Nicòsia-Lefkosa la capital de dos estats

La ciutat de Nicòsia o Lefkosa és des de l'any 1974 la capital de dos estats, l'estat incorporat a la Unió Europea conegut com a Xipre i l'estat de facto reconegut solament per Turquia anomenat República Turca del Nord de Xipre.
La divisió de l'illa en dos parts, la zona sud amb forta presència de gregs i la zona nord amb forta presència de turcs, respon a una invasió per part de Turquia per defensar la població turca de les mesures d'un govern illenc que mirava massa cap a Atenes.
Passar un dia a la ciutat és molt enriquidor perque és com estar a Grècia i a Turquia i comprovar en un mateix carrer les diferències culturals entre l'ortodox poble grec i l'islàmic poble turc.

De normal la visita comença per la part sud, la Nicòsia capital de Xipre, perque és més fàcil accedir a aquest pais, ja que a la part nord sols es pot accedir des de Turquia.
 El primer que et trobes quan intestes endinsar-te al casc antic és en unes enormes muralles venecianes de quan la ciutat de l'Adriàtic controlava l'illa a finals del segle XV. Després de sobrepassar les muralles i passejar pels carrers vas trovant-te varies esglésies ortodoxes, alguna que altra mesquita, banys turcs i molta activitat comercial. Alçant la mirada cap al nord et troves amb uns enormes minarets que t'atreuen cap a ells com si fores l'agulla d'una bruixola i comences a enfilar-te en direcció nord a través de carrers mal asfaltats i cases cada vegada més descuidades fins que de repent el carrer es talla amb uns bidons enormes, trinxera i un militar en garita.
Pero continues caminant cap a l'oest fins arribar al carrer Lidras, un carrer peatonal ple de cafés i botigues. I tornes a mirar al nord i ara si, cap barrera t'impedeix avançar i t'enfiles per aquest carrer sense mirar un pas de control duaner grec amb dos policies que ni s'immuten  de la teua presència fins arribar al control duaner turc-xipriota. Allí et demanen el passaport uns policies però t'entreguen una cuartilla formulari per a que l'emplenes amb les teues dades i que segellen perque no volen posar el segell al passaport i evitar-te problemes per a quan hages de tornar a casa des de Xipre.

Ara estàs en altre món, la gent ompli els carrers, moltes dones porten el cap tapat, es sent la veu dels muhecins que criden a l'oració i es ven de quasi tot. Veus alguna dona coent pa de pita en un foc encés al mateix carrer. Passes per davant d'un caravansar, antiga posada turca que sembla més un castell i per f arribes als grans minarets de la mesquita Selima. Pero que està passant? m'estic descalçant per a entrar a una catedral gòtica la de Santa Sofia la més oriental del món i construïda pels reis Lusignan, cavallers francs que dominaven l'illa al segle XIII.



 


 A l'interior trobem un sol cobert de catifes i murs pintats de blancs, ni resta d'imatges cristianes. Com que no és divendres es pot deambular per aquest immens espai ple de llum i pau.