La Korean Folk Village de Yongin, la manera de conéixer la vida rural i històrica de Corea del Sud.

 Seguim la nostra tournée arreu del món per a conéixer animals i sense abandonar el continent asiàtic ens desplacem a Corea del Sud on ja hem estat diverses vegades. A una hora en autobús de Seoul es troba la ciutat de Yongin on s'aixeca un parc temàtic dedicat a la vida tradicional i rural del país,. La majoria del tirisme que arriba a Corea del Sud visita les grans ciutats, així que aquest lloc pot ser la millor opció per a conéixer la Corea del Sud més tradicional en poc de temps.

El parc temàtic de Minsokchon està dividit en dues parts per un bucòlic riu on s'han col·locat diferents construccions rurals procedents de tots els racons del país. També hi ha una zona on es pot gaudir de dances tradicionals i altres perfformances, una zona d'atraccions per a xiquets i botigues i restaurants.

Molt interessant resulta sense cap mena de dubte una xicoteta aldea de cases amb sostres de palla i rodejada per un mur. Al seu interior es duen a terme tallers de fer boses aprofitant la palla de l'arròs de la que no vaig poder gaudir per falta de temps.

Aquest parc no sols ofereix al visitant l'oportunitat de conéixer com és, o millor dit com era l'arquitectura tradicional coreana, també dóna la possibilitat de veure com treballaven diferents artesans com els de la seda, els cistellers o practicar antics esports com el tir en arc entre altres coses.

La part més espiritual i religiosa del país també està ací representada amb un temple busdista i un santuari amb tótems de fusta, arbre amb cintes que llouen al vent i una série de paperets on estan escrits els desitjos de la gent.

Una oficina de govern local, és a dir un ajuntament, també es pot veure. Es trcta de diferents pavellons articulats entorn a patis i on no podia faltar de cap manera la pressó per a tot aquell amb mal comportament i si no és prou un banc per a ser assotat.

Molt prop d'ací està la zona de les actuaccions, en un xicotet amfiteatre es duen a terme dances coreanes, una d'elles molt vistosa, amb balladors que fan salts acrobàtics i menegen el cap de tal forma que fan que una cinta que porten al barret descriga cercles quasi perfectes.

El dia que vaig fer la visita era el tercer dia de gener i feia molt de fred, per tant no hi havia massa turistes i menys occidentals. Així que per mala sort vaig ser triat per a fer rodar un "disco chino filipino" dels que utilitzavea Enrique el d'Enrique i Ana en una de les seues cançons.

Al costat de l'amfiteatre, en un tancat circular, es realitza un espectacle amb cavalls, però el cavall no és l'animal protagonista, en realitat és el gos jindo, una raça de gos caçador típic de Corea amb pel que va del blanc al marró.

En el la vila tradicional coreana també es pot visitar un antic palau, més elegant i confortable que les cases i granges de pagesos, amb una cuina més ben dotada i on es duu a terme un espectacle tradicional de noces.

I per a descançar i agafar forces de nou anirem a la zona del mercat on hi ha botigues d'artesani i els restaurants. Es pot fer un tast de vint plats de cuina tradicional coreana, tots tenen molt de picant excepte l'arròs blanc.

Després del dinar és el moment de passar a l'altra part del riu a través d'un pont de pedra per a visitar el museu de cultura popular coreana, a les portes diverses escultures totèmiques de pedra i a l'interior tota mena d'objectes, maquetes i representacions dels aliments tradicionals.