Hrad Devin, carregat d'història, històries i sensacions.

Devin és una xicoteta població de Bratislava que està situada a uns 15 Km de la ciutat. Per a arribar a aquest indret es pot fer d'una forma ràpida, sols 18 minuts, des del centre de la ciutat amb la línia 28 d'autobús o d'una forma més lenta i bucòlica que és  navegant a través del Danubi amb un vaixell que sols ix en els messos d'estiu.
El més conegut de la població és un castell en ruïnes que es troba sobre un tossal d'uns 200 metres junt a la fusió de dos rius, el Danubi i el Morava, on la història ha estat sempre molt present. En la prehistòria aquest tossal ja estava habitat després els romans establiren ací un lloc de defensa del seu campanent Carnutum que es troba en Austria a molts pocs quilòmetres. En els segles IX i X el lloc es convertirà en un important assentament militar de l'efímer Imperi de la Gran Moràvia. Durant els segles posteriors servirà de defensa occidental del regne d'Hongria i resistirà els atacs dels turcs. Finalment serà Napoleó qui el manarà destruir a principis del segle XIX deixant-lo en ruines. Anys després aquestes romàntiques ruïnes seran un símbol per als nacionalistes eslovacs recordant el seu passat independent com a eslaus dins l'imperi de la Gran Moràvia i que ara es senten doblement atrapats pel regne d'Hongria dins de l'Imperi Austrohongarès.

Però aquest castell guarda moltes històries algunes amb final feliç i altres amb final tràgic. Durant la guerra freda tot aquell que feia un creuer pel Danubi el primer que es trobava al creuar el teló d'acer era aquest castell amb soldats txecs carregats amb una arma. Era la forma de vigilar, no als que entraven si no als que intentaven escapar del comunisme buscant una vida millor creuant el riu per un lloc on es suposa que té menys profunditat. Molts no ho aconseguiren i el seu nom està escrit en un monument als peus del castell de vora el gran Danubi.

 

.

Juli Verne també contà una gran història en el seu llibre "El castell dels Càrpats", encara que ambientada en altres terres acabà inspirant-se en aquest castell.
També hi ha una història d'enamorats a l'estil Paris i Helena de Troia. Ell segresta a ella. El dia de la boda  l'exèrcit de la pàtria d'ella ataca el castell i els soldats que el defensen de seguida l'abandonen. Ell i ella es refugien en la torre però ell cau mort i ella  es  llança al riu Danubi des la torre i mor.








Devin per a mi m'ha provocat sensacions i vivències que encara recorde. Va ser ací on vaig fer la meua primera escapada en solitari d'aquell any que vaig viure intensament en Eslovàquia. El lloc em va semblar tan meravellós que vaig pensar que la gent que estime l'havia de conéixer. I així va ser, vaig vindre amb Carles, Marta, Rafel, Mari Carmen i Anna. En estiu varen vindre els meus pares, Jesús, Amparo, Julià i Empar. A l'any següent vaig passar en vaixell de camí a Viena amb el meu germà Alejandro i Maria José i les meues excel·lents companys Pilar, Encarna, Magda i el seu home Paco.
Vindre a Devin és trovar-se amb la història, la natura i disfrutar d'aquestes espectaculars vistes d'on el Morava petit i d'aigües negres es fusiona amb al gran Danubi d'aigües verdes.