L'Scenic World en Blue Mountains, gaudir de la natura molt prop e Sidney

El passat divendres 5 de juny es celebrava el dia mundial del medi ambient i per a celebrar-ho no se m'ocorre millor manera que dedicar unes entrodes a parcs nacionals i paratges naturals on la natura serà la protagonista. Hui se n'anem a la regió australiana de Nova Gales del Sud on visitarem el Parc Nacional de les Blue Mountains.

La manera més fàcil de fer-ho és accedint al anomenat Scenic World, un muntatge per a turistes on es combina un telefèric, funicular, tren i passetjada per a gaudir d'espectaculars vistes de les Blue Mountain.  Aquesta zona muntanyosa rep el nom per una boira blavosa que crea l'oli essencial que alliberen els eucaliptos. 

La ruta s'incia pujant a un tren amb el recorregut més inclinat del món, són cincuanta-dos graus. L'origen d'aquest recorregut es remunta a l'any 1878 i encara que hui és una atracció turística en origen va ser un tren miner.

El tren ens portarà a les profunditats de la vall Jamesoy on hi ha diverses opcions de camins per a fer senderisme. Nosaltres agafarem el més curt i caminarem sota les fulles de falgueres gegants d'un bosc subtropical de l'era juràsica que ha estat declarat patrimoni de la humanitat.

En un clar que deixen les fulles de les falgueres podrem veure una xicoteta muntanyeta de parets de color groc de gres, que s'anomena l'Orphan Rock. No és la millor visi´que tindrem d'aquest monument natural però paga la pena aturar-se i gaudir-la.

Pel camí trobarem una mina abandonada de carbó, que va ser la primera activitat econòmica que varen desenvolupar els europeus en aquesta zona mutanyosa de Nova Gales del Sud. Una xicoteta expsició d'instruments miners de l'època s'exposa a l'entrada.

Acabem la passejada a peu per a muntar de nou al penya-segat de la vall des d'on començarem i farem la remuntada dalt del telefèric anomenat scenic cableway. Aquest telefèric també es de récord, essent el més costerut de l'hemisferi sud.

I ja sota la muntanya ens toca fer un passeig panoràmic de l'entorn muntats en l'scenic shyway que va sr inugurat en l'any 1958- També és de écord per que és el més llarg de l'hemisferi sud i permet gaudir de molt bones vistes que aniré detallant.

Des d'aquest telefèric es pot gaudir de la millor vista de l'Orphan Rock que havien abans intuït durant la passejada a peu pel bosc de l'era juràsica. Fins a l'any 1974 es podia accedir a la cima mitjançant unes escales, però es va claussurar per perill de despreniments.

Mes famoses són les tres muntanyes anomenades les tres germanes que superen els nou-cents metres d'alçada. La més alta Meheemi arriba als 922 metres, li segueix Wimlah amb 918 metres i la més baixeta és Gunnedoo amb 906 metres. Segons la llegenda les tres germanes es volien casar amb tres germans d'una tribu rival i un vell bruixot les transformà en pedra per a protegir-les durant la batalla campal que es va armar. El vell bruixot va morir abans de que acabara la batalla i ningú ha sabut encara com desfer l'encanteri.

Altra protagonista d'aquest trajecte aeri-visual és la cascada de Katoomba. L'aigua del riu Kedumba descendeix fins al fons de la Vall Jamesoy en tres etapes amb un desnivell total de dos-cents quaranta metres.

I no està de més fer una gran ullada a la vall de Jamesoy que a bana de la casada, les tres germanes i la roca òrfena, resulta espectacular per la seua magnitud i per l'espesura dels boscos d'eucaliptus que la cobreixen.

El parlament de Canberra, el centre d'una ciutat dissenyada per a ser capital d'Austràlia

 Austràlia és un dels països més grans del món i ocupa quasi tot el continent d'Oceania. Encara que ha estat poblada des de fa milers d'anys per un grup ètnic que tothom anomena aborigens la seua història vista baix el prisma occidental comença fa quatre segles. Els navegants holandesos divisare aquestes terres en l¡any 1606. El primer vaixell anglés amb gent disposada a establir-se va atracar un 26 de gener de 1788. que es celebra com a festa nacional. Els primers pobladors foren reclussos, els seus descendents i nous pobladors aconsiguiren parlament autònom en 1901, La intependència total arribà en 1931 i d'aquell passat clonial britànic sols queda que el cap d'estat del país és el rei Carles d'Anglaterra.

Hui viatgem a Austràlia, que co país independent va establir la seua capital en Melbourne, una de les ciutat més riques del món gràcies a les properes mines d'or. Però prompte es va establir una forta rivalitat entre Melbourne i Sydney i finalment es va decidir traslladar la capital a una zona agrícola entre les dues metròpolis que acabà anomenant-se Canberra,  Amb uns tres-cents cinquanta mil habitants no és ni de bon tros la ciutat més poblada del país, une dinou la superen, però si que és una ciutat dissenyada per a sr capital.

Caanberra és per tant una ciutat de olítics, funcionaris, diplomàtics i de serveis encara que el turisme també és important,  Molts turistes van a passar el dia des de Sydney i visitar el Museu Nacional d'Austràlia, el Memorial australià de la Guerra, el barri de les ambaixades i el Parlament. Hui ens dedicaem al nou edifici del Parlament d'Austràlia que es va inaugurar en 1988 per la reina Isabel II i té forma de boomerang. Cal dir que des de 1927 fins a aquesta data el parlament estava ubicat en altre edifici que en la segona meitat del segle passat ja quedava massa meut.

El vestíbul de marbre al que s'accedeix després de passar un rutinari control de seguretat destaca per la seua gran escala de marbre i les imponents columnes. Aquetes quaranta-huit columnes en marbre rosa procedent de Portigal i marbre verd procedent d'Itàlia volen evoquen els típics colors dels paissatges australians.

Des d'aquest vestíbul accedirem a la Gran Sala, el lloc destinat a recepcions, sopars i esdeveniments nacionals. La cerimònia més important ací feta al meu parer va ser la que tingué lloc el 13 de febrer de 2008 on el Parlament d'Austràlia demanava formalment disculpes als pobles indígens australians després de dos segles d'abussos. De la sala destacar el gran tapiç obra de l'artista australià Arthur Boyd que catorze teixidiors a jornada completa necessitaren dos anys per a plasmar-lo en tela.

El parlament Australià està format per tres poders, el Senat cambra alta,  el rei i la cambtra baixa o cambra de representants. El color verd vol evocar els boscos australians d'eucaliptus i la cambra dels comuns britànics.

La bandera d'Autràlia oneja ben gran, de fons blau amb labandera del Regne Unit en la part dalt esquerra i baix una estrela blanca de set puntes una per cada divisió territorial del país. Un conjunt d'estreles representen la constel·lació de la Creu del Sud, que és el referent d'orientació en l'hemisferi sud ja que no es pot veure l'estrela polar per baix de l'equador. En la part de baix apareixen tres banderes que representen els grups ètnics de la nació australiana, a banda de l'oficial australiana que representa als colons britànics, està la dels aborígens australians i la dels habitants de les illes de l'estret de Torres que separa Oceania d'Àsia.

L'altra parada la farem en la cambra alta o Senat format per setanta-sis membres, la cambra baixa esta frmada per cent cinquanta-un. El color roig evoca la cambra dels Lords del parlament britànic i els paissatges del centre del país.

Entre les dues cambres hi ha una gran sala on estan els retrats de diferents reis del Regne Unit, sobirans també d'Austràlia i primers ministres del pais. El que sorpren és que han hagut varies dones al cap del govern australià, cosa que l'Estat Espanyol amb mig segle de democràcia i els Estats Units amb dos segles i mig no ho han aconseguit. Austràlia és un país on la igualtat racial i degènere està arribant més lluny. El la racial el parlament ha demanat disculpes als poble indígenes però encara aquests pobles no estan molt presents en les cambres alta i baixa.

Una xicoteta exposició museística d'obres d'artistes australians ja siguen més occidentals o indígenes pengen de les parets d'aquest parlament, com són "Darwin" de Ray Honissett, altra sense títol de Cliford Tjapaltjarri i el "Mosaic Romà Floral" dut des de Palestina per un rector que participà en la primera guerra mundial en la divisió Anzac montada.

Queden milers d'habitacions al parlament que no visitarem, la majoria despatxos de polítics i funcionaris, però a un viatge en ascensor s'accedeix al sostre. I des del sostre s'obtenen espectaculars vistes d'ques ta ciutat amb traçat de semicercles que es recolzen sobre el riu Molonglo i el llac Burley Griffin creat artificialment en 1963, que rep el nom de l'arquitecte que dissenyà l'estructura de la ciutat.

Però el que més destaca del sostre és el peculiar màtil de forma piramidal des d'on oneja una enorma bandera oficial austrliana de dimensions descomunals. Són 12, 8 metres per 6, 4 metres de tela que té una massa de vint-i-od quilograms

Featherdale Sydney wildlife park, la col·lecció de fauna australiana més gran del món.

 Entren en un nou continent. Oceania, per a conéixer la seua rara i exclusiva fauna i la millor forma de fer-ho en un temps i espai reduït és anar al Featherdale Sydney wildlife park en Doonside una ciutat de l'àrea metropolitana de Sydney. De camí si vas o vens de visita a les Muntanyes blaves.

El lloc és una espècie de zoo on trobarem animals engabiats i altres, els menys perillosos, que es troben sols i als que pots alimentar si compres el pinso que venen. El Featherdale  Sydney wildlife park es ven a si mateix com la col·lccció d'animals australians més gran del món, de parada obligatòria per a turistes d'altres continents que volen conéixer de prop els simpàtics cangurs i coales.

De la gran quantitat de cangurs i ualabis el que més simpatíes desperta és l'albí, el seu pèl blanc resulta totalment extrany per a una espècie de macròpode que bota sobre les dues pates de darrere i que es passaj per tot el parc esperant menjar dels visitants.

Els cangurs més grans com el cangur gris occidental que mesura entre metre i mig i dos metres solen estar dins de recintes protegits per tanques per que encara que no són massa agressius un atac seu amb les seues potents cames de darrere podria ser perillós.

Altra espècies de cangurs, més menut que l'anterior i que es troba en aquest parc, no és originari d'Austràlia. Es tracta del cangur arborícola de Goodfellow. El seu hàbitat són les selves de l'illa de Nova Guinea, l'illa més gran d'Oceania iii que l'han portat al parc pel simple fet de ser un cangur. Així els visitants aprenen que no sols hi ha cangurs a Austràlia.

I per a continuar la ronda de marsupials ens centrarem en el ualabi rupestre de cua anellada que destaca pel color groc de les seues potes, de fet el seu nom en anglés fa referència als seus peus grogosos. Una verdadera monada de menys de seixanta centímetres.

Continuarem visitant mamífers i un dels més curiosos del parc és el uombat altre marsupial de cos robust i pates curtes que habita el sudest australià i l'illa de Tasmània. Són de metabolisme lent i mengen herbes i arrels que arrepleguen durant la nit.

Però l'animal que més passions desperta entre tots els visitants del parc és el Coala un marsupial arborícola que sembla un pelutx però algunes espècies com serps pitó, dingos, voltors i àguiles el prefereixen per a dinar i no per a dormir. Els incendis provocats per l'home també han mermat molt la seua presència als boscos australians. En el parc és possible fer-te una foto amb un coala.

Però no sosl de marsupials es poblen les terres asutralianes, una mena de llop anomenat dingo és un dels més importants depredadors del continent australià. S'han domesticat com a mascotes, però en època de reproducció es tornen bojos i volen escapar.

I després de visitar part dels mamífers del parc començarem a passar revista a les aus i una de les més grans i cridaneres pel color blau del seu coll és casuari, la segona au més gran del mon per davant de l'enu i per darrere de l'estruç. Es tracta d'una au no voladora i molt agressiu que és millor veure des de darrere de la barrera.

El becplaner reial és una espècie d'ocell de la mateixa família que els pelícans que es caracteritza pel seu pic pla en forma de cullera que sols viu en Austràlia i les illes d'Oceania alimentànt-se de xicotets animals aquàtics.

I per acabar la ronda d'aus visitarem una xicoteta colònia pingüins petits, sols de trenta centímetres, que de forma natural habiten el sud del continent australià, l'illa de Tasmània, Nova Zelanda i altres illes menors d'Oceania.

I per encetar la ronda de rèptils hem d'entrar a una zona tancada de temperatura més benigna on trobem terraris amb rèptils com la cpitó de cap negre, que no és verinosa. En el rànquing de les més vint més verinoses poden trobar-ne més d'una australiana.

El varanus giganteus és el segon fardatxo més gran del món per darrere del drac de Komodo. Pot arribar a pesar vint quilògrams i habita en les zones desèrtiques d'Austràlia. Poden menjar insectes, xicotets mamífers i rèptils i de vegades algun cangur que han de desmembrar abans per que no el poden tragar sencer.

El centre de Melbourne, un lloc elegant per a gaudir de les compres i de l'ambient.

 El segon passatge comercial que visitem en el 2025 també està a l'hemisfèric sud, en la segona ciutat més gran d'Austràlia,  Melbourne. Però fa uns cent quaranta anys, durant la febre de l'or, aquesta ciutat era la segona més important de l'Imperi Britànic per darrere de Londres. Va ser la capital d'Austràlia des de l'any 1901 fins a l'any 1927, quan les obres en Camberra s'acabaren. Hui en dia es considera la capital cultural i esportiva del país i una de les ciutats del món millor per a viure.

Començarem la ruta en Melbourne Chinatown, un trosset de Xina en el centre de negocis de Melbourne. Els xinesos començaren a establir-se en el Little Bourke Strret en els anys cinquanta del segle XIX atrets per la febre de l'or, essent el barri xinés més antic de l'hemisferi sud i com encara continua essent una zona de negocis xinesos es considera el de més anys encara vigent del món.  Resulta agradable passejar-lo de porta a porta i descobrir els seus restaurants i negocis.

Per Russsell Street baixarem fins a  l'església escocesa situada al carrer Collins. Aquesta va ser la primera església presbiteriana que va haver a l'estat de Victòria, però l'edifici actual no és el primitiu aquest es va inaugurar en l'any 1874. L'agulla del seu campanar de seixanta-un metres va ser l'estructura més alta de la ciutat durant un temps.

A l'inerior trobarem tres naus, la central més alta amb arcs de diafragma lobulats i arcs neogòtics que separen les ues naus laterals de la central. La decoració és escasa al tractar-se d'una església protesstant però té unes interessants vidrieres i una aforament de mil seients.

A l'altra part del carrer hi podem trobar el Regent Theatre construït en 1929 en un estil que sembla més un palau. Va funcionar fins l'any 1970.En 1996 va ser restaurat l'edifici i es va reobrir de nou com a teatre. En el 2019 tornà ser restaurat i hui en dia és un dels principals teatres de la ciutat.

I quasi davant, a l'altra part del carrer Collins fent cantó amb el carrer Swanston està l'imponent edifici de l'ajuntament de Melbourne. Es tracta d'un elegant edifici iaugurat en 1987 d'estil segon imperi i rematat amb una torre del rellotge. Des del seu origen és lloc d'activitats culturals, per exemple en l'any 1900 es projectà ací pre primera vegada una pel·lícula i hi assitiren quatre mil persones.

Per Swanson Street en direcció nord a cinc illes de cases està la State Libraru Victoria, és a dir, la bibiloteca Nacional de l'estat de Victòria, un dels edificis més impressionants d'aquesta ciutat australiana i la tercera biblioteca més visitada del món.

Però el que cal fer és entrar al seu interior, no es paga res i pujar en l'ascensor fins al pis més alt per a poder gaudir de les vistes del lloc més impressionant d'aquest temple del saber, la seua sala de lectura coberta d'una espectacular cúpula.

I a tres minuts caminant per Little Londale Street arribem a l'església de Sant Francesc una església catòlica costruïda en l'any 1951 en plena efervescència dels que venien cap a la recerca de l'or. Va ser catedral catòlica fis a l'any 1868.

I de St Francis church per Elisabeth Street cap al sud arribarem al passatge comercial més antic d'Austràlia conegut com Royal Arcade. Va ser  construït en l'any 1870 en estil victorià i cal destacar l'històric rellotge custodiat per Gog i Magog, dos personatges del llibre de l'Apocalipsis.

I per a recuperar forces res millor que seure una estona en la The Tea Rooms 1892 en el passatge comercial del costat, the Block Arcadeamb un impressionant pis de mosaic i una bonica cúpula. En aquest històric saló de té es pot gaudir dels millors dolços de la ciutat.