Primer assentament celta i romà, més tard va ser governada durant molts anys per bisbes-electors que podien participar en l'elecció de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fins que el 1499 es firma el tracta de Basilea i la Confederació Helvètica ja és un estat reconegut per tothom.
Començarem la nostra passejada a la plaça del mercat per gaudir de l'edifici més original de la ciutat, el seu ajuntament. Aquest edifici de més de cinc-cents anys d'història destaca pel color roig de la seua pedra.
En dialecte local alemany, l'edifici és conegut com a Roothaus que a banda d'ajuntament significa casa roja. El pati central està decorat amb frescos de Hans Holbein el jove.
Resulta també molt curiós el conjunt de sostres de teules vidriades de colors i la seua imposant torre que va ser construïda ja al segle XX.
De l'ajuntament eixirem per a trobar-nos amb el Rin i creuar-lo al llarg del Mittlere Brücke o pont del mig, construït al segle XIII i reconstruït al segle XX. Així arribarem al barri conegut amb el nom de Klein Basel, xicoteta Basilea, el més animat de la ciutat.
Tornarem de nou al centre històric agafant una barqueta sense rems que es mou perque va enganxada a un cable que travessa el riu. Per un preu simbòlic et deixa als peus de la catedral.
I per fi arribem a la imponent catedral de la ciutat i dels seus antics prínceps-electors. La primera sorpresa ens l'emportem quan veiem la seua façana de pedra totalment roja.
Resulta també molt curiosa l'escultura de Sant Jordi que hi ha a la part esquerra de la porta d'entrada on el sant està matant al drac a distància.
A l'interior trobarem tres naus gòtiques amb elements romànics, la nau central resulta molt espaiosa i il·luminada. No estan massa decorades perque es tracta d'un temple protestant reformat.
Quasi arribant al presbiteri es pot trobar la tomba d'Erasme de Rotterdam, que va viure a la ciutat més de 15 anys i on va publicar els seus primers llibres.
No es pot eixir de la catedral sense baixar a la seua cripta on estan soterrats els bisbes de la catedral i en la que encara es poden veure fresques que daten alguns de l'any 1400.
I abans d'abandonar la catedral farem una volta a la girola per gaudir del joc de llums de color de les seues imponents vidrieres.
A l'exterior ens esperen dos magnífics claustres gòtics decorats amb diverses làpides, escultures i escuts repartits al llarg dels murs les seues galeries.
Travessant l'enorme plaça de la catedral caminarem al llarg dels carrers coneguts amb el nom d'Agustinergasse i Martinsgasse fins a arribar a la plaça de Sant Martí on es troba l'església del mateix nom i una típica font suïssa policromada, la font de Sevogel
Bordejant el Rin de camí a la medieval porta de Sant Joan trobem altra font de pedra policromada, la de Sant Urbà.
I després d'una bona caminada ens trobem la imponent porta de Sant Joan, construïda poc després del terratrémol de 1356.
Però la porta més elegant i imponent de totes les que es conserven de l'antiga muralla és sense cap tipus de dubte l'Spalentor, de l'any 1400 i ornamentada amb escultures del segle XV.
Travessant la porta i caminant al llarg del carrer spallenvorstadt arribem a la Holbeinbrunnen de 1550 i coronada amb un home tocant la gaita.
I ara caminarem per meravellosos carrers del ben conservat centre històric de la ciutat, amb les típiques cases de tres o quatre plantes amb finestres mallorquines de color verd.
I per fi arribem a la font més gran de la ciutat, la Tinguely. Aquesta font donada a la ciutat pel famós escultor en l'any 1977 està formada per divertides figures mecàniques.
I al costat estan el teatre i la neogòtica església de Santa Isabel que hui en dia s'utilitza per a concerts i es pot pujar al seu campanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada