Kosovo, declarà la seua independència el 17 de febrer de 2008, després de viure una terrible guerra en la que van haver d'intervenir les forces militars de l'ONU. Aquesta jove república encara no està reconeguda per alguns països comunitaris com són Espanya i Eslovàquia.
La ciutat de Pristina, és la capital i a pesar d'haver patit una cruel guerra entre serbis i albanokosovars fa menys de 15 anys, és una ciutat trepidant i plena de vida, la mitjana d'edat del país és de 28 anys i els carrers, sobretot el boulevard de la mare Teresa de Calcuta és un riu de gent durant tot el dia. Gaudir d'un bon café en una de les seues modernes cafeteries i mirar el pas de la gent és molt distret.
Qui diria mirant aquesta fotografia que ens trobem en un país on un noranta per cent de la població és d'ètnia albanesa i professa la religió islàmica? Però d'albanesos també hi han de catòlics i la figura més reconeguda internacionalment és la mare Teresa de Calcuta que va nàixer a la veïna Macedònia encara que ací és molt apreciada. Una escultura seua es troba al bulliciós boulevard que porta el seu nom.
En direcció oest es troba el monument més conegut de la ciutat que s'anomena el new born, que es tradueix com nou nascut fent referència al nou estat de Kosovo. Cada cert temps es pinta i es decora en funció de la situació social i política que travessa el país.
I just darrere, en una enorme plaça podem veure les modernes instal·lacions del palau de la Joventut i Esports que per desgràcia es troba en un estat d'abandó, per què les ferides de la guerra encara no s'han curat.
En direcció sud està encara en fase de construcció la catedral de Santa Teresa de Calcuta, travessant unes barreres que posen en les obres es pot visitar l'interior i pagant 1 euro, la moneda del país sense pertànyer a la Unió Europea, es puja al campanar en ascensor.
Des de dalt de la torre es pot gaudir d'unes espectaculars vistes del centre de la ciutat i les muntanyes que l'envolten i apreciar millor alguns dels seus edificis més emblemàtics com és la seua biblioteca nacional.
Aquest curiós edifici dels anys vuitanta presenta unes cúpules que amb la seua forma volen rendir homenatge al típic barret albanokosovar, i l'enreixat de les seues parets simbolitza el dur temps de repressió de Sèrbia, quan l'albanés no es podia utilitzar en el món de la cultura i la política i els llibres escrits en aquesta llengua estaven ací presoners.
Just a la vora hi ha una catedral ortodoxa inacabada degut a l'esclat de la guerra, la del Crist Salvador, la majoria de la població albanokosovar considerà una ofensa construir una església ortodoxa en el campus de la seua universitat. Molts intel·lectuals demanen la seua demolició però sembla que quedarà en peu com a memòria històrica.
I un parell de kilòmetres en direcció sud trobem l'escultura de Bill Clinton, el president americà que va propiciar la independència de Kosovo després de la guerra i el període d'administració de l'ONU.
Tornant de nou al boulevard de la mare Teresa i caminant en direcció nord està el modern edifici del Govern de Kosovo on hi ha una quantitat de diputats reservada a les seues minories ètniques que són els serbis, els turcs i els bosniacs.
Davant en una gran plaça es troba l'escultura de l'heroi nacional albanés, príncep albanés que va lluitar contra la dominació otomana d'Albània i que va estar al servei del nostre rei Alfons V el magnànim. A la seua mort la seua dona es traslladà a València i sembla que un nét seu està soterrat a l'església del monestir de la Trinitat just al costat del vell llit del Túria.
I en direcció oest comença un xicotet entramat de carrers i carrerons que configuren el centre històric de la ciutat amb un fort caràcter otomà. El primer edifici destacable que trobarem és la mesquita Çarshi de l'any 1393, manada construir pel sultà Baiazet I després de la conquesta otomana en honor a son pare Murat I.
I just a la vora podem gaudir de la fresca aigua que raja una font de període otomà i del museu de Kosovo on entre la multitud de peces que exposa, es troba l'escultura de la deessa en el tron de 6000 anys d'història.
A pocs metres del museu es pot veure la curiosa torre del rellotge que no pot faltar en cap ciutat de l'antic Imperi Otomà i davant la mesquita més monumental de la ciutat, la mesquita imperial que va ser església catòlica durant un breu període d'ocupació austríaca al segle XVII. La decoració interior és una meravella.
Per darrere d'aquesta mesquita està ubicada l'antiga sinagoga, hui en estat d'abandó i l'espectacular museu etnogràfic on visitar les seues sales és com traslladar-se a l'orient.
I per a acabar el dia a Pristina res millor que deixar-se caure pel mercat verd on les fruites i verdures que es venen tenen tot el sabor d'haver sigut criades com s'ha fet tota la vida, sense pesticides i adobs químics.
