XV amb una escalinata elegant que puja fins una menuda lògia. Al costat de l'ajuntament és troba la neogòtica església de Sant Pere i Sant Pau construida a finals del segle XIX per als catòlics.

El Bärengraben és un fossat molt pròxim al riu Aar on viuen cautius ossos. Des de quasi la seua fundació que a la ciutat hi han ossos als fossats i són el símbol de la ciutat i li donarem el nom.








Per als amants de la ciència recomane una visita al pis on va viure Albert Einstein mentre treballava l'oficina de patents, hui convertit en museu.