El parc de Nara, els cèrvols sagrats de Japó que et fan la reverència.

 Un dels llocs més turístics del  Japó per la gran quantitat de temples i monuments històrics que conserva és la ciutat de Nara, capital de la prefectura del mateix nom. Però el que més recorda el turista que visita la ciutat no són els seus temples, més bé són els cèrvols d'un parc ja que et fan una reverència si els mostres una croqueta.

Des de l'estació d'autobusos del parc de Nara es creua un passatge soterrani per a arriba al propi parc, un jardí històric creat en l'any 1880 on es troben diversos temples i museus. Un d'ells és Museu Nacional de Nara, un edifici de finals del segle XIX d'un estil occidental amb una grandiosa col·lecció d'art budista.

Però els verdaders protagonistes del parc són els cèrvols sika que fins la fi de la segona guerra mundial es consideraven sagrats a l'igual que l'emperador del país. Aquesta divinitat els la va otorgar el deu del tro japonés de nom Takemikazuchi.

Però l'edifici més impressionant de la ciuat de Nara situat al parc és el temple de Todai-ji al que s'accedeix caminant entre cèrvols i travessant la imponent porta del Sud de l'any 1199, tot declarat patrimoni de la humanitat junt amb altres temples i edificis de la ciutat de Nara, la capital del país nipó des del 710 fins al 784.

Abans d'arribar al temple ens detinrem junt a un llac ubicat a la dreta de la porta central d'entrada al temple. En una illa del llac plena de vegetació podem divisar un santuari gràcies a l'arc de fusta taronja que en japó s'anomenem tori.

Per a accedir al temple cal pagar una entrada i abans d'entrar-hi ens trobarem amb una mena de claustre que recorda els patis dels cigarals manxecs i també una font que recorda les fonts medievals gòtiques presents encara en molts pobles i ciutats del nostre país,

I finalment entrarem al recinte més sagrat del temple Toda-ji, l'edifici de fusta que s'inicià al segle VIII conté una escultura en bronze de Buda representació tipis Vairocana gegant. En un pilar que sosté l'edifici hi ha un forat de la mateixa grandària que una fosa nassal de l'estàtua on poden passar xiquets sense dificultat.

Altres figuras gegants daurades l'acompanyen són guardians dels quatre punts cardinals i deidads del budisme realitzats en un material més daurat i amb uns ostre menys afable que el Buda en bronze obscur.

De tornada a l'estació farem una xicoteta parada en la porta del Toda-ji Museum, un edifici totalment modern que mostra dversos treors del temple. Però el que més sorpren són unes mans reproducció a la mateixa grandària de les del Buda del temple.

De tornada a l'estació per un carrer amb hotels, cafeteries i pastisseries trobem l'amagat santuari sintoïsta de Himuro que porta en aquest lloc des del segle VIII.  Himuro era un home que arriba ací al segle XIII i que sabia com conservar la gel, la va oferir als emperadors en ple estiu. Aquest santuari sempre té tres blocs de gel a la porta i pots escriure una plegària en un paper que es posa damunt la gel i es pot llegir,