Featherdale Sydney wildlife park, la col·lecció de fauna australiana més gran del món.

 Entren en un nou continent. Oceania, per a conéixer la seua rara i exclusiva fauna i la millor forma de fer-ho en un temps i espai reduït és anar al Featherdale Sydney wildlife park en Doonside una ciutat de l'àrea metropolitana de Sydney. De camí si vas o vens de visita a les Muntanyes blaves.

El lloc és una espècie de zoo on trobarem animals engabiats i altres, els menys perillosos, que es troben sols i als que pots alimentar si compres el pinso que venen. El Featherdale  Sydney wildlife park es ven a si mateix com la col·lccció d'animals australians més gran del món, de parada obligatòria per a turistes d'altres continents que volen conéixer de prop els simpàtics cangurs i coales.

De la gran quantitat de cangurs i ualabis el que més simpatíes desperta és l'albí, el seu pèl blanc resulta totalment extrany per a una espècie de macròpode que bota sobre les dues pates de darrere i que es passaj per tot el parc esperant menjar dels visitants.

Els cangurs més grans com el cangur gris occidental que mesura entre metre i mig i dos metres solen estar dins de recintes protegits per tanques per que encara que no són massa agressius un atac seu amb les seues potents cames de darrere podria ser perillós.

Altra espècies de cangurs, més menut que l'anterior i que es troba en aquest parc, no és originari d'Austràlia. Es tracta del cangur arborícola de Goodfellow. El seu hàbitat són les selves de l'illa de Nova Guinea, l'illa més gran d'Oceania iii que l'han portat al parc pel simple fet de ser un cangur. Així els visitants aprenen que no sols hi ha cangurs a Austràlia.

I per a continuar la ronda de marsupials ens centrarem en el ualabi rupestre de cua anellada que destaca pel color groc de les seues potes, de fet el seu nom en anglés fa referència als seus peus grogosos. Una verdadera monada de menys de seixanta centímetres.

Continuarem visitant mamífers i un dels més curiosos del parc és el uombat altre marsupial de cos robust i pates curtes que habita el sudest australià i l'illa de Tasmània. Són de metabolisme lent i mengen herbes i arrels que arrepleguen durant la nit.

Però l'animal que més passions desperta entre tots els visitants del parc és el Coala un marsupial arborícola que sembla un pelutx però algunes espècies com serps pitó, dingos, voltors i àguiles el prefereixen per a dinar i no per a dormir. Els incendis provocats per l'home també han mermat molt la seua presència als boscos australians. En el parc és possible fer-te una foto amb un coala.

Però no sosl de marsupials es poblen les terres asutralianes, una mena de llop anomenat dingo és un dels més importants depredadors del continent australià. S'han domesticat com a mascotes, però en època de reproducció es tornen bojos i volen escapar.

I després de visitar part dels mamífers del parc començarem a passar revista a les aus i una de les més grans i cridaneres pel color blau del seu coll és casuari, la segona au més gran del mon per davant de l'enu i per darrere de l'estruç. Es tracta d'una au no voladora i molt agressiu que és millor veure des de darrere de la barrera.

El becplaner reial és una espècie d'ocell de la mateixa família que els pelícans que es caracteritza pel seu pic pla en forma de cullera que sols viu en Austràlia i les illes d'Oceania alimentànt-se de xicotets animals aquàtics.

I per acabar la ronda d'aus visitarem una xicoteta colònia pingüins petits, sols de trenta centímetres, que de forma natural habiten el sud del continent australià, l'illa de Tasmània, Nova Zelanda i altres illes menors d'Oceania.

I per encetar la ronda de rèptils hem d'entrar a una zona tancada de temperatura més benigna on trobem terraris amb rèptils com la cpitó de cap negre, que no és verinosa. En el rànquing de les més vint més verinoses poden trobar-ne més d'una australiana.

El varanus giganteus és el segon fardatxo més gran del món per darrere del drac de Komodo. Pot arribar a pesar vint quilògrams i habita en les zones desèrtiques d'Austràlia. Poden menjar insectes, xicotets mamífers i rèptils i de vegades algun cangur que han de desmembrar abans per que no el poden tragar sencer.

El parc de Nara, els cèrvols sagrats de Japó que et fan la reverència.

 Un dels llocs més turístics del  Japó per la gran quantitat de temples i monuments històrics que conserva és la ciutat de Nara, capital de la prefectura del mateix nom. Però el que més recorda el turista que visita la ciutat no són els seus temples, més bé són els cèrvols d'un parc ja que et fan una reverència si els mostres una croqueta.

Des de l'estació d'autobusos del parc de Nara es creua un passatge soterrani per a arriba al propi parc, un jardí històric creat en l'any 1880 on es troben diversos temples i museus. Un d'ells és Museu Nacional de Nara, un edifici de finals del segle XIX d'un estil occidental amb una grandiosa col·lecció d'art budista.

Però els verdaders protagonistes del parc són els cèrvols sika que fins la fi de la segona guerra mundial es consideraven sagrats a l'igual que l'emperador del país. Aquesta divinitat els la va otorgar el deu del tro japonés de nom Takemikazuchi.

Però l'edifici més impressionant de la ciuat de Nara situat al parc és el temple de Todai-ji al que s'accedeix caminant entre cèrvols i travessant la imponent porta del Sud de l'any 1199, tot declarat patrimoni de la humanitat junt amb altres temples i edificis de la ciutat de Nara, la capital del país nipó des del 710 fins al 784.

Abans d'arribar al temple ens detinrem junt a un llac ubicat a la dreta de la porta central d'entrada al temple. En una illa del llac plena de vegetació podem divisar un santuari gràcies a l'arc de fusta taronja que en japó s'anomenem tori.

Per a accedir al temple cal pagar una entrada i abans d'entrar-hi ens trobarem amb una mena de claustre que recorda els patis dels cigarals manxecs i també una font que recorda les fonts medievals gòtiques presents encara en molts pobles i ciutats del nostre país,

I finalment entrarem al recinte més sagrat del temple Toda-ji, l'edifici de fusta que s'inicià al segle VIII conté una escultura en bronze de Buda representació tipis Vairocana gegant. En un pilar que sosté l'edifici hi ha un forat de la mateixa grandària que una fosa nassal de l'estàtua on poden passar xiquets sense dificultat.

Altres figuras gegants daurades l'acompanyen són guardians dels quatre punts cardinals i deidads del budisme realitzats en un material més daurat i amb uns ostre menys afable que el Buda en bronze obscur.

De tornada a l'estació farem una xicoteta parada en la porta del Toda-ji Museum, un edifici totalment modern que mostra dversos treors del temple. Però el que més sorpren són unes mans reproducció a la mateixa grandària de les del Buda del temple.

De tornada a l'estació per un carrer amb hotels, cafeteries i pastisseries trobem l'amagat santuari sintoïsta de Himuro que porta en aquest lloc des del segle VIII.  Himuro era un home que arriba ací al segle XIII i que sabia com conservar la gel, la va oferir als emperadors en ple estiu. Aquest santuari sempre té tres blocs de gel a la porta i pots escriure una plegària en un paper que es posa damunt la gel i es pot llegir,

La Korean Folk Village de Yongin, la manera de conéixer la vida rural i històrica de Corea del Sud.

 Seguim la nostra tournée arreu del món per a conéixer animals i sense abandonar el continent asiàtic ens desplacem a Corea del Sud on ja hem estat diverses vegades. A una hora en autobús de Seoul es troba la ciutat de Yongin on s'aixeca un parc temàtic dedicat a la vida tradicional i rural del país,. La majoria del tirisme que arriba a Corea del Sud visita les grans ciutats, així que aquest lloc pot ser la millor opció per a conéixer la Corea del Sud més tradicional en poc de temps.

El parc temàtic de Minsokchon està dividit en dues parts per un bucòlic riu on s'han col·locat diferents construccions rurals procedents de tots els racons del país. També hi ha una zona on es pot gaudir de dances tradicionals i altres perfformances, una zona d'atraccions per a xiquets i botigues i restaurants.

Molt interessant resulta sense cap mena de dubte una xicoteta aldea de cases amb sostres de palla i rodejada per un mur. Al seu interior es duen a terme tallers de fer boses aprofitant la palla de l'arròs de la que no vaig poder gaudir per falta de temps.

Aquest parc no sols ofereix al visitant l'oportunitat de conéixer com és, o millor dit com era l'arquitectura tradicional coreana, també dóna la possibilitat de veure com treballaven diferents artesans com els de la seda, els cistellers o practicar antics esports com el tir en arc entre altres coses.

La part més espiritual i religiosa del país també està ací representada amb un temple busdista i un santuari amb tótems de fusta, arbre amb cintes que llouen al vent i una série de paperets on estan escrits els desitjos de la gent.

Una oficina de govern local, és a dir un ajuntament, també es pot veure. Es trcta de diferents pavellons articulats entorn a patis i on no podia faltar de cap manera la pressó per a tot aquell amb mal comportament i si no és prou un banc per a ser assotat.

Molt prop d'ací està la zona de les actuaccions, en un xicotet amfiteatre es duen a terme dances coreanes, una d'elles molt vistosa, amb balladors que fan salts acrobàtics i menegen el cap de tal forma que fan que una cinta que porten al barret descriga cercles quasi perfectes.

El dia que vaig fer la visita era el tercer dia de gener i feia molt de fred, per tant no hi havia massa turistes i menys occidentals. Així que per mala sort vaig ser triat per a fer rodar un "disco chino filipino" dels que utilitzavea Enrique el d'Enrique i Ana en una de les seues cançons.

Al costat de l'amfiteatre, en un tancat circular, es realitza un espectacle amb cavalls, però el cavall no és l'animal protagonista, en realitat és el gos jindo, una raça de gos caçador típic de Corea amb pel que va del blanc al marró.

En el la vila tradicional coreana també es pot visitar un antic palau, més elegant i confortable que les cases i granges de pagesos, amb una cuina més ben dotada i on es duu a terme un espectacle tradicional de noces.

I per a descançar i agafar forces de nou anirem a la zona del mercat on hi ha botigues d'artesani i els restaurants. Es pot fer un tast de vint plats de cuina tradicional coreana, tots tenen molt de picant excepte l'arròs blanc.

Després del dinar és el moment de passar a l'altra part del riu a través d'un pont de pedra per a visitar el museu de cultura popular coreana, a les portes diverses escultures totèmiques de pedra i a l'interior tota mena d'objectes, maquetes i representacions dels aliments tradicionals.